Autora: Becky Chambers
Editorial, any: Mai Més, 2023
Títol original, idioma, any: A Prayer for the Crown-Shy, anglès, 2022
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Anna Llisterri
Número de pàgines: 134
Llegit en: Català

COMPTE, POT CONTENIR ALGUN SPOILER DEL PRIMER LLIBRE

Ara que ja es coneixen i que han pogut reflexionar juntis a les Terres Salvatges, és moment que li Dex i en Moixeró entrin a les zones habitades pels humans perquè el robot pugui dur a terme la seva missió de saber què necessiten, ara que fa segles que no tenen interacció amb els robots exiliats. El vincle entre els dos personatges s'ha enfortit i li Dex està disposadi a acompanyar-lo i ajudar-lo, deixant de banda el servei de te que duia a terme fa anys. Entre d'altres coses, en Moixeró reflexionarà sobre el Desvetllament, la presa de consciència dels robots que els va fer decidir a marxar lluny dels humans, i podrà visitar diversos paratges i pobles i conèixer persones que l'ajudaran en la tasca que li ha estat encomanada. Novament, el respecte i la comprensió ompliran les converses per anar definint i coneixent allò que ens fa humans, les essències, i criticar-ho si convé. Fins i tot, explorarem què és l'amor i el concepte de família, encara que la família sigui de tot, menys convencional.

"Pregària per als tímids com els arbres" és la continuació directa de "Psalm per als construïts en Terres Salvatges", una mateixa història separada en dos volums brevíssims, però plens de reflexions i d'estimació per la vida, per l'entorn i per les persones i els robots. Comparteixen, naturalment, aquesta parella protagonista tan ben avinguda que són li mongi Dex i el robot Moixeró, l'amistat dels quals no para de créixer. En aquesta segona part tindrem altres personatges amb cert rellevància per la trama, però que en definitiva són instruments per introduir allò que Chambers ens vol explicar, la seva utopia futurista en la que els humans són millors que mai hem estat en tota la història. Se'ns planteja un amor molt pur però efímer, sense exigències ni reclamacions. També ens planteja una família poliamorosa que funciona, malgrat que el propi Moixeró, amb el seu cervell pràctic i computacional, reconeixerà que li costa d'entendre. I també tindrem les úniques mostres d'intolerància que conté la sèrie, però molt residuals i restringides. Per la resta, l'escriptura continua sent tot tendresa i consideració pels altres. Malgrat tot, li Dex encara mostra signes que alguna cosa falla a la seva vida; personalment no he acabat d'entendre què és.

Com ja vaig comentar, es pot incloure aquesta obra, els dos volums, dins de la literatura feel-good, o el que he sentit anomenar darrerament: "cozy fantasy", i ja em perdonareu els anglicismes, però sembla que al món anglosaxó els encanta inventar gèneres i subgèneres. Històries agradables, entranyables, tot i estar emmarcades en gèneres que sovint generen molt mal rotllo o posen els pèls de punta. En realitat "Mongi i Robot" és difícil d'emmarcar en un únic gènere, té elements de ciència ficció, de fantasia, però sembla més un assaig filosòfic que una novel·la. La trama és mínima i la reflexió molta. Els plantejaments són molt interessants i aquest futur tan lluminós que retrata ens omple d'esperança, tot i que com ja vaig dir, no me'l crec, soc pessimista de mena. Em sembla una obra atrevida, valenta i innovadora, amb una estètica més aviat oriental que també s'endevina en el ritme pausat i una escriptura molt bonica. Però a mi no ha aconseguit atrapar-me tota l'estona, només en funció dels temes que es comenten, i en altres moments se m'ha arribat a fer carregós. Tot i així, penso que tenir aquestes obres en català és un privilegi i que no les podem deixar passar, i menys encara quan ens arriben editades amb tanta cura, amb una traducció tan cuidada i un disseny que dona gust. Si teniu ganes de reflexionar una mica sobre la humanitat, sobre què podríem arribar a ser i, perquè no, tenir alguna cura d'humilitat, no us els deixeu perdre.

Impressió general: @@@
Moltes gràcies Mai Més per l'exemplar.