Autora: Lauren Groff
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2022
Títol original, idioma, any: Matrix, anglès, 2021
Gènere: Ficció històrica
Traducció: Míriam Cano
Número de pàgines: 250
Llegit en: Català
 
Ser una bastarda reial et dona certs privilegis. Però la reina regent Elionor d'Aquitània decideix que aquests s'acabaran per la Maria. Davant de la impossibilitat de casar-la de manera convenient, i amb només 17 anys, decideix enviar-la a Anglaterra a fer-se càrrec d'una abadia. En serà la priora i, quan arribi el moment, ascendirà a abadessa. Sembla un tracte de favor, però és una manera com una altra de treure-se-la de sobre. La Maria no té altre remei que acceptar i marxar a aquella terra inhòspita, sense cap mena de ganes. A més, el panorama que es troba no és gens engrescador. L'abadia és ruïnosa, castigada per les malalties i tan pobra que les poques monges que hi viuen passen gana. A la Maria li costarà una mica assumir que aquesta és la seva nova realitat, de fet maldarà per guanyar-se el favor d'Elionor escrivint lais i enviant-li, per tal que la deixi tornar. Però quan s'adona que no té escapatòria, decideix prendre les regles de l'abadia amb determinació i voluntat de ferro. Sota el seu comandament, i a força de treball, l'abadia prosperarà i esdevindrà un lloc de dones i per a dones, respectat i temut pel món exterior. El poder que acumula la Maria al llarg del temps, però, no passarà desapercebut tan per a amics com per enemics.

Maria de França (1160-1215) es considera la primera escriptora en llengua francesa. No se sap gaire res de la seva vida, només que va viure a Anglaterra, i se la relaciona amb diverses possibles abadesses. Lauren Groff agafa la seva figura i construeix tota una història al seu voltant. Maria és l'eix central de "Matrix" i en ella veurem tot el dolor, la pèrdua, els dubtes i la lluita contra unes circumstàncies que ella no ha buscat i que són molt pitjors que el simple fet d'estar tancada de per vida en una abadia. El text recull les sensacions i els sentiments de la protagonista i ens en fa partícips, com també de les seves passions. I és que "Matrix" s'ha venut com una obra transgressora que mostra com entre les religioses també sorgeix l'amor o la necessitat física. No ens enganyem, les relacions entre dones encara són força tabú i costa trobar-ne a la literatura. Si a més les ubiquem en un entorn sant encara se'ns creuaran més els cables. Però el llibre no és especialment explícit. Es pot considerar que té algun passatge una mica eròtic pel que insinua i per detalls no gaire desenvolupats, però també podem entendre que és normalitzar una situació que existeix i que ha existit sempre. Groff l'exposa i altres no ho han fet, ho han passat per alt, com si les monges, que són dones, no fossin éssers amb sexualitat, amb passions i amb sentiments. En Maria les observarem i les viurem amb ella, ens la farà humana. Però és per la resta que es converteix en una heroïna, no pas per la seva sexualitat. Les visions místiques guiaran els seus passos per portar una abadia ronyosa a ser un centre de poder i riquesa. La força, la voluntat i la fe cega de les altres monges l'acompanyaran, fins i tot quan les seves idees revolucionàries i avançades al seu temps la facin anar una mica més enllà del que era tolerable per l'època.

Em cridava molt l'atenció aquest llibre i fins i tot n'havia sentit a parlar molt bé. A l'hora de la veritat, m'hi ha faltat alguna cosa, que no sabria determinar, per aconseguir posar-lo entre els millors. Tot i així no és un mal llibre, i tampoc m'estranya que pugui meravellar a alguna gent. Compta amb un llenguatge treballat i poètic que pot arribar a fer-se una mica feixuc, depenent dels gustos. Exposa idees molt interessants sobre les capacitats femenines, no podríem parlar de feminisme si l'autora fos del segle XII, però com que és actual sí que insufla idees força avançades en la figura de la Maria, que és la protagonista absoluta i un personatge potentíssim. I encara que no es digui obertament, un factor essencial del llibre és la sororitat. En un entorn exclusivament de dones, sorgeixen rivalitats i malestars, però també companyonia i suport. Aquesta perspectiva 100% femenina també és un dels punts clau i gens fàcil de trobar en la literatura: no hi ha cap personatge masculí que sigui remotament rellevant. No és aquest un factor que a mi m'inquieti ni que li faci restar punts de cap manera, al contrari, el trobo molt interessant. Però com deia, en global no se m'ha fet una lectura lleugera i no li he acabat d'agafar el ritme. Sens dubte és un llibre per comentar i tenir-ne debats interessants, i potser amb altres perspectives acabaria d'omplir els buits que em faltin. Però no puc negar que n'esperava una mica més.

Impressió general: @@@