Autora: Anna-Greta Winberg
Editorial, any: L'Esparver (La Magrada), 1991 (desena edició, primera del 1981)
Títol original, idioma, any: När nägon bara sticker, suec, 1972
Gènere: Juvenil
Traducció: Josep M. Custòdio
Número de pàgines: 156
Llegit en: Català
 
Que no han d'arribar mai, els catorze anys? La Madde és una preadolescent d'Estocolm que té una vida normal i satisfactòria, però com tota persona d'aquesta edat, té pressa per fer-se gran... fins que arriba la catàstrofe. Això ho canvia tot, el seu món es comença a esfondrar. La catàstrofe és la separació dels seus pares. Quan li van comunicar la decisió no s'ho volia creure, però l'endemà el pare ja no vivia amb ells. És un cop molt dur pel seu germà petit i per ella. Però què fan aquests adults, que sempre han d'embolicar la troca? Però la nostra protagonista començarà a veure les coses diferent quan s'enamora d'en Johann, un noi una mica més gran que fa temps que li va darrere, però ni se n'havia adonat. Quan en Johann ocupa tots els seus pensaments el seu present ja no sembla tan catastròfic. A nosaltres ens toca acompanyar la Madde per totes les fases d'una relació juvenil, pels desenganys, les descobertes i l'intent d'entendre el món adult, que no és gens fàcil!
 
La separació dels pares ha de ser sempre un cop molt dur, però a l'edat de la protagonista, quan tot pot passar de la felicitat més absoluta a l'abisme més profund en qüestió de segons, no m'ho vull ni imaginar. La Madde ens en farà partícips, ja que trenca sovint la quarta paret per dirigir-se al lector i assegurar-se que ho veu tot tan greu com ella mateixa. Aquest diàleg que s'estableix entre protagonista i lector i la seva manera tan intensa d'explicar-se generen moments realment hilarants. L'autora sap fer que els seus personatges expressin bé les sensacions i els sentiments, i tractant-se d'una preadolescent amb l'humor tan canviant, no ha de ser fàcil. La Madde ens parla de totes les seves vivències, dels complexos, de les descobertes pròpies de l'edat i l'acompanyarem a través de totes les fases de l'enamorament. No cal res més per interpel·lar-nos, perquè recuperem alguns records que tenim ben guardats i pensem 'sort que ja vaig passar per aquí i m'ho puc mirar des de la distància i amb molta tendresa'. Perquè sí, els drames de la jove ens generen tendresa i nostàlgia si els llegim d'adults, però per a joves poden ser una bomba de rellotgeria que els fa empatitzar i sentir-s'hi totalment identificats. Podríem brandar un hashtag que digués que 'tots som Madde', i és que tots som ella, o ho hem sigut, en una mesura o altra. De lectura agradable, divertit i formatiu, ja que mostra maneres molt civilitzades d'afrontar els problemes. I també, és clar, mostra que rere la personalitat canviant, la muntanya russa de sensacions que viu una adolescent, també hi ha una persona sensata que sap frenar i tocar de peus a terra.
 
És molt probable que qualsevol persona de la meva generació conegui aquest llibre, va ser per molts una lectura d'adolescència molt especial. De fet, es tracta del que sempre he considerat el meu llibre preferit d'infància, el tenia molt present quan feia memòria. Fa uns anys l'editorial L'Altra Tribu en va fer una reedició preciosa i això em va portar a visitar casa els pares per recuperar el meu vell exemplar. La meva és la desena edició d'aquella mítica col·lecció de l'Esparver que tant ens feia gaudir, molts l'havien llegit abans, i el llegirien després. Per tant, podríem dir que aquesta relectura era molt esperada. Me l'he deixat per aquestes dates per incloure'l com a lectura del #JunyNòrdic, iniciativa que, si no coneixeu, us convido a buscar a través d'instagram. Sabeu allò de les expectatives? Doncs bé, en aquest cas no m'han fallat, el llibre m'ha tornat a agradar 31 anys després de la seva primera lectura. Evidentment, ja no l'he viscut com el primer cop, però quin viatge al passat, no només pel temps que fa que el vaig llegir, sinó perquè et teletransporta a l'adolescència, la retrata molt bé, amb tots els seus alts i baixos, els drames, la intensitat i els comportaments extrems. Les primeres experiències, les primeres decepcions. Un aprenentatge constant de la protagonista i del lector, que s'hi sent reflectit com si fos davant d'un mirall. Evidentment, em queda lluny aquell moment vital i l'he llegit amb ulls d'adult i amb la nostàlgia instal·lada, però amb un somriure als llavis de retrobar-me amb la Madde i la seva manera de veure i viure les coses. Si aquest llibre fos una cançó, seria un himne generacional. I tenint en compte que enguany compleix 50 anys, ni més ni menys, ja podríem anar considerant-lo un clàssic, oi?
 
Impressió general: @@@ i mitja