Autora: Becky Chambers
Editorial, any: Mai Més, 2022
Títol original, idioma, any: A Psalm for the Wild-Built, anglès, 2021
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 141
Llegit en: Català

La lluna de Panga està dividida en dues meitats: una pels humans i l'altra per tota la resta. És un repartiment desigual, però és la manera que van trobar per preservar la natura després de l'edat de les fàbriques. Ningú va a les Terres Salvatges, cada cosa al seu lloc. Allà és precisament on es van exiliar els robots després del Desvetllament. Quan van prendre consciència d'ells mateixos, van decidir que no volien continuar sent esclaus dels humans i que marxarien. Els humans els van deixar marxar i ara fa segles que no han tingut contacte. Fins que li Dex, uni mongi que ha deixat el seu monestir enrere per anar a fer servei de te pels pobles, s'endinsa en terres desconegudes i coneix en Moixeró, un robot que té la missió d'aprendre quines són les necessitats humanes després de tant temps de separació. Lis dos juntis emprendran el camí plegadis per trobar respostes als seus dubtes existencials, la insatisfacció vital que pateix li Dex tot i aparentment tenir-ho tot, i la missió d'en Moixeró que li ha de permetre conèixer els humans i informar la seva gent. L'aprenentatge i la reflexió estan servides. I la descripció d'una utopia sense -ismes ni maldat que ens omple d'esperança.
 
Si heu llegit la sinopsi que he escrit del llibre potser us ha cridat l'atenció l'us del llenguatge no binari referent al personatge de li Dex. Per aclarir el tema començaré pels aspectes més formals del llibre, que potser en un futur no caldrà destacar, però encara sí. La sèrie Mongi i Robot, que consta de dos llibres, descriu una utopia futurista que s'allunya dels convencionalismes actuals i tracta amb respecte i molta tendresa qualsevol opció vital i social dels seus personatges. Això inclou el llenguatge no binari per referir-se a caràcters que no es defineixen, li Dex no és l'uniqui que apareix en el llibre, o una descripció completament normalitzada de les relacions afectives diverses. Aquí cal destacar la traducció fabulosa de l'Anna Llisterri, perquè veient com es relacionen i interactuen els personatges, i els conceptes innovadors que s'hi descriuen, que el llenguatge sigui tan fluid em sembla molt digne d'admiració, no pot haver estat fàcil de fer. I seguint amb aspectes formals, tampoc no puc deixar de destacar les il·lustracions de coberta de la Maria Picassó, tant d'aquest com del segon llibre, hi pot haver cosa més preciosa? Si parlem de l'argument, la construcció del món que fa Becky Chambers és també molt sorprenent. Ens situa en un escenari post-industrial per pròpia iniciativa humana. En algun moment vam posar seny i vam acceptar desprendre'ns de l'ajuda dels robots i respectar la natura, i sobretot també les altres persones. Li Dex i en Moixeró faran la primera interacció entre humans i robots després de diversos segles, i la trobada esdevindrà tot un tractat de filosofia, de converses per entendre's entre ellis i a ellis mateixis. Està escrit molt bonic i de manera molt descriptiva, potser massa, a estones, i s'aniran esdevenint diverses situacions concretes que desembocaran en reflexions interessants. És un llibre ple de lliçons per aprendre.

Estem molt acostumats a distopies que ens plantegen uns futurs molt desastrosos, però el "Psalm" és tot el contrari. Podríem considerar que aquest és un llibre "feel-good" ambientat en un futur en el que els humans i les màquines hem deixat enrere les nostres èpoques més fosques i el respecte i l'acceptació són omnipresents. La maldat, el capitalisme o l'odi no existeixen, la intolerància és completament residual i està mal vista. Fins i tot la religió és laxa i més aviat un acompanyament psicològic. I tot i així, la insatisfacció i la necessitat de conèixer-se a un mateix segueixen existint, ja siguis humà o robot. Per sort, l'amistat i la companyonia poden ajudar-te a superar qualsevol escull. Encara que ho tinguis tot a l'abast de la mà, en realitat necessites molt poc per ser feliç. Potser és molt agosarat, però pel to d'aquest llibre, tan inusual en la ciència ficció, m'ha fet pensar en el Petit Príncep. Un llibre del qual se'n poden extreure molts aprenentatges, perquè encara que ens porti a un futur indeterminat, i tristament poc versemblant, en definitiva ens està descrivint com hauria de ser el nostre món i com hauríem de ser els humans ara i sempre. M'ha agradat el fons i m'han sorprès molts dels plantejaments, però no m'ha resultat un llibre senzill de llegir. La importància recau en la reflexió molt més que en la trama, que és senzillament un escenari, així que en funció del que busquis en la lectura et pot satisfer més o menys. A mi m'hi ha sobrat una mica de descripció i m'hi ha faltat una mica més de conflicte, però un cop més els meus desitjos xoquen frontalment amb la voluntat de l'autora, així que em toca callar. Li destaco aquesta perspectiva tan innovadora i que normalitzi tants conceptes. En aquest aspecte, llibres com aquest són necessaris, tant si com a lectura ens agraden més o menys, aquesta voluntat sempre s'ha de posar en valor.

Impressió general: @@@