Autor: Kostas Taktsís
Editorial, any: Trotalibros Editorial, 2022
Títol original, idioma, any: Το τρίτο στεφάνι, grec, 1962
Gènere: Narrativa
Traducció: Jaume Almirall
Número de pàgines: 322
Llegit en: Català

La Nina s'ha casat tres cops, les circumstàncies l'han portat a fer-ho. L'única filla que té és fruit del primer matrimoni, amb en Fotis, que no va durar gaire. Es maleeix per haver de carregar amb ella, ja que és mandrosa i no ajuda mai amb res. No es pot dir que existeixi un gran amor materno-filial! És precisament per una baralla amb la Maria, una de tantes, que es desencadena la narració d'aquesta història. La jove vol despenjar un retrat de la sogra de la Nina, l'Ekavi, mare del seu marit Thódoros, però ella no ho vol perquè té molta estima per la dona. A les dues les va unir una llarga amistat. La Nina recorda les converses amb l'Ekavi i tot el que ella li explicava en les seves visites a casa, mentre encara estava casada amb el seu segon marit, l'Andonis. La vida de l'Ekavi, i també la de la Nina, han tingut molts alts i baixos i les han vistes una mica de tots colors. Com la Grècia d'entre guerres, la de la Segona Guerra Mundial, la de l'ocupació alemanya i la dels moviments d'alliberament. Perquè aquesta és la història de dues dones fortes, rudes i valentes, dues matrones gregues que van lluitar pels seus. Però també és la història de tot un país.

El segon volum de la col·lecció Colom de Trotalibros Editorial, que presenta títols en català, és una tragicomèdia grega, però bé podria ser un llibre d'autoria italiana i, per la descripció d'algunes escenes, una obra de teatre. En el seu temps va ser una obra polèmica per la claredat dels seus missatges, l'única novel·la escrita per Kostas Taktsís, abans d'aparèixer mort en circumstàncies estranyes que no es van arribar a resoldre mai. Comencem la narració amb una protagonista clara, la Nina, que es lamenta de la seva filla, a qui no pot veure i a qui dedica paraules ben crues durant tot el llibre, però que aporten un punt hilarant pel lector. La Nina ens explica, de manera una mica desordenada, el que ha estat la seva vida i exposa, sense massa detalls, els seus tres matrimonis. Però en la història aflora una altra protagonista, la seva sogra Ekavi, que va creixent i creixent fins a centrar tota l'acció. Les dues dones van explicant les seves històries personals, que es veuen molt afectades pel destí que patirà Grècia arran de la Segona Guerra Mundial i de l'ocupació alemanya. A través de les seves vivències amb els fills, els marits, les autoritats i altres factors, apareixen moltes referències històriques i anem construint una cronologia de l'època. La Nina i l'Ekavi centren l'atenció, però les envolten tot un univers de personatges secundaris que arriba a marejar de tan extens. També tindrem un bon retrat d'Atenes i altres parts del país, ja que se citen moltíssimes localitzacions. En això, i en conèixer fets històrics, personalitats i esdeveniments concrets, hi ajuden molt les nombroses citacions que inclou el llibre.

La importància de la tradició, les convencions i l'omnipresència de la religió, d'una manera o altra, són elements constants en tot el llibre i tenen la seva importància. Però Taktsís, que retrata molt bé dues dones de caràcter fort, queixoses però lluitadores, i que no es deixen doblegar mai per res ni ningú, no es queda a la superfície i toca temes com l'homosexualitat, la drogoaddicció i les males relacions familiars. La narració a estones pot resultar una mica densa. És la Nina qui ens ho explica tot amb perspectiva, però com que gran part de la trama és una protagonista explicant-li coses a l'altra, en aquestes interaccions el llenguatge és gairebé de tipus oral. Són explicacions detallades i descriptives, un torrent d'informació que no s'atura i que arriba a aclaparar. No hi ajuden tampoc els molt nombrosos personatges que hi apareixen i els complicats entramats familiars, que de vegades porten una mica de confusió. Però que els arbres ens permetin veure el bosc. Quan s'aconsegueix agafar el fil narratiu i entens les dues dones, es tracta d'un relat captivador amb un poder magnètic que et manté arrapat a la lectura, amb unes protagonistes immenses que donen molt de joc, i un retrat molt acurat d'una terra, una societat i una època. Una escriptura de gran qualitat i una exposició valenta amb la que es poden aprendre moltes coses. A estones sembla un culebrot explicat des de la passió, el dolor i la intensitat d'aquestes matrones, i m'ha mantingut ben enganxat. Hi he trobat algunes errades tipogràfics que haurien de ser fàcils de corregir. Però és una història que val molt la pena conèixer, que exigeix els cinc sentits per extreure'n tot el suc possible. Et deixa la sensació d'haver llegit una obra fonamental de la literatura del seu país, d'aquestes que tothom coneix per mèrits propis. Una història costumista i absorbent que, si salvem les distàncies culturals, podria haver signat Mercè Rodoreda.

Impressió general: @@@@
Gràcies a l'editorial Trotalibros per l'exemplar.