Autora: Maryse Condé
Editorial, any: L'Agulla Daurada, 2022
Títol original, idioma, any: Traversée de la mangrouve, francès, 1989
Gènere: Narrativa
Traducció: Oriol Valls
Número de pàgines: 227
Llegit en: Català
Editorial, any: L'Agulla Daurada, 2022
Títol original, idioma, any: Traversée de la mangrouve, francès, 1989
Gènere: Narrativa
Traducció: Oriol Valls
Número de pàgines: 227
Llegit en: Català

Tenia ganes de conèixer l'escriptora de Guadalupe Maryse Condé ja només pel seu origen i l'ambientació de les seves obres, però també perquè n'havia sentit a parlar molt bé. He pogut fer-ho amb aquesta obra antiga però acabada d'estrenar en català per part de L'Agulla Daurada, un nou segell editorial que sorgeix de la unió de Tigre de Paper i de KULT Coop. "Travessa del manglar" és una narració coral al voltant d'un personatge que acaba de morir. Cada capítol porta el nom d'un conveí seu que el va conèixer i el va tractar d'una manera o altra. Cadascú exposa les seves sensacions i els seus pensaments sobre el mort i explica la relació que hi tenia, mentre basteix la seva pròpia història personal, de vegades en primera persona, d'altres en tercera. És un joc literari interessant que ens permet anar encaixant peces i fer-nos una idea global de la vida del finat. Sobre Francis Sancher hi havia opinions de tot tipus, tant bones com dolentes, però totes ens serviran per conèixer-lo millor. A més, també se'ns mostra el tarannà de la societat guadalupenca, com són, com pensen, la barreja d'orígens que conformen el conjunt de la població i les desavinences que això provoca. Parla també d'emigració cap França i del colonialisme salvatge que ha exercit aquest país sobre l'illa. Tot plegat amb un llenguatge poètic, ple de metàfores i força florit.
La manera de construir la història m'ha semblat enginyosa i original, Condé sap encaixar bé totes les peces, tot i que potser no tindrem totes les respostes que voldríem. L'elevat nombre de personatges relacionats entre ells fa que et puguis perdre una mica i no sàpigues de quina família et parlen. Molt pocs repeteixen capítol, per tant la majoria només els llegirem un cop i la seva veu no té gaires trets distintius més enllà de la història personal que expliquen. Tot i així, l'escriptura és d'una gran bellesa i molt agradable de llegir. Mica en mica anem definint la fotografia d'en Francis Sancher i identificant conflictes, coneixem l'entorn i la particular situació social de les Antilles com a colònies i llocs de continus moviments migratoris. He de dir que a mi em va costar una mica avançar perquè no m'hi concentrava prou, el vaig llegir una mica dispers i això en un llibre com aquest es paga, perquè demana una lectura dedicada per extreure'n tot el suc que ofereix. De fet, em preguntava a mi mateix per què no m'estava enganxant més si em semblava un argument interessant i ben construït, i a més estava ben escrit. Una prova més que la lectura són moments, aquest és un llibre al que objectivament no puc fer gaire retrets: és profund, amb contingut i amb una bona història, però no va aconseguir atrapar-me. Això no em priva de recomanar-lo, com faig altres vegades que considero que la meva impressió no és demèrit del llibre sinó meu. Tenint en compte el que n'he explicat sobre la temàtica i la construcció, a poc que us cridi l'atenció, no us ho penseu gaire. Llegiu amb calma i atenció i descobrireu un molt bon llibre.
Impressió general: @@@
Moltes gràcies L'Agulla Daurada per l'exemplar.
0 Comentaris