Autor: Daniel Genís Mas
Editorial, any: Males Herbes, 2022
Gènere: Aventures
Número de pàgines: 263
Llegit en: Català
 
Una solució a la desesperada fa que l'Abu Jafar, de només 16 anys i fill del propietari d'un fondac a la València del segle XII, hagi de marxar del niu si no vol rebre de valent. Però no ens enganyem, aquest és el senyal que li calia per emprendre el seu camí i viure les aventures més fantàstiques. Molt influenciat pels bards que visiten el negoci familiar, vol experimentar en la pròpia carn totes aquestes vivències que el convertiran en un heroi i, qui sap, potser enamorar la princesa Mahalta, la més bella del món. La realitat, però, serà més costosa i difícil del que es pensava. Els seus passos s'encaminen cap a Terra Santa i tindrà la companyia d'un trio de personatges molt peculiar. Viuran tota mena d'aventures i perills, i en el periple es trobaran amb individus d'allò més estrafolaris que els explicaran les llegendes més sorprenents. De coratge no n'hi falta a el nostre amic Abu, però no està gaire preparat per allò que es trobarà. N'haurà d'aprendre de pressa!
 
La història d'Abu Jafar ens arriba com un manuscrit antic que és objecte d'estudi dels acadèmics i que ha estat conservat al llarg del temps com un tresor documental. Se sap poc sobre la seva versemblança, però s'ha fet un esforç perquè puguem llegir-lo a dia d'avui sense dificultats. El jove aventurer ens parla de manera planera, gairebé oral, i ens narra la seva travessia pel mediterrani com un conte. Pel camí s'anirà topant amb tota mena de situacions compromeses i perills, alguns dels quals s'escapen de la comprensió humana. Però crida l'atenció que trobarem rondalles i llegendes dins del conte, l'aparició de personatges espontanis que només tenen la funció de relatar alguna història, de credibilitat dubtosa, és habitual. El resultat és un llibre d'aventures, un autèntic road trip medieval d'inspiració musulmana, amb tocs fantàstics mesurats i explicat amb molt d'humor i amb picades d'ull als nostres dies. És molt amè i apte per a tothom qui li agradi el gènere dels viatges plens de peripècies. L'únic però que li trobaria és l'escàs paper de la dona en l'argument. Sí que hi ha un protagonisme femení, però per mi no acaba de compensar el tracte que es dispensa a les dones en la resta de la novel·la. Per altra banda, per trist que sigui, en una història ambientada en el segle XII, altra cosa hauria estat poc versemblant.
 
Molt probablement aquest llibre no hauria captat la meva atenció, però l'editorial Males Herbes me'l va fer arribar i va ser quan em vaig adonar que el seu autor no és, en absolut, un desconegut. Daniel Genís, entre d'altres coses, és un dels fundadors de El Biblionauta, el portal més important de literatura fantàstica en català. Poseu-vos en la meva tessitura: jo, un humil ressenyaire, prescriptor com sembla que diuen ara, amb el deure de parlar d'un llibre englobat en el gènere fantàstic, escrit per un dels 'jefes' del fantàstic en català. Sense pressió, eh! Per sort, no haurem de lamentar cap situació desagradable perquè 'Uns déus ferotges' és una molt bona història, ben treballada, que atrapa i que es llegeix de manera molt àgil. Aquest Abu Jafar, un antiheroi entranyable que sovint trenca la quarta paret i ens interpel·la, se'ns fica a la butxaca fàcilment. Girs argumentals, sorpreses, situacions límit i tot explicat amb humor malgrat les penúries. Potser és més engrescador a la part inicial i després la capacitat de sorprendre baixa una mica, però llavors ja estàs tan enganxat que necessites saber com acaba tot plegat. He passat molt bones estones de lectura i m'he divertit, trobo que és una bona aposta i que s'escapa una mica de l'imaginari col·lectiu pel que fa a aquesta editorial, que molta gent pensa que no publica llibres del seu gust. De l'odissea de l'Abu en pot gaudir qualsevol i, tot i ser clarament encarat a un públic adult ens evoca una mica a aquells llibres d'aventures que tant ens agradaven quan érem petits i àvids lectors.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Males Herbes per l'exemplar!