Autora: Angela Davis
Editorial, any: Tigre de paper, 2022
Títol original, idioma, any: Women, race and class, anglès, 1981
Gènere: Assaig
Traducció: Fran Seva
Número de pàgines: 258
Llegit en: Català

Les lluites per la igualtat racial, pels drets de les dones i per la justícia social es poden resumir en la lluita pels drets humans. Al llarg de la història, moltes reivindicacions han acabat confluint en espais comuns i s'han ajudat mútuament, i potser fins i tot després han estat instrumentalitzades per una facció contrària per sembrar la zitzània i el distanciament. El títol d'aquest assaig de l'Angela Davis ja indica els tres grans temes que tracta. Ens parla d'esclavitud, del paper de la dona dins de la família esclava i de la relació amb l'home blanc que els sotmet. Ens parla també del paper de la dona blanca de classe mitjana en la lluita per l'abolicionisme, la posterior reconversió en lluita feminista i per la conquesta de drets. De com el capitalisme ha condicionat la societat i ha dirigit els corrents de pensament, i com va néixer el socialisme per intentar combatre'l. No s'entén una lluita sense una altra. Fluctuants, canviants, de vegades enfrontades i sempre defensant els propis interessos, però interrelacionades. "Dones, raça i classe" és una assaig molt ben documentat amb moltes referències a textos antics i que aporta una perspectiva diferent, molt americana, aixo sí, a la que estem acostumats a tenir habitualment.
 
Doble al·licient per la lectura d'aquest llibre. Per una banda, encara no havia llegit cap publicació de Tigre de Paper, editorial dedicada a l'assaig i als llibres de pensament en català. Per l'altra, tampoc havia llegit mai una de les autores més icòniques de la lluita feminista de les últimes dècades. En aquest text l'autora afroamericana fa una repassada històrica de l'evolució de les lluites de classe, feminista i per la igualtat racial, i aporta una perspectiva molt interessant que ens manca des de la nostra posició de privilegi. Per començar, ens situa en l'època de l'esclavitud i va desenvolupant els diferents estatus dels grups que se situen en els eixos home-dona i blanc-negre. La qüestió de raça (diguem-li pigmentació de la pell) condiciona també la consideració al gènere. No puc desgranar aquí totes les implicacions que això comporta, el llibre en parla a bastament, però si podem arribar a una conclusió clara i diàfana, és que si ser dona en un món de supremacia masculina és fotut, ser dona negra és pràcticament una condemna. És molt interessant seguir com van anar derivant les lluites i com es distanciaven després d'haver convergit. Una altra conclusió que es pot extreure és que pots implicar-te molt per una causa, mentre aquesta no et toqui el teu hortet. Alguns dels temes més particulars que toca el llibre són les reivindicacions per aconseguir el sufragi, que per cert es van fer servir per enfrontar lluites (les dones blanques abolicionistes, un cop aconseguit l'objectiu, no van voler que els negres poguessin votar abans que elles i van caure en el racisme, i hi ha qui ho va aprofitar per enfrontar els dos col·lectius advocant per uns o altres), la violació com a arma de dominació masculina i qüestió de classe, o les lluites pel control de la natalitat i les reclamacions per un avortament lliure i segur.

Especialment pel que fa a l'esclavitud i el naixement de les lluites, el llibre està molt ben documentat i recull molts testimonis escrits derivats d'aquells temps. Això permet conèixer de primera mà com es tractava el tema llavors i també algunes de les persones rellevants d'aquests fets històrics, per exemple Prudence Crandall, una mestra que va acceptar una alumna negra a l'escola, cosa que li va comportar assetjament i va acabar sent detinguda a la dècada del 1930, o Sojourner Truth, la primera dona negra a parlar en una convenció. Paradoxalment, la inclusió de molts fragments d'aquests testimonis fragmenta la lectura i en trenca una mica el ritme. La gran quantitat d'informació abocada, perquè passaven moltes coses alhora, tampoc no fa fàcil seguir una línia temporal i passem per fases denses i repetitives que es poden fer una mica pesades. Cap a la part final, Davis parla de temes que desenvolupa ella mateixa, argumenta i exposa, i personalment m'han agradat més i se m'han fet més lleugers de llegir. En qualsevol cas, tant per la perspectiva, com per les reflexions i per tot el que explica, que en molts casos em venia de nou, he après molt llegint aquest llibre i m'ha obert els ulls en molts aspectes. Molt interessant la confluència de lluites i com ha anat derivant el pensament fins a originar noves lluites i reivindicacions, per pura conclusió lògica. No és una lectura lleugera i, com dic, m'ha costat una mica d'avançar, però trobo que val la pena llegir-lo i aprendre'n. En general, sempre és interessant escoltar veus tan diferents i que ens expliquen allò que mai arribaríem a entendre per nosaltres mateixos.

Impressió general: @@ i mitja