Autora: Ruth Rendell
Editorial, any: Males Herbes, 2023
Títol original, idioma, any: A Judgement In Stone, anglès, 1977
Gènere: Intriga
Traducció: Carles Mengual i Sílvia Alemany
Número de pàgines: 253
Llegit en: Català
 
En George Coverdale té tres fills, en Peter, la Paula i la Melinda. Es guanya bé la vida amb la seva empresa de productes de llauna Tin Box Coverdale. Va perdre la seva dona per un càncer, però després va conèixer la Jacqueline, i l'amor va tornar a la seva vida. La Jackie també té un fill, en Giles, un intel·lectual amb poques habilitats socials. En Peter i la Paula ja tenen la seva pròpia família, però la resta es traslladen a una casa pairal a Greeving, al comtat de Suffolk. Es pot dir que ho tenen tot de cara, són feliços. Fins que decideixen contractar una majordoma perquè els ajudi a portar una casa tan gran i senyorial. L'escollida és l'Eunice Parchman, una dona de mitjana edat que sembla educada i resulta ser molt eficient en la seva feina. Tot sembla perfecte, però ja la primera frase del llibre ens indica que no acabarà bé: "L'Eunice Parchman va assassinar la família Coverdale perquè no sabia llegir ni escriure". La complidora senyora Parchman, doncs, amaga més d'un secret. I tot i que la família comença a sospitar que no és tan educada com semblava d'inici, la seva feina excel·lent fa que li passin per alt les excentricitats. A la llarga, la permissivitat serà una errada que pagaran molt car.

Ruth Rendell presenta en aquest thriller psicològic un personatge sinistre i sociòpata. L'Eunice Parchman no va tenir una joventut fàcil, va haver de cuidar-se dels seus pares i això la va tancar més en ella mateixa, però ja se'ns descriu com algú que no demostra sentiments ni sap entendre els dels altres. No estableix relacions afectives, per ella les persones són simples eines o directament molèsties. És la viva imatge de la misantropia. Els motius? L'Eunice no ha après mai a llegir ni escriure. Amb prou feines si pot reconèixer algunes lletres. Quan ja va ser gran s'avergonyia d'aquesta mancança, però en comptes de posar-hi remei va anar fent la viu-viu per sortir-se'n com podia. La paraula impresa va esdevenir la seva més gran enemiga, i les persones que la fan servir, és a dir la majoria, objectiu de la seva aversió i el seu menyspreu. Hi ha un altre personatge tèrbol a la novel·la: la Joan Smith. Una antiga bala perduda que va veure la llum quan va conèixer el Poble de l'Epifania, una secta religiosa de la qual ara n'és fanàtica. La influència que té la Joan sobre l'Eunice, el més semblant a una amistat que li coneixerem, serà cabdal pel desenllaç de la trama. Però tot i que coneixem aquest desenllaç des de les primeres paraules, el desenvolupament no ens fa pensar que ens encaminem a un destí tan funest, si no fos per les aparicions de la pròpia autora que trenca la quarta paret per explicar-nos que tal decisió va resultar ser nefasta, o que poc s'ho pensen els personatges les conseqüències que tindrien els seus actes. Aquestes intervencions posen en tensió i aconsegueixen un efecte magnètic.
 
La novel·la no està exempta de crítica. El fanatisme religiós de la Joan Smith adverteix dels perills de deixar-se portar per certes creences. A ulls de la Joan, els Coverdale són uns pecadors que mereixen càstig. El seu creixent desequilibri influirà en l'Eunice. També es critica l'esnobisme, tot i que la família protagonista intenta no ser d'aquella classe de gent que se senten per sobre de la resta només pels diners que tenen. Però si una cosa separa els Coverdale de la seva majordoma és la cultura, les seves inquietuds artístiques i estudis. Si l'Eunice Parchman només fos una persona senzilla, sense formació però honesta, fa la impressió que no hagués estat cap problema pels seus amos. Però el complex de no saber llegir i escriure, unit als seus problemes d'adaptació social, fa que els percebi com una amenaça. Tot plegat està molt reflexionat i ben retratat en la narració de Rendell que ens va relatant l'evolució lenta però inexorable d'un odi i una ràbia contingudes, i el desconcert d'en George i companyia. Tot i que avança lentament, és de lectura ràpida i absorbent, aconsegueix mantenir l'interès perfectament tot i conèixer prèviament el desenllaç. Una història fosca, de mantenir-se alerta, sense arribar a parlar de terror psicològic, tret de manera puntual i l'accelerada final. M'ho he passat molt bé llegint-lo, darrerament estic descobrint autores amb molt ofici que ens havien arribat poc aquí i que espero tenir l'oportunitat de llegir més en català.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Males Herbes per facilitar-me un exemplar per la lectura.