Autor: Alan Gratz
Editorial, any: TakaTuka, 2022 (3a edició)
Títol original, idioma, any: Ban This Book, anglès, 2017
Gènere: Juvenil
Traducció: Roser Rimbau
Número de pàgines: 235
Llegit en: Català
 
L'Amy està expectant, per fi han passat els eterns cinc dies que cal esperar per tornar a treure el mateix llibre de la biblioteca. No hi fa res que ja l'hagi llegit una pila de vegades, Pippi Calcesllargues és el seu llibre preferit i vol tornar-lo a tenir a les mans. Però quan el busca al seu lloc habitual de la biblioteca escolar, la senyora Jones li diu que no el podrà tenir: el consell escolar ha considerat que és un llibre inapropiat per la canalla i l'ha fet retirar de les lleixes. I no és l'únic, hi ha una llista de més d'una desena de llibres prohibits. Però no pot ser, això és censura! Qui ho ha decidit? I què significa que són inapropiats? L'Amy, fins ara una nena introvertida i obedient, no pensa deixar les coses així. Amb la complicitat de la bibliotecària, però sobretot amb l'ajuda dels seus amics de classe, i posat que el consell escolar no vol baixar del burro, establiran una societat secreta dedicada a que els llibres censurats tornin a córrer per l'escola. Però la clandestinitat té els seus riscos. La directora Banana i la senyora Spencer, que és mare d'un altre company de classe i ha estat la que ha insistit en prohibir els llibres, no els trauran l'ull de sobre.

No tenia gens previst llegir aquest llibre, va ser un préstec d'una prescriptora molt especial i l'he volgut llegir de seguida, que li he de tornar. Quin encert ha estat! El títol és originalment del 2017, però no podria ser una lectura més actual i pertinent, si tenim en compte el rebombori recent amb els llibres de Roald Dahl i Agatha Christie. De fet, un dels llibres censurats a "L'Amy i la biblioteca secreta" és precisament "Matilda", de Roald Dahl. Tot i estar adreçat a un públic clarament pre-adolescent, les lliçons que hi trobem són necessàries sempre, i m'atreviria a dir que especialment per pares i mares que tingui fills d'aquesta edat. S'estructura de manera lineal i amb capítols curts, sense complicacions per cap lector. I és una lectura, més que ràpida, meteòrica. Àgil i addictiu, te l'empasses. El tema principal és la censura que s'aplica als llibres per protegir els petits lectors, però aquests no sempre necessiten ser protegits, també volen passar-s'ho bé. Defensa el dret a llegir de tot i quan es vulgui. Però més enllà d'això, també ensenya que cal lluitar per allò que vols, encara que faci por o vergonya, no pots rendir-te o altres decidiran per tu. L'Amy sempre ha callat, sempre ha fet cas. Però si vol que els llibres tornin a les lleixes haurà de ser decidida, encara que li costi. També parla molt de la família i els valors de l'amistat. Casa l'Amy és un caos, ella no té un espai propi i sempre ha de claudicar davant les necessitats dels altres, els pares, les germanes, fins i tot els gossos. Això la fa enfadar molt, però també descobrirà què és tenir uns pares que t'estimen i que ho farien tot per tu, encara que de vegades no t'ho sembli. Finalment, dir que el llibre està ple d'acció i de situacions perilloses i compromeses, cosa que anima encara més la lectura. Però per sortir-se'n d'alguns destrets, l'Amy i els altres de vegades hauran d'aplicar solucions no gaire ortodoxes. Paradoxalment, si la senyora Spencer trobés en un llibre les trapelleries que fan els petits de "L'Amy i la biblioteca secreta"... segur que el voldria prohibir!
 
Sempre diem que la bona literatura no té edat i aquest n'és un bon exemple. Aporta molt bon missatge, però sense ser alliçonador ni moralista. Els personatges no són perfectes, tots tenen els seus defectes i les seves peculiaritats, però són capaços d'aprendre, d'evolucionar i de canviar d'idea si s'equivoquen. La trama és emocionant i enganxa, està plena de detalls per fer les delícies dels més petits, i també per inspirar-los. A més, cita un munt de llibres que acabes tenint moltes ganes de llegir perquè, és clar, qualsevol cosa que et prohibeixen desperta la teva curiositat! He xalat força amb aquesta lectura. Naturalment, ja saps que tot acabarà sortint bé, però l'Amy i els seus amics són molt enginyosos i trobaran maneres molt imaginatives de protegir i restituir els llibres que els grans han volgut prohibir. Imaginatives i divertides, és clar. Perquè al final la millor manera de fer arribar un missatge és que t'ho passis bé mentre el captes. Gratz ho aconsegueix, i encara es permet alguna insinuació subtil d'aquestes que es filtren al subconscient, com que el consell escolar fa cas a la senyora Spencer perquè és una dona blanca i rica. M'ha agradat molt llegir-lo i penso que és una proposta molt interessant per a joves lectors. De fet, és d'aquests llibres que m'agradaria haver llegit a l'edat de la meva petita prescriptora. Si fos així, sens dubte el comptaria, com ella, entre els meus preferits.

Impressió general: @@@@