Autora: Marta Orriols
Editorial, any: Proa, 2023
Gènere: Narrativa
Número de pàgines: 302
Llegit en: Català
 
Dues dècades de voltar pel món perseguint alguns dels conflictes geopolíticament més complexos, és molt de temps. Els darrers anys la Valentina ha estat fent de corresponsal a Beirut i ha estat testimoni de moltes situacions tenses i fins i tot perilloses per la seva vida, sempre amb la voluntat d'informar i d'explicar la veritat. Ara torna a casa, al seu poblet del Maresme, i li costa situar-se. Deixa enrere una llar, uns amics, una feina i potser alguna cosa més. Però l'àvia, amb qui comparteix nom, acaba de morir i els pares se li estan fent grans. Almenys aquesta és l'excusa que es posa per tornar. Porta amb ella les ferides, els dubtes i el desconcert, i el deure de redreçar la seva vida i prendre decisions pel que fa a la gent que s'estima. Amb els quaranta anys complerts i arrossegant una crisi gairebé d'identitat, amb un futur ple d'inseguretats i incerteses, no és fàcil canviar una ciutat exposada als perills constants dels grups armats, amb l'alerta sempre a flor de pell, per un entorn que ha evolucionat pacíficament al seu ritme mentre ella no hi era. Però que sigui un ambient més controlat no significa que no toqui afrontar situacions igualment esfereïdores.
 
Torna Marta Orriols, ara com a flamant fitxatge de Proa, després de publicar tres llibres a Edicions del Periscopi. Orriols és una de les autores catalanes contemporànies més aclamades els últims anys, ha guanyat múltiples premis, molts elogis i ha estat traduïda a diverses llengües. Normal que hagi generat expectació, i no poca sorpresa, per aquest canvi editorial. En aquest quart llibre aborda dos fils argumentals força diferenciats. Per una banda ens explica la feina de corresponsal de guerra al Líban i altres països. Per documentar-se ha comptat amb la periodista Txell Feixas, corresponsal de la CCMA a l'Orient Mitjà fins el 2021, autora també de llibres com Dones valentes, que ha aportat la seva expertesa i coneixements sobre la professió. Per altra banda, la trama familiar de la protagonista, amb la ferreteria que ja dura diverses generacions, els pares que es fan grans, la malaltia. El nexe d'unió, és clar, és la Valentina, que va patir un desengany amorós important per manca de decisió, i que els darrers temps s'ha descobert sentiments inequívocs per una companya de professió italiana i més jove, la Valeria. Amb tots aquests elements, entrem de ple en la psicologia del personatge, aprofundim en els seus dubtes, les seves pors, els desitjos i tota una gamma de clarobscurs emocionals que són marca de la casa de l'autora. Orriols excel·leix radiografiant les seves protagonistes, desgranant les seves vides i fent arribar al lector de manera diàfana tots els seus pensaments i sentiments. La Valentina és vulnerable, fal·lible, tot un mar de dubtes. En definitiva, és humana i és molt fàcil sentir-la propera i identificar-s'hi, més enllà de la seva professió, que exerceix amb passió i valentia, i que potser no està tan a l'abast de tothom, ja que probablement requereix ser d'una pasta especial. Però tota la determinació que demostra en la seva vida professional li manca en la seva vida personal, i això sí que és definitivament condició humana.
 
Aquest és un llibre que parteix amb cartes guanyadores per agradar. Estic convençut que esdevindrà un gran èxit i no puc dir que sigui immerescut. De fet, he recuperat força les sensacions amb l'autora, després d'haver-me meravellat a "Aprendre a parlar amb les plantes" i haver-me decebut una mica a "Dolça introducció al caos", ara he tornat a gaudir amb una història seva. M'ha agradat trobar alguna reminiscència amb les Plantes, com per exemple que la Valentina va narrant en primera persona, però quan parla de la Valeria i el seu antic promès R., es dirigeix a ells parlant-los de tu, com si els estigués interpel·lant directament, com feia la Paula amb en Mauro al final dels capítols. Però he de destacar un parell de coses que a mi no m'han acabat de fer el pes, sobretot perquè estic segur que a altra gent sí que els agraden i que no percebran en cap cas com un defecte. En primer lloc, com deia, Orriols és una narradora brillant, una autèntica cronista del sentiment. Però de vegades la seva prosa s'embranca i es torna molt poètica i metafòrica. Pel meu gust no cal, en gaudeixo moltíssim més quan és més planera. Per altra banda, la majoria de trames del llibre, que es van encavalcant de manera una mica fragmentària, m'han agradat prou i han aconseguit captar el meu interès. Però la que potser cridi més l'atenció, per ser diferent, que és la narració dels conflictes a l'Orient Mitjà, la descripció de la feina de corresponsal i les situacions de perill per les que passa la Valentina, he de dir que me les he cregut més aviat poc. I és una llàstima perquè estic convençut que estan perfectament documentades i que, probablement, moltes són una recreació literària de situacions reals, però no m'han convençut. I dic això amb el ple convenciment que altra gent les llegirà i quedarà ben enlluernada, de manera que només és una impressió personal. En conjunt, una obra prou recomanable que interpel·la a diversos nivells i que agradarà segur als fans de l'autora i potser li servirà per guanyar-ne uns quants més. Jo, per descomptat, continuaré llegint-la.
 
Impressió general: @@@ i mitja