Autora: Gemma Romeu
Editorial, any: Servei de publicacions UAB, 2021
Gènere: Intriga
Número de pàgines: 224
Llegit en: Català
Premis: XXVII premi de novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders 2021

Al fiord de Skien la vida és tranquil·la, però el mal es pot presentar a tot arreu i amb qualsevol cara. L'anciana Gladis Terttuu viu sola en una caseta amb la seva gata Mischa. Fa només tres anys que va perdre el seu marit Baldur i no ha acabat mai de recuperar-se de la mort de la seva única filla quan era petita, qui podria? Tot i així, continua endavant. Fins un dia que apareix a la seva finestra una noia molt jove i molt desesperada. Està ferida, amb tota la roba estripada, bruta i fa pudor. Sembla inofensiva, però molt espantada i no parla. La Gladis decideix acollir-la i tenir-ne cura. L'Arla, a més, està famèlica. La vella vol ajudar-la, però sense saber d'on ha sortit ni de què fuig li és molt difícil fer-ho. La pobre adolescent sembla que tot just ha tingut la primera menstruació i ja ha passat un infern que la Gladis no es pot ni imaginar. Però aquest infern encara no s'ha apagat.

"Silenci al fiord" és un thriller d'autoria catalana però d'ambientació nòrdica: Skien està situat en un fiord del sud de Noruega. Però no és només pels paratges que descriu, sinó també pel ritme de la història, que avança poc a poc, amb moltes descripcions i imatges aparentment estàtiques, però amb una tensió que va creixent a mesura que coneixem els personatges i que se'ns van donant pistes del que li pot haver passar a l'Arla. No obstant, les certeses sobre la part més fosca de la trama no ens arribaran fins més enllà de la meitat del llibre, i això és endarrerir "l'inici" una mica massa. Hi ha activitats delictives, criminals i moralment reprovables relacionades amb canalla, però prefereixo no donar-ne detalls perquè se'ns expliquen ben avançat el llibre. Així com tindrem personatges que encarnen el mal pur o la bondat impertorbable, també tindrem clarobscurs que ens faran dubtar, fins i tot la vella Terttuu amaga alguns secrets del seu passat. La trama està força ben portada, amb diversos girs que ens canvien la perspectiva i amb bona capacitat d'augmentar la tensió i de fer dubtar al lector. Les escenes més inquietants i terrorífiques no són especialment explícites, insinua més que ensenya, de manera que és force apte, tot i que el que imaginem no deixa indiferent. L'autora té traça a narrar i a descriure, demostra un bon nivell literari.
 
La primera novel·la de Gemma Romeu apunta maneres i deixa molt bons detalls, però també li he trobat alguns peròs per la meva manera d'entendre el gènere negre i aquestes històries fosques que descriuen els més baixos instints. Un seria que l'acció real triga molt a aparèixer, tot i que anirem tenint avisos. Un altre podria ser que algunes subtrames acaben en vies mortes o no s'aprofiten tant com es podria. Escriure-les així és la voluntat de l'autora, naturalment. Però he trobat a faltar que fos més incisiva en el cas que descriu, que és d'aquests molt colpidors, i es podria haver desenvolupat més. No obstant, és un llibre que fa de bon llegir i que sap captar l'interès i intrigar, perquè intueixes que alguna cosa molt fosca s'amaga rere un escenari aparentment tan tranquil i planer. Espero que l'autora trobi una bona editorial per les seves properes propostes, té una bona base i només cal polir una mica per fer brillar la seva escriptura. 

Impressió general: @@ i mitja
Gràcies Gemma per l'exemplar.