Autor: Jordi Cussà
Editorial, any: Comanegra, 2023 (primera edició, any 2000)
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 361
Llegit en: Català
 
Els anys 80 del segle passat van ser temps molt durs pels sectors de població menys afavorits. Amb la droga campant per tot arreu, en especial l'heroïna injectada, la irrupció de la sida va causar estralls. "Cavalls salvatges" és el testimoni d'aquella època. L'Alexandre Oscà ens el transmet, a les acaballes de la seva vida, reclòs en una masia de l'Alt Berguedà, aïllat de tot el soroll que ha acompanyat la seva vida, no tan llarga. Escriu una novel·la amb l'ajuda d'amics i coneguts, i el mecenatges del seu amic i editor Enric Costales. Negocis ruïnosos, tràfic de drogues, consumició desenfrenada, sexe àvid i estripat, malaltia, mort, però també un crit desesperat, una espiral de la qual no es pot escapar per més que es vulgui o s'intenti. Un cor de veus ens expliquen en primera persona com es vivia en aquella Catalunya invisible que la majoria de nosaltres no coneixia, o no volia veure. Un relat descarnat i incòmode, però sobretot malauradament versemblant. Quan el món et posa tots els impediments possibles, només tens l'opció de tirar endavant. Al preu que sigui.

La primera novel·la de Jordi Cussà té una nova vida. L'editorial Comanegra s'ha proposat agrupar les obres més rellevants d'aquest autor maleït a la seva col·lecció Narratives, i després de la publicació de "Les muses", novel·la pòstuma que tancava la trilogia de la Civilització, i que vaig gaudir enormement l'any passat, ara comencen pel principi portant-nos el primer de dos llibres dedicats a les èpoques més fosques de Cussà i que retraten d'una manera sorprenent i desacomplexada les seves experiències amb les drogues. Precisament, per ser tan explícit, Cussà va tenir molts problemes per veure la seva bibliografia publicada. Ni les editorials volien assumir el risc, ni els lectors estaven gaire preparats per entomar el torrent de realitat que amaga la seva escriptura metafòrica i artesanal, en el sentit que la seva prosa és una autèntica obra d'orfebreria en la que juga amb les peces, les paraules, de la manera com vol, les encaixa d'una manera a l'abast de molt pocs. Dit d'altra manera, feia el que volia, perquè podia fer-ho. L'admiració que em desperta la seva manera d'explicar-se, però, no em fa sentir cap enveja per allò que retrata. Realment "Cavalls salvatges" és una narració incòmoda i sovint desagradable. Per pura versemblança, eh? Però si, com a mi, no t'agrada especialment tot allò que envolta als estralls de la drogoaddicció, és una lectura dura i que pot fer arrufar el nas. S'estructura a base de relats gairebé independents que van saltant d'escenari, de temps i de personatges, però mica en mica tot va lligant i s'hi endevina la cronologia. A destacar que sovint en un mateix capítol tenim la perspectiva de diversos personatges en primera persona i pot costar una mica situar qui està parlant. Els personatges comparteixen massa desgràcies per saber-los diferenciar sempre.

Si ens quedem a la superfície, podem pensar que aquest és un llibre de gent que es droga, que trafica i que practica sexe sense miraments. Potser un testimoni d'una realitat que no vam conèixer (si vam tenir sort). Però va una mica més enllà. Els protagonistes del llibre són o podrien ser persones reals. Són alter egos del mateix autor, o retrats fidedignes de gent que coneixia. La droga els va fer baixar als inferns, però també els convencia que ho podien tot. Una percepció deformada que ja saps d'inici que no acabarà bé. Però tot i així, l'amistat, l'amor, la pèrdua, vincles que ni la droga pot trencar, encara que es carregui tota la resta. A destacar també la importància de la música, tant per l'autor com pels seus personatges. El llibre ve amb una playlist. Això, i la seva immensa cultura, les referències literàries i la seva manera d'escriure invaliden la idea que Cussà era un ionqui, una desferra de la societat. Bé, un ionqui sí que era, no ens enganyarem, però també un grandíssim escriptor que mereix el reconeixement que ara, 23 anys després d'estrenar-se, comença a tenir la seva obra. No puc dir que hagi xalat de valent amb la trama o trames d'aquest llibre, perquè m'ha fet patir, m'ha provocat angúnia i incomoditat. Soc molt anti-drogues i tot plegat em genera rebuig. Però això no m'impedeix reconèixer que l'autor ens plasma una història de pura vida, un crit, un plany. I que ho fa amb una mestria sublim pel que fa a l'escriptura. Realment, val la pena llegir-lo només per aquest desplegament de llenguatge i de recursos estilístics. Aquesta capacitat m'empeny a voler llegir-lo més, encara que no m'agradi especialment allò que m'explica. No sempre llegim pels mateixos motius.
 
Impressió general: @@@
Moltes gràcies Comanegra per enviar-me l'exemplar.