Autor: Edgar Allan Poe
Editorial, any: Comanegra, 2021 (segona edició, primera del 2020)
Títol original, idioma, any: (Antologia de nova creació a càrrec de Víctor García Tur), anglès
Gènere: Relats, Terror
Traducció: Jordi Cussà i Anna Camps
Número de pàgines: 310
Llegit en: Català

Si pensem en els grans mestres del terror literari, segur que ens vindran de seguida uns quants noms al cap, i el d'Edgar Allan Poe no hi faltarà. Al 2020 Comanegra va publicar aquesta antologia dels seus contes més esfereïdors a càrrec de Víctor García Tur i emmarcat en la seva col·lecció "Portàtils". El recull aplega 15 relats entre els que s'hi compten alguns dels més populars i que van marcar un abans i un després en el gènere. "La caiguda de la casa Usher", "El cor delator" o "El gat" són bons exemples de la seva narrativa sempre inquietant i que apel·la a les nostres pors més primàries. Fantasmes que no saben que ho són, enterrats en vida, venjances, malaltia, personatges diabòlics i un continu d'experiències relacionades amb la mort, temes que a principis de segle XIX no devien ser gens habituals i que a dia d'avui encara ens poden arrencar més d'una esgarrifança.

Tots els contes d'aquest recull són foscos (el títol no enganya!), inquietants, amb una atmosfera opressiva i una ambientació gòtica. Sempre se'ns expliquen en primera persona, com si fossin un conte a la vora del foc en el que el narrador és de vegades el protagonista i d'altres un observador dels esdeveniments. El fet que interpel·li al lector per insistir-li sovint que allò que explica no és invenció, que va ser ben real i que no ens podem ni imaginar com de dur, esfereïdor i inexplicable va ser, li dona aquest puntet tan personal que ens fa partícips de la història. Apel·la a aquelles pors més comunes, els fantasmes, els morts molt vius, els monstres, el mal pur, la pèrdua de la raó i ens les exposa amb una narrativa molt florida i recarregada. Tant, que de vegades es perd en descripcions i dissertacions i quan arriba el moment culminant ja estem una mica marejats i l'efecte no és tan colpidor com podria ser. Vull creure que la traducció de Cussà i Camps és ben fidedigna i ens ajuda a captar els matisos de l'escriptura de l'autor, perquè les idees tenebroses i la mala bava ja li venien de sèrie. He de dir que per passar por de veritat 200 anys després ens calen uns "monstres" que ens parlin d'una perspectiva més actual, però em puc imaginar els seus contemporanis maleint-li els ossos per la mala estona passada en llegir-lo. Tot i així, reconec que algun ensurt m'he endut i que algunes descripcions m'han donat un mal rotllo increïble.
 
La gràcia d'aquesta mena d'escrits que exploren les pors més profundes és que cadascú pot trobar-ne algun que l'esgarrifi especialment i que, en canvi, deixi a altra gent més indiferent. Si n'he de triar alguns que m'hagin agradat més diria "William Wilson", que parla d'algú a qui li sorgeix una rèplica exacta d'ell mateix que el segueix per tot arreu i juga molt amb l'ambigüitat, o "El gat", que ja havia llegit i que parla d'un felí maltractat que es prendrà la seva revenja. I per citar-ne un que m'ha generat un malestar important, diré "Enterrament prematur", que em sembla que no cal explicar gaire... En general, però, no m'ha semblat un llibre terrorífic perquè a dia d'avui tots els temes que tracta han estat superats a bastament. Se li ha de reconèixer el caràcter de pioner, perquè Poe és dels que va obrir camí a tota la resta d'autors i autores posteriors, però una cosa és la vàlua que pugui tenir, que és inqüestionable, i una altra les sensacions que m'ha despertat a mi, i he de dir que el llenguatge tan recargolat se m'ha fet una mica carregós de llegir. També m'ha semblat que tots els contes tenen patrons semblants i giren al voltant d'uns quants temes i prou. També les maneres de generar les pitjors expectatives es repeteixen d'un escrit a l'altre. No es pot dubtar que és tot un clàssic, tant en la forma com en el fons. Per qui en sàpiga gaudir, em sembla que aquest recull és una joia, a banda de ser una preciositat. Però jo no he acabat d'encaixar, ni amb l'escriptura ni amb el terror.

Impressió general: @@
Gràcies Comanegra per l'exemplar i la confiança.