Autor: Robert Kolker
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2022
Títol original, idioma, any: Hidden Valley Road: Inside the Mind of an American Family, anglès, 2020
Gènere: No-ficció
Traducció: Marc Rubió
Número de pàgines: 483
Llegit en: Català

Actualment la salut mental està en boca de tothom, és té molta cura amb les malalties i els trastorns que afecten la capacitat associativa de les persones. Però ha costat molt desestigmatitzar una mica aquestes problemàtiques, no fa tants anys es veien com autèntiques condemnes, una vergonya per les famílies, que tendien a mantenir en secret l'existència de malalties mentals i, en molts casos, els afectats acabaven aparcats en una institució psiquiàtrica de dubtosa utilitat per la seva curació i el seu benestar, sotmesos a tota mena de tècniques invasives i maltractament. Aquesta és la història d'una família molt especial: els Galvin. En Don i la Mimi no eren rics, però se'n sortien. Volien la família perfecta i per aconseguir-ho van anar a viure a Colorado Springs, a meitats de segle XX. Van tenir dotze fills, deu nois i dues noies, i no podien estar més orgullosos. Però la desgràcia els va caure a sobre quan, un rere l'altre, fins a sis fills van ser diagnosticats d'esquizofrènia, una malaltia amb una simptomatologia molt variable i de la qual no se'n coneixien les causes, però que ocasiona greus problemes de comportament. La vida fantàstica que havien dibuixat se'ls va capgirar del tot, van aflorar les pors, la vergonya, el mantenir les aparences, però també la fortalesa i la resiliència. I de retruc van contribuir a millorar els coneixements sobre l'esquizofrènia i altres trastorns mentals, que en aquell moment estaven a les beceroles.

Tot el que s'explica en aquest llibre és veritat, es tracta de la història real d'una família americana durant tota la segona meitat del segle XX i fins l'actualitat. De manera més o menys cronològica sabem com es van conèixer en Don i la Mimi, com van fundar una família i la posterior cascada de casos d'esquizofrènia que els van afectar. Robert Kolker ha fet incomptables hores d'entrevistes i ha consultat totes les fonts escrites a l'abast per poder reconstruir la història familiar i retratar molt especialment la sensibilitat de cadascun dels membres i com ho va viure. Alguns dels episodis que narra són realment esfereïdors, no estar en plenes facultats mentals és molt dur tant per la persona com per les que l'envolten. Violència, drogues, assetjament, tota mena de deliris i una capacitat d'absorbir atrocitats per part molt especialment de les dones de la família, que són les qui centren el protagonisme de la història i les que van evitar que tot plegat es desmuntés del tot. La narració és molt fluïda i del tot absorbent, quedes atrapat per tot el que viuen els personatges, especialment perquè saps que no són personatges, sinó persones reals. A més, Kolker té l'habilitat d'explicar-se de manera més o menys neutra i deixar-te caure una gerra d'aigua freda a sobre quan menys ho esperes, anunciar-te un episodi que et capgira en el moment més inesperat. Per fer pauses en la cronologia familiar, l'autor va intercalant capítols en els que s'explica l'evolució de la investigació sobre l'esquizofrènia, de manera que no només coneixem la pràctica sobre la malaltia, tot allò que els passa als Galvin, sinó que aprendrem sobre la malaltia mateix. Molt interessants els avenços científics i les dificultats que van anar sorgint, que Kolker va relatant d'una manera molt assequible. La família Galvin hi va jugar un paper important, una mostra de dotze germans amb la meitat d'individus afectats és digne d'estudi i font de coneixement.

Edicions del Periscopi va puntejant el seu brillant catàleg de ficció amb obres d'investigació periodística que ens apropen casos que ens són desconeguts. La tria de temes, fins ara, ha estat molt encertada. I aquest treball exhaustiu de Robert Kolker no n'és cap excepció. Perquè llibres com aquest arrelin i la gent tingui interès en llegir-los, no només han de parlar de temes atractius, sinó també tenir una capacitat narrativa notable. Kolker és un altre gran escriptor que podem posar al sac de Patrick Radden Keefe i Alec MacGillis. Es tracta d'una lectura molt absorbent que sap generar interès i que t'arriba a deixar amb els ulls ben oberts per allò que llegeixes. He de dir que personalment ja tenia números per agradar-me, perquè tracta temes que m'interessen, però ha estat una lectura molt dinàmica i enriquidora, he après coses, com per exemple que existia tot un corrent de pensament que culpava les mares massa estrictes i maniàtiques de la malaltia mental dels seus fills. Les anomenaven "mares esquizofrenògenes". Estimulant i corprenedor, barreja bé la divulgació científica amb la gestió de les emocions de la família i, com no pot ser d'altra manera en un treball així, està molt ben documentat. La no-ficció no interessa a tothom, jo mateix en soc poc usuari, però m'agrada descobrir històries reals com aquesta que han tingut una importància més enllà de l'anècdota. També en això Periscopi està fent bona feina, són documents que val la pena conèixer i que mereixen estar disponibles en la nostra llengua.

Impressió general: @@@@
 
AQUESTA ÉS LA RESSENYA NÚMERO 700 DEL LLIBRES, I PUNT!