Autor: Wu Ming-Yi
Editorial, any: Editorial Chronos, 2022
Títol original, idioma, any: Fuyanren, xinès, 2011
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Mireia Vargas
Número de pàgines: 481
Llegit en: Català
 
Els wayo-wayorencs viuen de cara al mar. La seva petita illa, Wayo-Wayo, perduda en el Pacífic, té el seu propi ordre, les seves creences i la seva pròpia espiritualitat. Viuen aïllats de tota la resta, per bé que coneixen l'home blanc. Posat que no surten mai de l'illa i que l'espai és reduït, un dels seus costums més arrelats és que els segons fills, un cop han viscut 180 llunes, han de marxara de l'illa en una talawaka, una barca per a un, i lliurar-se a la seva sort. L'Atrie és un d'aquests segons fills i ha d'afrontar el seu destí. Però el déu Kabang li té preparades unes quantes sorpreses, i és que, al límit de les seves forces, l'Atrie ensopega amb la immensa illa d'escombraries situada a l'oceà. Allà, entre deixalles, podrà sobreviure i els elements l'acabaran portant a les costes de Taiwan. El jove wayo-wayorenc és només un dels protagonistes d'aquesta història que ens convida a la consciència mediambiental i que exposa la vulnerabilitat humana. L'Alice, una dona que ha perdut marit i fill en un accident de muntanya, la Hafay i en Dahu, membres d'ètnies taiwaneses minoritàries, completen un quartet molt especial. I un misteriós home d'ulls compostos que sembla controlar-ho tot...

La literatura xinesa o sinòfona traduïda al català és molt escassa i s'han d'aprofitar les ocasions que tenim per llegir la llengua amb més parlants del planeta. Desconeixia aquest autor i la seva obra fins que l'editorial Chronos va apostar per ella, i l'edició que en van fer de seguida va captar la meva atenció: només cal mirar la coberta! Es tracta d'una història coral amb una construcció molt detallada dels personatges i les seves circumstàncies, però sobretot del seu entorn. L'hi he posat l'etiqueta de "ciència ficció", però és una mica inclassificable. Dona una importància cabdal a la natura i la relació que els humans tenim amb ella. L'Atrie necessita el mar com en Dahu i en Jakobsen necessiten la muntanya. Exposa els danys irreparables que l'espècie humana estem fent al planeta, però també com en som de vulnerables davant dels elements i dels canvis climàtics que nosaltres mateixos provoquem. Tampoc abandona en cap moment l'espiritualitat i hi apareixen elements fantàstics barrejats amb les realitats més dures. Un realisme màgic que, segons diuen, recorda a alguns autors sud-americans. Per mi és un plus que doni veu a les ètnies minoritàries de Taiwan i que s'allunyi completament de la capital Taipei, és una manera d'escapar-se de l'oficialitat i mostrar unes altres realitats, d'obrir-nos encara més la ment. L'escriptura és planera i senzilla, de ritme molt lent perquè s'entreté a descriure'ns les històries dels personatges amb molt detall, però lluny de fer-se pesat, acaba sent una lectura molt agradable que ens connecta amb tots ells. Han tingut les seves vides, s'han trobat i es necessiten, però cadascun d'ells constitueix també una illa en ell mateix, com Taiwan, com Wayo-Wayo o les altres que s'esmenten.

Aquest és un llibre de contrastos, perquè la narració és preciosa, plena de tendresa i un llenguatge poètic, però també molt trista i corprenedora. Té aquest toc oníric i místic, però alhora és terriblement realista i premonitòria. Està plena de rondalles i llegendes, però també ens posa un mirall davant i ens ensenya tot el mal que fem al nostre món. I amb totes aquestes dicotomies és normal acabar amb un garbuix de sentiments i amb el cor ben encongit. I ho dic com a virtut, perquè és d'aquells llibres que toquen. Com a punts potser no tan atractius podria dir que és llarg i de lectura lenta, però per mi no ha suposat cap problema. A la part final hi apareixen alguns personatges nous que no he acabat d'entendre gaire com encaixen amb la resta. M'ha semblat que el seu propòsit era aquesta voluntat alliçonadora sobre l'egoisme de l'espècie humana i els seus efectes sobre la natura, per ampliar una mica més el ventall, però a aquestes alçades l'al·legat ecologista i de protecció del medi ambient ja ho aguanta tot i la cadència narrativa no canvia. És un llibre completíssim i tan ple d'informació de molts tipus diferents que requeriria una relectura per captar-ne molts més matisos. Una obra que mereix tenir recorregut també a casa nostra, a mi m'ha despertat tot un cúmul de sensacions, tota una experiència lectora. I no vull acabar sense destacar la feina editorial rere aquest volum. És una edició que cuida els detalls i compta amb il·lustracions meravelloses d'Elisa Ancori, però molt especialment amb la traducció directa del xinès de la Mireia Vargas, que aconsegueix que el text flueixi perfectament i sigui molt i molt agradable de llegir. Tenint en compte la llunyania que tenim amb la llengua d'origen, no deu ser tasca fàcil. La meva felicitació per tots els implicats, i el meu agraïment a la Sílvia Fustegueres, autora de la nota final del llibre, per haver-me regalat un dels seus exemplars perquè el llegís.
 
Impressió general: @@@@ i mitja