Autora: Mariló Àlvarez
Editorial, any: Sembra llibres, 2022
Gènere: Juvenil
Número de pàgines: 116
Llegit en: Català
 
L'Àlex considera que la seva classe de l'institut és com un aquari. Hi ha els peixos tropicals, que són els cool, els més populars i que es creuen per sobre de la resta. Després venen les sardinetes, que són els que riuen les gràcies als peixos tropicals i intenten imitar-los sempre, tot i que no els acaben d'acceptar com a iguals. Però és millor això que convertir-se en una piranya social, que és el seu tipus! L'Àlex té poques habilitats socials i li costa molt fer amics. Si més no, al món real, perquè virtualment se'n surt millor gràcies a la seva afició per la cultura alternativa. La nostra protagonista és especialment fan de Doctor interespacial, la seva sèrie preferida, que té tota una comunitat de seguidors que fan pinya. Així que mentre que en el seu dia a dia els peixos tropicals es riuen d'ella, a la xarxa té molt bones amigues amb qui compartir aficions. Justament una de les seves amistats virtuals l'informa d'una notícia bomba: els components de la nova temporada de Doctor interespacial estan de gira i una de les aturades serà Barcelona. L'Àlex no s'ho pot perdre de cap de les maneres, ha estalviat totes les pagues per una ocasió així, però li queda la prova més difícil: convèncer els seus pares que la deixin anar-hi. No serà tasca fàcil, però farà el que calgui, perquè a banda de la il·lusió que li fa la convenció, allà podrà conèixer finalment la Rei, una de les seves millors amigues virtuals.
 
Amb aquest llibre curtet i molt clarament destinat a un públic adolescent, m'estreno amb l'autora, il·lustradora i ara també editora Mariló Àlvarez. Es tracta d'una novel·la fresca i actual que tracta temes que poden interpel·lar a qualsevol adolescent, especialment a aquells que se senten desplaçats i no encaixen en els cànons dels dominants dels centres educatius o de la vida social en general. L'Àlex és una noia molt intel·ligent i determinada, però per les seves poques habilitats socials, les seves aficions o la seva manera de vestir és motiu de burla per part d'alguns dels seus companys. Ens parla d'assetjament escolar, però sense arribar a graus gaire elevats. En canvi, sí que aprofundeix més en el sentiment de pertinença, en la necessitat d'amagar certs aspectes de la personalitat per encaixar, i també en el fet de descobrir-se i reivindicar-se un mateix. Tot això se'ns evidencia en les parts inicials de la trama, en la que tindrem el context i coneixerem el personatge, per poder assistir després a la seva evolució i tot el que aconsegueix molt a sorpresa seva. A l'Àlex encara li queda molt per saber d'ella mateixa! En una segona part més centrada en el repartiment de Doctor interespacial, també trobarem assetjament, però del tipus laboral i centrat en el rebuig pel simple fet de ser dona. Lliga molt bé la relació de la protagonista amb aquest fet. El llenguatge que l'autora empra em sembla molt adequat, li dona molta frescor a un text que ha de parlar de tu a tu a un adolescent d'avui. Tinc més dubtes amb les referències de cultura alternativa, que en alguns casos m'han semblat més de la meva època o la de l'autora, que no dels nanos de 15 anys, però no puc jutjar perquè no conec molts dels referents actuals!

Llegir aquest llibre per mi ha estat com un salt al passat. Ha estat com tenir a les mans un dels meus vells llibres d'adolescència, de la Mary Rodgers, l'Anna-Greta Winberg o la Christine Nöstlinger, però portat a l'actualitat, amb la tecnologia, la mentalitat i el llenguatge d'avui. Té aquell ritme i aquell humor que m'enganxava a la lectura i no em deixava parar. Els temes també són d'avui, que no vol dir que abans no hi fossin, però ara se'n parla obertament i Àlvarez ho fa bé. El llibre no pretén incidir en l'assetjament i no passa de comentaris burletes i rebuig social. L'objectiu és que tot surti bé amb aquest to alegre i personatges que ho poden tot i que superaran qualsevol entrebanc. Una visió optimista i engrescadora d'alguns problemes que, malauradament, són un llast a la nostra societat. M'ho he passat bé llegint-lo, que és el que esperava, i com que jo mateix soc una mica piranya social i tinc la meva vena friki, m'ha guanyat amb les cites entre capítols, que no puc deixar de destacar. Grans pensadors, poetes il·lustres? No, Morfeu de Matrix, Darth Vader de Star Wars, la tinent Ripley d'Alien, entre d'altres. Així sí! Com deia, no sé si l'humor i les referències em funcionen perquè soc més gran i les conec, però em sembla un molt bon llibre per donar a llegir a canalla de 13-14 anys, els pot ajudar a auto-afirmar-se i a superar algunes pors. Orgull friki, és clar que sí!
 
Impressió general: @@@ i mitja