Autors: Àngels Bassas i Salvador Macip
Editorial, any: Columna, 2022
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 301
Llegit en: Català
 
Un grup de Facebook i un sopar d'antics alumnes de medicina. Hi ha res que pugui fer més mandra? Però tot depèn dels interessos que tinguis. En Robert Matamala i la Sílvia Farreras eren molt bons amics durant la carrera, fins que els sentiments es van desbordar i van tenir aquella única trobada, el dia de la graduació. El record d'aquell únic petó és suficient per sucumbir a la curiositat i trobar-se després de molts anys d'haver-se perdut la pista. Ell, cirurgià plàstic de renom en una clínica de Marsella, amb dona i dos fills, la família perfecta. Ella, pediatra d'un CAP, sense relacions duradores i amb un fill que pateix un trastorn de l'espectre autista. En tindran prou amb una estona en el sopar de reunió per revifar la vella flama i caure l'un en braços de l'altra. Comença així una obsessió, una passió que no poden controlar i que es contraposa a tot allò que la lògica marca. Un amor prohibit que els portarà per camins que cap dels dos no haurien pensat mai.

La coberta de to ataronjat que veieu en aquesta ressenya no és l'única que té aquest llibre, i és que es tracta d'un volum reversible. Si li dones la volta en trobaràs una de blava. L'elecció de per quin cantó començar és del lector. És una mateixa història, però a la banda taronja tenim el punt de vista de la Sílvia i a la blava la d'en Robert. És, doncs, un experiment a quatre mans que s'han empescat Salvador Macip i Àngels Bassas, ja que d'obres a més d'una veu en trobarem moltes, però en les que tinguem una visió completa de com pensa i com viu la situació un personatge, i la imatge complementària de l'altre no n'hi ha tantes. Els capítols són els mateixos en cada fil, per tant l'evolució de la trama és paral·lela, però la percepció de cada personatge no té per què coincidir, i això dona molt de joc. De fet, si ho definim amb molt poques paraules, per un cantó és el relat d'una infidelitat i per l'altre el d'una obsessió. Això és minimitzar molt la profunditat dels dos fils, perquè a més els dos personatges mostren actituds obsessives i comportaments irreflexius, per més voltes que donin a la seva situació. El que sí que comparteixen és una gran càrrega eròtica i hi ha descripcions força explícites, a banda d'una reivindicació de la sexualitat, especialment la femenina. Factors que cal tenir en compte a l'hora de triar aquesta lectura, perquè no tothom se sent còmode amb aquesta mena de continguts. L'escriptura dels dos autors és força diferent, i aquesta pot ser una altra de les gràcies del conjunt: diferents punts de vista, diferents sensibilitats i diferents maneres d'explicar-se.
 
Com a experiment m'ha semblat curiós i els dos fils es trenen de manera força notable. Ho destaco perquè em sembla una tasca molt difícil. Sí que hi he trobat alguna discordança i alguna absència en un dels relats que a l'altre semblava important, però el conjunt és prou reeixit. El que m'ha costat més és el que deia sobre la diferència d'escriptura. La part de la Sílvia conté molta reflexió personal, el personatge manté un important debat intern amb ella mateixa, es reivindica constantment, però també es justifica i és massa auto-compassiva pel meu gust. I això és important, i subratllo: pel meu gust, ja que probablement tota aquesta reflexió pugui atreure i fer sentir identificada a molta gent. Per mi dona massa voltes a tot plegat i és una mica repetitiu. En canvi, en Robert va més per feina i no s'embolica tant. També pensa molt en el que està fent i el que li convé, i encara que mai acabi fent allò que sembla més assenyat, no genera la sensació de bucle de la Sílvia. Això sí, es va destapant com a persona egoista, controladora i neuròtica, a banda d'estar molt pagat d'ell mateix i arribar a fer ràbia, cosa que per un personatge no és pas dolent, al contrari, però no te'l vulguis trobar en el món real! Més enllà d'això que explicava, he de reconèixer que els temes que tracta: infidelitats, passions ardents, amors prohibits, no són els meus preferits, no solen enganxar-me aquesta mena de trames. Per això no ha aconseguit despertar-me un gran interès, però he posat les cartes sobre la taula perquè decidiu si us criden aquesta mena d'històries. Com a punts forts, és clar, aquesta visió dual i complementària, i que es pugui triar per on començar i que pugui funcionar igual de bé.

Impressió general: @@