Autor: Isaac Asimov
Editorial, any: Duna llibres, 2022
Títol original, idioma, any: Foundation, anglès, 1951
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 329
Llegit en: Català
Editorial, any: Duna llibres, 2022
Títol original, idioma, any: Foundation, anglès, 1951
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 329
Llegit en: Català
L'Imperi Galàctic es mor. La seva caiguda és només qüestió de temps, tot el control, tot el domini exercit a la Galàxia donarà pas a la barbàrie i a l'aflorament de rebel·lions de tota mena. Però ara mateix, a la meitat del segle CXXI, ningú ho diria, ja que el poder que s'exerceix des del planeta Tràntor sembla intacte i més fort que mai. Només en Hari Seldon i els seus psicohistoriadors prediuen que a l'Imperi només li queden 300 anys. Aquest final anunciat és inevitable i el reflotament es preveu a 30000 anys vista. Però Seldon assegura que si li deixen establir una Fundació que vetllarà per preparar la reconstrucció, aquest termini es reduirà de manera dràstica. Les tesis del científic no agraden, però els governants decideixen guardar-se les espatlles. Envien en Seldon i la seva gent a Tèrminus, l'últim confí de la Galàxia, perquè estableixin la seva Fundació sense molestar gaire. Sembla un exili exagerat, però no és res que no hagi previst la psicohistòria. Comença així una cursa per establir les bases de la futura reconstrucció, feina que haurà d'afrontar diverses crisis que tindran les seves pertinents solucions. Però ningú les coneix, ja que una de les claus de l'èxit del pla de Hari Seldon és que ningú sàpiga què ha de passar, altrament el curs dels esdeveniments podria canviar. Podem confiar en aquesta eminència científica? Els anys ho diran.Asimov defineix la psicohistòria com una branca de les matemàtiques que estudia les reaccions dels conglomerats humans davant d'uns estímuls socials i econòmics determinats. Per a que sigui vàlida, els subjectes d'estudi no en poden tenir coneixement per tal que actuïn de manera arbitrària i no condicionada. En aquest cas, els subjectes d'estudi de Hari Seldon són tots els habitants de la Galàxia. El científic descriu les debilitats de la capital Tràntor i preveu els comportaments humans fins un futur molt llunyà per poder redreçar una situació que va de mal borràs. Si més no, això és el que explica als governants de l'època en que comença aquesta space opera farcida de geopolítica i sociologia. Ens situem en un futur encara molt llunyà, al voltant de l'any 12000 i la Galàxia compta amb 25 milions de planetes habitats, inicialment tots fidels a Tràntor. Els psicohistoriadors de Seldon acabaran al més remot i erm: Tèrminus, i allà començaran la tasca de la Fundació, que sembla ser la preservació del coneixement i de la cultura, però que anirà variant els seus objectius a mesura que hagi de superar crisis socials de diversos tipus, totes elles previstes per Hari Seldon. Per tal d'esquivar la violència, les eines que farà servir la Fundació per controlar la població aniran derivant des de la pròpia vulnerabilitat, fins al control econòmic via comerç, passant per la religió. En aquest primer volum de la trilogia es relaten els fets dels primers 150 anys de camí a la caiguda de Tràntor i coneixerem diversos protagonistes amb noms que han transcendit els anals de la ciència ficció com Salvor Hardin o Hober Mallow. Cadascun s'haurà d'enfrontar a un canvi de paradigma en la cursa de la Fundació per la reconstrucció.
Si bé argumentalment trobo fascinant aquesta obra i em semblen interessantíssimes les seves premisses i el seu desenvolupament, també li trobo alguns defectes. L'estructura de les diferents parts està molt ben definida, però en totes les èpoques el relat es basteix al voltant d'una conversa entre dos o més homes. Són enginyoses, mordaces, estan plenes de girs de guió i s'hi debaten moltes intrigues, però no deixa de ser una mica monòton. I més quan t'adones que el paper de la dona en la història és absolutament nul, perquè dir testimonial és exagerar molt. Pel que he pogut veure, a l'adaptació que n'han fet en format sèrie sí que hi apareixen personatges femenins, però al llibre tots els papers estan fets per homes i no és fins al tram final en què hi apareixen dues dones, i encara amb un tractament força degradant. L'obra ha complert ja els 70 anys i se li noten les costures en aquest aspecte, el lector actual s'ha d'adonar que alguna cosa grinyola. Més enllà d'aquests factors, a mi em sembla una obra excel·lent, imaginativa i molt ben construïda. Tot un clàssic del gènere que encara es pot llegir i gaudir perquè ens situa en una realitat molt llunyana. Espero que aquesta nova edició fantàstica que han editat conjuntament Raig Verd i Mai Més desperti l'interès de molts nous lectors i la gran trilogia de Fundació tingui una nova vida entre el públic lector català. Jo em quedo esperant la segona part amb moltes ganes, he gaudit molt de refrescar la memòria i no tinc cap dubte que ho seguiré fent.
Impressió general: @@@@
Gràcies Duna llibres per cedir-me un exemplar per llegir i ressenyar.
4 Comentaris
Un gran llibre, sens dubte. Vaig llegir tota la saga de la Fundació fa uns anys, però els millors són els de la trilogia original i és una molt bona notícia que els tornin a publicar en la nostra llengua en aquesta nova edició.
ResponEliminaSí que és veritat que Fundació fa una mica de pudor a naftalina en diversos aspectes com el tema de les dones o que l'energia nuclear serveix per tot, però 70 anys en ciència ficció són molts anys, per això se li perdona. La idea d'un imperi galàctic que abasta tota la galàxia és una idea molt ambiciosa que està ben desenvolupada, el tema de la psicohistòria també té el seu sentit. La idea de solucionar problemes evitant la guerra també té la seva gràcia, es nota que en el 50 acabaven de sortir de la Segona Guerra Mundial. "La violència és l’últim refugi de l’incompetent.". Malgrat que em va agradar el llibre recordo que la segona i tercera part em van agradar més.
ResponEliminaAquest llibre el tinc a casa fa un munt de temps, el vaig començar i deixar a mitges perquè se'm feia una mica feixuc i lent, potser no el vaig agafar en un bon moment. Si el que diu en Pons que la segona i tercera part li van agradar més potser un dia d'aquests em torno a animar, i més veient la puntuació que li has donat.
ResponEliminaMoltes gràcies a tots tres pels comentaris! Vaig amb retard per contestar-los perquè no sé quin problema de sincronització tinc que no em deixa contestar des del meu perfil des de qualsevol ordinador. Però us llegeixo, això sí!
ResponEliminaMcAbeu, em sembla que ni que no els vulgués llegir, em compraria igual aquesta edició per tenir la trilogia original amb aquesta pinta tan fabulosa. Però és que els vull tornar a llegir, i tant! Em sembla que el segon no trigarà gaire temps a aparèixer. El que desconec és si es plantegen publicar alguna cosa més enllà de la primera trilogia. Veurem!
Pons, molt d'acord amb el que destaques. Els defectes que se li poden trobar són producte dels anys que han passat, però els punts forts encara són molt meritoris a dia d'avui, un llibre que amb una mica de mirada ampla encara té camp per córrer. A mi em sembla recordar que el primer em va agradar més i que en els altres dos hi havia algun tema que no m'acabava de fer el pes, però ves a saber, potser ara ho llegiré dferent. Tinc ganes de refrescar la memòria.
Botika, és una cosa de gustos. Jo no el veig gaire per tu, a jutjar pel que et veig llegir i gaudir. Penso que el que explica t'interessarà més aviat poc. La puntuació que poso és una impressió meva, i hi valoro diverses coses, però sobretot les sensacions que m'ha despertat a mi. No va a missa ni és vàlida per a tothom. Respecte al conjunt de la trilogia, com li deia a en Pons, jo no recordo que els altres dos fossin millors, al contrari. Aviat ho podré saber i us ho explicaré. Però ni que a mi m'agradi molt no té per què agradar-te a tu.