Autora: Mònica Batet
Editorial, any: Angle Editorial, 2023
Gènere: Ciència ficció, Distopia
Número de pàgines: 217
Llegit en: Català
Editorial, any: Angle Editorial, 2023
Gènere: Ciència ficció, Distopia
Número de pàgines: 217
Llegit en: Català

La Mònica Batet és, per mi, una de les millors autores en llengua catalana que tenim actualment. Amb aquest ja són cinc els llibres que li llegeixo i sempre m'ha convençut. Les seves atmosferes nòrdiques o de l'est que generen desassossec, els seus personatges enigmàtics i una escriptura cuidada i precisa, aquí comparteixen protagonisme amb un escenari distopic que ens recordarà altres conflictes reals, però no ens explica exactament ni on, ni quan està situada la trama. Els protagonistes són estudiosos, dediquen els seus esforços a la cultura popular, al folklore i a teoritzar sobre les històries que es repeteixen en diferents cultures. La filla d'un d'ells arriba a ser també una experta pel que fa a cançons populars. La situació del país acaba amb les seves investigacions i la seva normalitat. Diverses trames es van construint i trenquen la cronologia, caldrà refer el trencaclosques per tenir la imatge global de com va passar tot. Això manté les incògnites fins ben avançada la novel·la i ens va deixant interrogants que ens agradarà anar resolent. Més enllà de les vides particulars dels protagonistes, la novel·la se centra en dos blocs temàtics: les investigacions sobre els contes populars i el règim totalitari establert en una sola nit i que parteix la ciutat en dos. Aquest escenari condiciona la trama, és clar. La línia blanca que és com un mur impossible d'escalar adquireix un caràcter simbòlic, juntament amb totes les normes socials i directrius que el Dirigent imposa. Malgrat tot, la vida, la gent, segueix endavant. Com ha passat sempre, fins i tot quan no parlem d'una distopia sinó de situacions històriques reals.
Estem doncs davant d'una obra que es pot considerar de gènere, i això no ho he vist venir. Però no ha d'espantar ningú, tot el que es descriu no ens és estrany, al contrari. Pot sorprendre, pot neguitejar. Però el poder absolut ha perpetrat ja en la nostra història escenaris pitjors que els que aquí es descriuen. A més, la capacitat narrativa de Batet atrapa ja de bon inici, quan el Futur Folklorista és un negat ballant i la seva família li imposa classes particulars, perquè sense saber ballar no es va enlloc. He gaudit de la lectura abans d'imaginar-me cap on aniria, i un cop amb les cartes sobre la taula, encara n'he gaudit més. Reconec que en algun punt em vaig despistar, ja que en un principi sembla que la narració segueix un ordre cronològic i no és sempre així, però després em vaig redreçar i em vaig enganxar de nou. Voldria destacar els noms canviants dels protagonistes al llarg del temps. No sabem cap nom real, però els noms assignats van evolucionant paral·lelament a la seva situació. Això m'ha agradat. Com els inicis de capítol, amb repassada dels esdeveniments importants que ha viscut el personatge que el protagonitzarà. M'han encantat, tenia ganes tota l'estona d'iniciar un nou capítol. Història polièdrica, de lluita per uns ideals i per uns somnis. Personatges resilients, resistents a les adversitats del pitjor tipus. Defensa del patrimoni cultural davant d'aquells que ens volen ignorants. I un pessic d'esperança, que no ens pot mancar mai. Una molt bona proposta de la Mònica Batet, que trobo que amb aquesta novel·la se supera.
Impressió general: @@@@
Moltes gràcies Angle Editorial per l'oportunitat de poder tornar a llegir l'autora.
2 Comentaris
Aquest me l'apunto. Encara no fa un mes que he llegit un dels seus primers llibres ("No et miris el riu") que encara tenia pendent i m'ha tornat a agradar molt la manera com escriu que ja em va atrapar en els altres que he llegit. La vaig descobrir tard, però ja s'ha convertit en una d'aquelles autores i autors dels quals vull llegir tot el que tingui a l'abast. I quan en tingui l'oportunitat, aquesta nova novel·la no en serà una excepció que ja veig que pinta molt bé.
ResponEliminaSi no recordo malament, a mi me la va descobrir la Carme, que ja comentava que li agradava molt. Va ser llegir-ne un i veure que tenia molt talent, trobo que és una escriptora molt convincent. Tornem a coincidir, i això és bo, perquè et diria que m'ha semblat que aquest probablement sigui el millor d'ella. Manté la manera d'escriure, l'atmosfera que sap generar, però la història m'ha agradat molt. Espero que, com dius, no sigui l'excepció per tu, ja diràs què et sembla. I gràcies per comentar!
ResponElimina