Autor: Einar Már Guðmundsson
Editorial, any: Nits Blanques, 2021
Títol original, idioma, any: Englar alheimsins, islandès, 1995
Gènere: Narrativa
Traducció: Inés García López
Número de pàgines: 214
Llegit en: Català
Premis: Premi del concili nòrdic 1995

El dia que Islàndia va passar a formar part de l'OTAN va haver-hi protestes al carrer, alguna gent demanava un referèndum per decidir-ho. D'altres, sortien a celebrar-ho. També va ser el dia que va néixer en Páll, que va decidir plantar-se en aquest món un dia força convuls. Però tot i aquest inici estel·lar, la seva vida d'infant i de jove no va ser gaire diferent de la de qualsevol altre jove islandès. En fa memòria ara que està ingressat al Kleppur, la institució psiquiàtrica més important de Reykjavík. A base de records i d'anècdotes, anirem coneixent tota la gent que va jugar algun paper en el seu desenvolupament com a persona: família, amics, amors... i les seves inquietuds artístiques. I amb aquell edifici misteriós i aterridor sempre allà, observat amb reticència des de la distància, però present en molts records d'infantesa. La vida dona moltes voltes i en Páll, ja de més gran, necessitarà ajuda d'aquesta institució que li feia tant respecte. Allà la percepció de la realitat és tota una altra, sobretot quan tens uns companys tan peculiars com els que li toquen a ell.

Sempre és un plaer per mi visitar Islàndia, encara que sigui a través de la literatura, i en aquesta obra el país mateix i els seus paisatges hi tenen molta presència. El creixement del nostre protagonista és també la història de l'illa en la segona meitat del segle XX. En Páll fa memòria cronològica de la seva infantesa i joventut, però no necessàriament de manera lineal: reconstrueix a retalls les seves vivències, de manera força fragmentada. Trobarem una primera part que ens servirà per conèixer-lo i per posar en context la segona, que és on els fets es precipiten i acaba ingressat al Kleppur, tot i que mostra una serenor i un seny dignes d'un home savi. Els seus companys a la institució mostren trastorns dissociatius de personalitat de diverses menes i desemboquen en algunes situacions hilarants, sense que en cap cas l'autor faci mofa dels problemes de salut mental. Ell mateix va patir aquesta xacra a la seva pròpia família. La situació pot fer patir, però també aconsegueix entendrir per la paciència infinita que mostra en Páll. La ironia hi és present, i alguns moments còmics que acaben sent més entranyables que divertits, però si per alguna cosa destaca el llibre és per la seva escriptura agradable, poètica de vegades i d'una gran bellesa. Guðmundsson escriu bonic, i personalment ho trobo molt meritori posat que ens parla d'una família de classe més aviat baixa, amb tot el que això comporta, i de la institució psiquiàtrica que acull el nostre protagonista.
 
'Àngels de l'univers' és un bon llibre d'aquells que et toca, que t'entendreix. Mostra la fragilitat de l'ésser humà, que fàcil és que una vida es capgiri de la nit al dia. D'estímuls i de motius no en falten mai, de vegades només cal que es premi un botó i que es posi en marxa el mecanisme de la bomba de rellotgeria que portem dins. Resulta interessant llegir sobre salut mental perquè és un problema que pot afectar tothom i, en general, ens fa pànic. En aquest llibre el tractament és exquisit, humanitza els residents del Kleppur sense maquillar que tenen problemes reals, no se centra en tractaments agressius ni la mala praxis del personal del centre, tot el contrari. Tots els interns són tractats amb el respecte que mereixen, i això m'ha agradat, perquè m'agradaria realment que fos així, i segur que ha molts llocs no ho és, o no ho ha sigut en el passat. No puc dir que sigui gaire aficionat a la prosa poètica, però reconec que el llibre és molt agradable de llegir. Potser costa una mica entrar en la manera d'expressar-se de l'autor, però t'acaba absorbint. A destacar la gran feina de traducció que s'ha fet per acostar-nos la manera d'expressar-se d'una llengua tan diferent com l'islandès. L'obra té gairebé 20 anys i per primer cop la tenim en català, una notícia fantàstica i que espero que tingui continuïtat. Vull poder seguir descobrint Islàndia en la meva llengua.
 
Impressió general: @@@