Autor: Jordi Cussà
Editorial, any: Comanegra, 2022
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 357
Llegit en: Català
Editorial, any: Comanegra, 2022
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 357
Llegit en: Català
Ponç Fernandó és un ex-abat de Badalona que fuig a Castella perquè ha perdut la fe. A més, té sota el seu poder una bona col·lecció de documents compromesos i una poció miraculosa capaç de provocar visions a qui la pren. És el llegat del seu cosí Guillem Ponç, a qui van posar el malnom de Ciclop. Corre el segle XIII i té por de ser acusat d'heretge. I fa bé, perquè el plec de documents atresora un coneixement capaç de fer trontollar tots els fonaments de la fe cristiana. Però el que farà fortuna és la poció del Ciclop. Consumida per les ments pertinents, és capaç d'inspirar les idees més innovadores i reveladores. Visions del passat i del futur, comprensió, il·luminació. Així veurem com, al llarg dels segles, aquesta poció, les autèntiques muses, passa per les mans de Ramon Llull, Dante, Leonardo, Cristòfol Colom, Galileu, Mozart i fins i tot dels artistes pop més rellevants del darrer tram del segle XX. A més, coneixerem en Virgili Pardal, l'escriptor que està reescrivint la història creativa que tots nosaltres coneixem. Un autèntic exercici metaliterari que no ens deixarà indiferents.
La immensitat de l'oferta literària, ja només en el nostre país, fa que de vegades ens passin completament per alt alguns autors. Vaig conèixer Jordi Cussà amb la publicació del seu 'El primer emperador i la reina lluna', si més no amb plena consciència. Aquell llibre, també publicat per Comanegra, el vaig deixar passar, però em va permetre saber que l'autor ja tenia una bona trajectòria amb títols força reconeguts i un públic fidel. Pocs mesos després d'aquella publicació, l'autor moria als 60 anys, però ja tenia enllestit el manuscrit de 'Les muses', el llibre que m'ha obert la porta a la seva literatura. El plantejament de l'obra és molt engrescador. Saber què va inspirar els grans genis de la història per assolir l'excel·lència genera interès. El fet que sigui una droga, la fórmula de la qual es transmet de generació en generació, la que ha proporcionat aquesta inspiració és un canvi de perspectiva important. Anirem encadenant escenaris i personalitats, al llarg de vuit segles i diferents països. En cada època hi trobarem secundaris de ficció de qui coneixerem les seves històries i la seva relació amb els genis, i de quina manera la poció ha arribat a les seves mans. Un fil molt ben trenat que ens permet establir relacions entre els grans creadors de la història de les arts i la ciència. I cada cert nombre de capítols farem un viatge al present per conèixer l'escriptor que està plasmant aquesta obra magna i la seva editora, que també són consumidors de la droga. Aquest contrapunt, que ens aporta context i que actua gairebé com a 'comentaris del director', enriqueix encara més la cadena de la genialitat. Amb un llenguatge planer però treballadíssim, ple de referències culturals, de picades d'ull, és difícil desenganxar-se de les pàgines d'aquest llibre. La trama que basteix atrapa, però a més ho fa amb molt d'humor i amb altes dosis de crítica, especialment contra la religió i el pes que aquesta ha tingut en cada època.
M'agradaria destacar també com reivindica el paper de la dona en tots els relats. Rere un gran home sovint hi ha una dona invisibilitzada per la història i els seus contemporanis. En el magistral text de Cussà, les dones són tan protagonistes com els homes. Per detalls com aquests, per la destresa en l'execució, per la riquesa de recursos estilístics, de veus narratives i la simple idea central del llibre, aquest fil al·lucinogen que uneix tantes personalitats, m'ha semblat un llibre brillant. Jordi Cussà tenia un gran talent. Pot ser que t'agradi més o menys el que llegeixes, perquè és un llibre directe, explícit i que no té pèls a la llengua, però em sembla que la qualitat literària que transpira és inqüestionable. Si li he de criticar alguna cosa, és més aviat mania meva que demèrit del text. En general, cada capítol té un narrador de ficció en primera persona i parla del geni en qüestió en tercera. Més avançat el llibre, un parell de grans personalitats protagonitzen els seus relats i aquesta perspectiva més personal em va semblar que traïa una mica l'esperit de l'obra. Minúcies que no li fan perdre ni una mica de la bona sensació que em deixa. N'he gaudit molt. M'ha divertit, m'ha sorprès i he après força d'aquestes grans homes i dones. Per captar-ne tota la subtilesa cal un bon bagatge cultural, estic segur que m'he perdut referències i més d'un ou de pasqua. Però tot i així, m'ha resultat molt amè de llegir i molt agradable. No vaig conèixer Jordi Cussà en vida, l'hauré de conèixer a través de la seva obra. Penso que val la pena explorar-la.
Impressió general: @@@@ i mitja
Gràcies Comanegra per l'enviament de l'exemplar.
6 Comentaris
Jo vaig descobrir Jordi Cussà fa sis anys quan vaig llegir "Formentera Lady", aleshores vaig destacar-lo entre els llibres que més em van agradar de la llista d'aquell any i vaig "comprometre'm" a seguir llegint més dels seus llibres. No ho vaig fer, però, fins a l'any passat que, en assabentar-me de la seva mort, vaig decidir-me per "El noi de Sarajevo" que també em va agradar força tot i ser ben diferents.
ResponEliminaDe les seves últimes obres publicades, em va semblar més interessant "El primer emperador i la reina Lluna" i ja el tinc a la llista de pendents per a un futur més o menys proper. Ara la teva ressenya fa que també hi afegeixi aquest de "Les muses" que havia deixat passar. A veure si el trobo disponible...
Segur que vaig veure Cussà a la teva llista i em va passar totalment per alt. Fa sis anys, ni fa un any, de fet, no el tenia en el meu radar, com tants altres noms que dec haver llegit a la teva llista, o a la de la Carme, i no se'm queden. Quan en vaig tenir consciència va ser amb 'El primer emperador i la reina lluna', i per la seva mort. 'Les muses' me'l va enviar l'editorial, està ara mateix a les llibreries, de manera que no t'hauria de ser difícil de trobar, probablement a les biblioteques tampoc.
EliminaPel que fa a l'emperador, jo l'he posat ara mateix a la llista de futuribles. L'hi he retornat, de fet, perquè ja hi va ser i al final no m'hi vaig decidir. Però després de la bona experiència, penso que l'acabaré llegint algun dia. A veure si coincidim!
Gràcies per comentar!
Sin duda, quiero leerlo. Primero, por tu reseña, y después, porque para mí (que no es el caso), lo peor de lo peor es lo tibio, lo desabrido, lo neutro...
ResponEliminaChiloé
Penso que el llibre no deixa indiferent, al contrari, dona molts motius per pensar. No crec que el llibre s'arribi a poder llegir en castellà, això sí. Gràcies pel comentari!
EliminaEstic llegint el llibre i l’estic gaudint molt. La teva ressenya em fa venir ganes de llegir-me tots els seus llibres. És una llàstima que aquests autors no destaquin més en vida.
ResponEliminaGràcies!
De moment aquest és l'únic llibre que he llegit de l'autor, però això canviarà molt aviat, ja que ara al maç tinc prevista la lectura de "Cavalls salvatges". Em sorprendria que m'agradés com aquest, que em va encantar, però segur que estarà molt ben escrit. Moltes gràcies pel comentari!
Elimina