Autora: Octavia E. Butler (adaptació de Damian Duffy i John Jennings)
Editorial, any: Mai Més, 2022
Títol original, idioma, any: Parable of the Sower, anglès, 1993 l'original, 2020 l'adaptació
Gènere: Còmic
Traducció: Ernest Riera
Número de pàgines: 262
Llegit en: Català

Una crisi climàtica sense precedents. Suburbis de les grans ciutats emmurallats per protegir-se d'amenaces exteriors; llocs segurs, en teoria, però presons a la pràctica. Problemes per tenir aigua potable. Violència extrema per la supervivència. Violacions. Robatoris. I drogues que converteixen les persones en bèsties salvatges. Tot això, l'any 2024. La Lauren és una jove afroamericana que viu a Robledo, un d'aquests suburbis de la ciutat de Los Ángeles. És filla d'un predicador que manté la religió entre els seus conciutadans, però ella ja no creu en el Déu del seu pare. Mica en mica pren consciència de com funciona el món en el que viuen, però la gent del seu entorn tanca els ulls i no se la creu. La Lauren, a més, té una peculiaritat heretada de la drogoaddicció de la seva mare biològica quan la gestava: pateix hiperempatia, sent tot el dolor i tot el plaer que senten les persones que té a la vora. La necessitat l'empenyerà a marxar cap el nord fugint de la barbàrie, un lloc més pacífic on establir Llavors de la Terra, la nova religió que va desenvolupant en els seus quaderns. El camí no serà fàcil, està ple de perills. Però per sort no estarà sola en la seva travessia.

Octavia E. Butler és un referent de la ciència ficció i del feminisme literari. Fins fa molt poc no teníem la seva obra traduïda al català, però recentment l'editorial Mai Més ha publicat la seva trilogia Xenogènesi. La mateixa editorial ens porta també l'adaptació a novel·la gràfica de la que és probablement la seva obra més coneguda: la distopia "La paràbola del sembrador". L'obra original encara no té traducció catalana, però en veure aquest volum em vaig llançar de cap a llegir-lo. Damian Duffy i John Jennings han estat els encarregats de fer l'adaptació del llibre, i el resultat és molt impactant. La il·lustració és tan dura i implacable com el text, mostra explícitament escenes esgarrifoses, però és que la vida de la Lauren i el seu camí no tenen res de fàcil, qualsevol pas és perillós i cru, i no s'han estat de plasmar-ho. Sobre el text, per una banda tenim anotacions en els diaris de la Lauren, que va escrivint cada dia allò que els passa. Per l'altra també hi ha diàlegs entre personatges. De tant en tant, a més, algun fragment de Llavors de la Terra. I així es va construint una història que ens parla d'un futur molt proper i esfereïdor, que quan "La paràbola del sembrador va ser escrita era distòpica, i ara hauríem de considerar visionària, ja que alguns dels elements que situa al mapa, per bé que exagerats, ja no ens són estranys ni els veiem tan lluny.

El futur que ens mostra Butler és desolador, però ella hi aporta certa esperança. En un món devastat pel totalitarisme, la manca de recursos i la violència extrema, Déu actua com a factor aglutinador, allò a què aferrar-se o en què creure. No puc dir que a mi em consoli, però als personatges del llibre sí que els serveix. Creure en la Lauren, saber que encara queden persones bones i sanes, per més que tinguin ferides ben vives, i que les adversitat s'afronten millor en companyia. La distopia està servida, però també la reivindicació, perquè l'autora se serveix de la trama per mostrar diversitat racial, defensar l'empoderament de la dona, i critica els poders i les grans corporacions. Ara que conec el contingut, em falta conèixer el continent. El format novel·la gràfica, si més no en aquest cas, permet una adaptació amb un plus de crueltat gràcies a les imatges. Tot i que no consumeixo gaire còmic, m'ha agradat llegir-lo. Però em queda clar que he de llegir altres llibres d'Octavia E. Butler per conèixer la seva escriptura. Corre per casa "Alba", el primer de la saga Xenogènesi, i aquesta lectura em fa venir ganes d'agafar-lo per fi. I si tinc l'oportunitat de poder llegir "La paràbola del sembrador" en català, no descarto fer-ho, perquè si l'adaptació ja m'ha agradat, el llibre deu ser encara millor.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltíssimes gràcies Mai Més per fer-me arribar un exemplar de l'obra.