Autor: Gerbrand Bakker
Editorial, any: Raig Verd, 2022 (4a edició)
Títol original, idioma, any: Boven is het stil, neerlandès, 2006
Gènere: Narrativa
Traducció: Maria Rosich
Número de pàgines: 268
Llegit en: Català
Premis: Premi IMPAC, Premi Llibreter

La finca és gran, hi ha molta feina. Però se'n surt. En Helmer està acostumat a treballar amb les vaques, les ovelles, i fer totes les tasques que una explotació agrícola requereix. El seu pare, ja gran, comença a perdre les seves facultats i no pot ajudar-lo. El muda al pis de dalt, d'on ja no baixarà més. No sempre ha estat així, és clar. Abans hi havia la mare, també. Però va morir d'un atac, a la banyera. I molt abans hi havia en Henk, el seu germà bessó, que va morir en un accident de cotxe. Conduïa la que havia de ser la seva dona, la Riet, amb el carnet acabat d'estrenar. És per això que en Helmer, sempre que s'ha de desplaçar, va més aviat cap al nord, molt rarament es dirigeix cap a Amsterdam des de Broek. En Henk era la nineta dels ulls del senyor van Wonderen, anava per pagès i s'havia de convertir en el seu successor a la finca. L'accident va truncar totes aquestes aspiracions, però també les d'en Helmer, que en aquells moments estudiava filologia a la universitat. El seu pare, un home fort i molt rude, el va obligar a deixar els estudis i a quedar-se a la granja. També va fer fora la Riet, que es recuperava, com ells, de la pèrdua del seu amor. Hi ha cops durs que generen una imatge estàtica que sembla que mai més podrà canviar. Però fins i tot en aquests casos, el temps pot reactivar-se si es donen les circumstàncies apropiades.

Gerbrand Bakker és una de les apostes de l'editorial Raig Verd. De fet, aquest és el primer llibre que va publicar l'editorial ara fa vora onze anys, i des de llavors ja ha publicat cinc de les seves obres. Aquesta que jo tinc és l'edició commemorativa dels 10 anys que van celebrar el 2022. En la seva primera publicació ja van comptar amb la traductora Maria Rosich, cosa que demostra la importància que ha donat sempre l'equip de la Laura Huerga a la bona edició. Països Baixos no és una terra des de la qual ens arribin gaires propostes a casa nostra, de manera que aquest era un bon al·licient per la lectura. Es tracta d'una història que es cou a foc lent i que haurem d'anar desgranant a base de flashbacks. Ens trobem en Helmer sol amb el seu pare, per qui sent molta rancúnia; ens calen explicacions. Aquestes van arribant a pinzellades en un inici molt descriptiu pel que fa a feines del camp i a cura del bestiar, que he de dir que em va arribar a avorrir una mica. Més endavant hi ha molt més diàleg i la trama s'accelera, ja tenim totes les peces, sabem per què en Helmer viu ancorat a aquesta granja que no havia volgut mai fer-se seva, per què està sol i els motius de la seva rancúnia. El passat torna en forma de la seva antiga cunyada, que fa trontollar la -malgrat tot- plàcida existència d'en Helmer, que viu tancat en el seu món, i que ara derivarà la seva submissió cap a una altra banda. Ens parla de pèrdua i de dol, d'arrelament a la terra. Del complex d'inferioritat del protagonista provocat per comportament del seu pare, de no ser mai prou i no poder escapar-se'n. La dualitat de tenir un germà bessó que és necessitat i condemna al mateix temps. Molta reflexió al voltant del protagonista i els seus vincles, i és que sembla que no té presència d'ànim, però se n'ha anat sortint amb el màxim grau d'auto-reivindicació del que és capaç: una parella d'ases, l'única cosa existent a la granja que ha estat realment decisió seva.

És un llibre lent i que cava fondo. El punt fort és tota la motxilla que carrega en Helmer i tot el que sabrem del seu passat. És un home que ha hagut d'assumir molts rols que no li tocaven, perquè algú altre ja havia decidit que no eren els seus. I tot i no desitjar-los en absolut, després ja no se n'ha pogut alliberar. Pel seu tarannà malhumorat costa empatitzar amb ell, més aviat desperta un sentiment de llàstima. La seva vida ha estat un sacrifici constant. És interessant la profunditat amb què Bakker explora la seva psicologia, però per mi no ha estat suficient per atrapar-me a la lectura. Tant pel ritme, com per les moltes descripcions, el text s'arriba a fer carregós, tot i que el llenguatge no és pas feixuc, és molt planer de llegir, però a mi em costava concentrar-m'hi per l'aparent irrellevància de molts passatges. També diré que està ple de simbolisme. Rere la dedicació completa a la granja per part d'una persona que no ha volgut fer mai aquesta feina, hi ha l'emmirallament del protagonista amb el seu pare, gens volgut però inevitable. També alguns personatges apareixen per simbolitzar retrobaments i omplir buits. Tot plegat, però, no ha acabat de ser del meu gust com per fer-ne una gran valoració. Bakker té ofici, explora i explota bé els personatges i la trama té ingredients per despertar l'interès, però la meva impressió durant la lectura no ha passat de l'aura que desprèn el propi personatge, una mica gris. Deixem-ho en "sí, però", perquè de qualitats no n'hi falten, però potser no són les que més m'omplen a mi.

Impressió general: @@@