Autor: Tarjei Vesaas
Editorial, any: Nits Blanques, 2022
Títol original, idioma, any: Is-slottet, noruec, 1963
Gènere: Narrativa
Traducció: Blanca Busquets
Número de pàgines: 186
Llegit en: Català
 
No és fàcil ser la nena nova, la que arriba a classe quan tothom ja es coneix i existeixen rols assignats. L'Unn ha perdut la seva mare i ara viu amb la seva tia, encara està paint la pèrdua. Però tampoc no sembla tenir cap ganes ni necessitat d'integrar-se amb els seus nous companys. La Siss, una de les nenes més populars, intenta que participi de les dinàmiques, però l'Unn s'hi nega. Tot i així, s'estableix alguna mena de vincle entre elles, una atracció de pols oposats que no es materialitza fins que un dia que, a base de notetes, l'Unn convida la Siss a casa seva perquè li ha d'explicar una cosa. Encara no neva, però fa un fred que pela al poble. Tot i així, la Siss no perdrà l'oportunitat, té la necessitat de saber allò que la que ja sent com una amiga ha d'explicar-li. Passen una estona estranya, amb només 11 anys la comunicació no flueix, però la intensitat del seu sentir es manifesta. Cap de les dues entén massa què els ha passat quan la Siss torna a casa, però ho processen de forma diferent. L'Unn es mor de vergonya de tornar a veure la seva amiga. La Siss, desitja tornar a l'escola per veure-la. Però la vergonya de l'Unn farà que no vagi directament a classe el dia següent, que faci una volta pel llac, fins a la gran formació de gel de la cascada, el que anomenen el palau de gel. Aquesta decisió canviarà la vida de tot el poble, però sobretot la de la Siss.

Tarjei Vesaas és un dels autors noruecs més reconeguts del segle XX, però aquí sempre costa que ens arribin certes literatures. Darrerament la nòrdica va centrant una mica més d'interès i tenim l'oportunitat de descobrir autors i llibres, nous i clàssics, tant en castellà com en català, més enllà de la generalment infame "novel·la negra nòrdica". L'editorial Nits Blanques és una de les que s'ha proposat fer-ho en català i ja ha editat uns quants títols inèdits fins ara. "El palau de gel" és una història aparentment senzilla: dues noies d'11 anys amb situacions vitals molt diferents es coneixen i s'estableix un vincle afectiu molt fort i també una mica ambigu. Una de les dues desapareix i l'altra pateix la seva absència amb angoixa i desolació. L'autor juga voluntàriament a donar-nos poca informació, de tal manera que el deure d'omplir els buits passa directament al lector. Cadascú els omplirà a la seva manera, començant per la relació entre les dues nenes. És amistat? És el descobriment de l'amor? Tampoc sabem què és allò que l'Unn volia dir a la Siss, ni acabem d'entendre què passa entre elles la tarda que passen juntes. La narració és planera i s'atura a descriure molt bé la climatologia de la regió, parant especial esment al palau de gel, aquesta curiosa formació glaçada que és un dels protagonistes del relat, i que se'ns descriu de forma gairebé onírica. Assistim al viatge emocional de la Siss davant de la incertesa, la seva por a que l'Unn es perdi en l'oblit. En definitiva, al procés de dol d'una nena a qui la pèrdua li estreny el cor i li fa canviar molt el seu comportament.

Sensacions contraposades amb aquest llibre. Per una banda l'argument em sembla intrigant, la història és prou interessant com per mantenir-te llegint, i està prou ben portada. També el viatge de la Siss capta la nostra atenció, en seguim l'evolució, els sentiments i les sensacions, i encara que no ho expressi tot, que probablement ni ella mateixa s'entén, l'acompanyarem amb interès. Per no parlar dels escenaris i paisatges, és clar. Tinc molta tirada als llibres que passen en llocs freds i nevats. Però per altra banda, els secrets de l'obra m'han fet pujar la mosca al nas i aquesta sensació ha anat augmentant a mesura que avançava. Per com s'insinuen les coses, pel meu gust calia aportar algunes informacions que se'ns neguen reiteradament. I la manera de negar-les de la Siss, de no compartir el que sap, em posava força nerviós i l'hauria sacsada al crit de "parla ja d'una vegada!". Mantenir la intriga està bé. Deixar factors a la imaginació, també. Però pel tipus d'història i les situacions concretes, pel meu gust calia informació explícita. Que no sigui així s'explica perquè el veritable protagonista de l'obra és el procés que viu la Siss, la seva evolució. Cosa que, per cert, tampoc no em convenç, ja que les nenes es coneixen de només una tarda. N'hi ha per tant? Potser sí. És d'aquells casos en què em sento un insensible, però allò que m'ha molestat de la lectura eclipsa les altres virtuts que té. Perquè les té, no considero que sigui una mala obra, és indiferent què hagués preferit jo, perquè Vesaas va decidir fer-la d'aquesta manera i no hi ha discussió. Però si he de valorar-la per les sensacions lectores que m'ha despertat, la recordaré amb una arrufada de nas.

Impressió general: @@