Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2022
Títol original, idioma, any: The Other Wind, anglès, 2001
Gènere: Fantasia
Traducció: Blanca Busquets
Número de pàgines: 254
Llegit en: Català

El bruixot Vern té somnis estranys. Somia el mur de pedres, la barrera entre la vida i la mort, i allà hi ha la seva dona estimada, però no la pot atènyer. Aquests malsons el tenen completament esgotat, necessita poder dormir en pau d'un cop. L'envien a l'Illa de Gont, a Re Albi, a veure l'Esparver, l'antic arximag de Terramar. Ell segur que el podrà ajudar. Però en Ged, ja gran, sap que qui el podrà ajudar de veritat és la seva dona Tenar i la seva filla adoptiva Tehanu, que no són amb ell en aquests moments. El rei Lebannen ha requerit el seu consell per fer front a una situació que està empitjorant ràpidament: els dracs cada cop són més agosarats i s'aventuren més cap a l'est, trenquen tots els pactes de convivència amb els humans. De moment no cal lamentar cap víctima mortal, però han cremat camps i destruït collites. És qüestió de temps. De manera que totes dues han marxat a Havnor, on el rei les espera i té també altres maldecaps que afecten a la corona. Alguna cosa està passant a Terramar i els somnis d'en Vern hi estan relacionats. Caldrà molta diplomàcia i la participació de tots els nostres protagonistes per evitar un conflicte de conseqüències impredictibles.

Amb aquest volum, el sisè, queda tancat el cicle de Terramar. Deixem enrere una història partida en sis que es pot entendre com un tot i que evoluciona molt al llarg del temps, tant com ho va fer la seva autora, ja que va ser escrita al llarg de més de trenta anys. Aquesta evolució es percep en la maduresa de l'escriptura, les temàtiques, el públic objectiu al qual van destinats els llibres i, per exemple, en el paper de la dona dins el gènere fantàstic, que en aquest cicle va guanyant importància en els volums successius. A "L'altre vent" trobem unes protagonistes femenines molt potents, algunes ja conegudes, d'altres més noves que les complementen bé. També hi trobem protagonisme masculí, però per exemple el nostre benvolgut Esparver tindrà un paper testimonial, si bé serà present sempre en la ment dels altres personatges que l'estimen. Aquest final amb trama pròpia ens servirà també per recosir molts fils que ha anat deixant la sèrie, de manera que hi ha moltes referències als llibres anteriors. Le Guin tapa forats i innova per rubricar un univers que ha meravellat i seguirà meravellant generacions de lectors i que ha servit d'inspiració a moltes obres posteriors. És difícil llegir-la i no pensar que moltes idees originals que hem trobat a altres llibres fantàstics, en realitat no eren tan originals perquè Terramar ja les exposava. Com sempre, l'estil reposat, detallista i reflexiu de l'autora ho amara tot, però en aquest cas tindrem un protagonisme més coral que mai i ens ficarem a la ment de diversos personatges per anar tenint la seva perspectiva de la història. En aquests moments crítics per l'estabilitat de Terramar i el regnat benestant del rei Lebannen, tothom hi tindrà un paper i un significat per explicar tot el que l'autora ens vol transmetre.
 
"L'altre vent" és un final digne del cicle, tot i que m'ha semblat una mica més complex o confús que altres llibres. La diversitat de personatges i fins i tot d'escenaris, que malgrat tot estan lligats entre ells, fa que calgui llegir amb atenció la trama, i em sembla que, malauradament, no he tingut la pausa necessària per enfrontar-m'hi, pel moment en que m'he posat a llegir-lo. L'autora no ens ho dona tot mastegat, deixa molt a la interpretació, tot i que molts passatges del llibre es dediquen a cohesionar tota la saga i a donar sentit com a unitat narrativa. Però que no n'hagi gaudit tant com de, per exemple "Contes de Terramar" que em va fascinar, no vol dir que sigui mal llibre. És més madur, molt treballat i conclou la nostra història de la manera que ho ha de fer, amb cada peça al seu lloc. Per mi el cicle va de menys a més, i potser en el sisè volum qui ha fallat sóc jo i no la història, perquè en conjunt em sembla una gran obra amb moltíssim missatge, amb molta simbologia i molt recomanable per a totes les edats. No és tan lluent ni cridanera com altres sagues que s'anuncien amb bombo i plateret, però ha sobreviscut 50 anys en plena forma i perdurarà. No em cansaré de reivindicar Ursula K. Le Guin i treure-li les etiquetes, és una gran escriptora, més enllà dels gèneres que va cultivar. Ens parla de les coses que li preocupen i que ens haurien de preocupar a nosaltres. Llegir-la, entendre-la, és una sort que tenim. I després d'acabar Terramar, què? Doncs a seguir llegint-la, perquè per sort a l'editorial i a la traductora encara no els han passat les ganes d'oferir-nos la seva bibliografia. Segur que aviat hi tornaré.
 
Impressió general: @@@
Altres ressenyes d'Ursula K. Le Guin.