Autor: Salvador Macip
Editorial, any: Arcàdia, 2022
Gènere: Assaig
Número de pàgines: 167
Llegit en: Català
 
El títol d'aquest assaig s'explica per si sol, però el que s'hi pot trobar necessita una mica més d'explicació. Pot sobtar que un investigador intenti respondre una de les preguntes clàssiques que s'ha fet sempre la filosofia, però no és tan estrany. Aquí ciència i filosofia es donen la mà i es complementen per buscar respostes, com diferents cares de la mateixa moneda, com un tot que inclou altres disciplines com també l'art, que acaba constituint el que anomenem coneixement. Des d'una perspectiva científica aquest assaig aborda aquells temes que sempre hem considerat humans, com la consciència, la intel·ligència, la dimensió social, i encara fa una mirada cap endavant per imaginar com seran els humans del futur. Una repassada completa, documentada i molt reflexiva per determinar què és allò que ens caracteritza i ens diferencia d'altres éssers. Allò que ens sembla més evident pot no ser un tret exclusivament humà. La ciència és el complement perfecte per discernir aquestes qüestions.
 
En aquest assaig, més acadèmic i no tant divulgatiu, en Salvador Macip fa una incursió en el biohumanisme racionalista. Si l'humanisme posa l'ésser humà al centre i intenta entendre el món on vivim, el biohumanisme se serviria de disciplines biològiques per reforçar-lo. Per tant, l'autor aporta proves científiques per sustentar les tesis de l'humanisme, o refutar-les si convé. Com qualsevol treball científic, les reflexions i debats que obre aquest text estan fonamentades en publicacions anteriors en revistes de referència i d'altres fonts contrastades. Per fer-lo més entenedor, compta amb moltes notes a peu de pàgina que en alguns casos són explicatives i en d'altres citen la font concreta. Tot i ser un procediment habitual i molt estandarditzat, potser perquè estic acostumat a llegir l'autor en un registre més accessible en el camp de la divulgació, m'ha semblat que potser hi ha un excés d'anotacions que fragmenten molt la lectura, que per altra banda és amena i molt interessant. El llenguatge és entenedor, però els temes que tracta no són simples, la seva complexitat exigeix rigor i formalitat, i és un factor que cal tenir en compte a qui decideixi abordar aquesta lectura. Personalment, he gaudit molt de l'exposició d'alguns experiments concrets per investigar temes com la consciència i la intel·ligència. Tot i que es tracti de models, l'enginy humà sembla no tenir límits.
 
Fent servir un abús de confiança, podríem dir que el Doctor Macip es posa seriós. Sempre he admirat la seva capacitat divulgativa, com aconsegueix fer accessibles pel gran públic els temes més complexos. No és fàcil portar la ciència a peu de carrer i ell ho ha fet des de sempre. En aquest cas, però, fa un pas més enllà i ens presenta un treball més acadèmic, de caire molt filosòfic però sense abandonar la ciència en cap moment. No hi ha una voluntat tan divulgativa com de situar temes complexos sobre la taula, reflexionar-hi i generar debat. Amb la intenció, això sí, de seguir escurçant les distàncies que sempre s'han establert en la fictícia dicotomia entre ciències i lletres. Vol dir això que aquest no és un llibre per a tothom? No pas. És un llibre per a qualsevol que estigui interessat en una perspectiva més filosòfica de la investigació científica, o dit d'altra manera, en una aproximació científica a la filosofia. És un treball indubtablement interessant, rigorós, que respon preguntes però que encara en planteja moltes més. Caldrà una lectura atenta i pot ser que algunes reflexions s'escapin de la comprensió, però deixa la sensació d'haver après molt sobre unes aproximacions que ni ens plantejàvem del què és això de ser humans. I és que potser el que ens fa humans és precisament aquesta necessitat tan nostra de voler saber per què ho som.
 
Impressió general: @@@
Moltes gràcies Salvador Macip i Arcàdia per l'exemplar.
Altres ressenyes de llibres de Salvador Macip.