Autora: Aki Shimazaki
Editorial, any: Nørdica llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Azami, L'Ombre du chardons 1 , francès, 2014
Gènere: Narrativa
Traducció: Oriol Vaqué
Número de pàgines: 119
Llegit en: Català

En Mitsuo té 36 anys i és redactor d'una revista d'actualitat. En aparença té una vida plàcida a Nagoya, estima la seva dona i tenen dos fills ben espavilats. L'únic problema és que amb l'Atsuko ja no tenen relacions sexuals. Durant el segon embaràs, en Mitsuo va freqüentar alguns pink-salons per practicar sexe amb prostitutes i a l'Atsuko no se li va posar bé. S'estimen molt, però fa molt temps que no dormen junts. La vida del nostre protagonista farà un tomb precisament quan la seva família passa la temporada de bon temps al poble. Un antic company d'escola el convida a un bar exclusiu, on resulta que hi treballa la Mitsuko, el seu primer amor. No s'ho hauria pensat mai, la Mitsuko era una gran estudiant i ara fa de dama de companyia! Es fa dir Azami, la flor del card, que sense ella saber-ho, és com en Mitsuo l'havia batejat temps enrere. Mai no va passar res entre els dos, el que sentia en Mitsuo no era correspost. Però trobar-se amb la Mitsuko li fa reviure el passat i vells sentiments tornen a aflorar. No ha estat mai infidel a la seva dona, tret de les prostitutes, que naturalment no compten. Però aquesta trobada li farà replantejar les coses.
 
L'editorial Nørdica llibres s'ha fet el propòsit d'ampliar la seva línia de llibres en català, cosa molt meritòria perquè es tracta d'una editorial madrilenya. Ja havia publicat esporàdicament en la nostra llengua, però sembla que ara ho farà amb més regularitat. Una de les autores que estan traduint al català és Aki Shimazaki, que ja han publicat amb gran èxit en castellà. Shimazaki és canadenca d'origen japonès i escriu en llengua francesa, però l'estètica de les seves obres és molt oriental. És coneguda per les seves pentalogies, explica històries complexes en cinc volums curts que tenen alguna connexió. Azami és el primer volum de la pentalogia "L'ombra del card" i retrata les relacions matrimonials i afectives de les famílies japoneses, i la seva particular percepció del sexe. Serveix per presentar-nos el personatge de la Mitsuko, una dona misteriosa que reparteix la seva jornada laboral fent de cambrera en un cafè molt sobri i de noia de companyia en un club luxós. Sabem poc d'ella, té un fill de 4 anys i no es relaciona amb ningú. Però quan es retroben, exercirà una atracció irrefrenable en en Mitsuo. És una narració pausada amb pocs personatges i que ens mostra el sexe com un element essencial de la societat japonesa. La concepció del sexe, precisament, té diferències amb la nostra manera de veure'l, i per això se'ns fa estrany i distant. Per dir-ho d'alguna manera, pels japonesos el sexe seria una qüestió racional, i per nosaltres és més visceral. Si hem de fer cas de la literatura, és clar.

Aquesta és la meva segona experiència amb Aki Shimazaki. No fa gaire vaig llegir d'ella "Lluna plena", que és el segon volum de la seva quarta pentalogia. Té una escriptura molt tendra que explora la psicologia dels personatges. En Mitsuo és molt humà, deixant de banda la seva afició al sexe amb prostitutes per pur desfogament, que ell no veu com res negatiu, és reflexiu i es replanteja la seva vida. Tant en un llibre com en l'altre, el passat té una incidència directa en els esdeveniments presents que es narren, i les relacions afectives prenen el protagonisme. L'equilibri emocional és fràgil. És una lectura per assaborir amb calma, de manera reposada. Però s'acaba de seguida perquè és molt breu i deixa ganes de saber com continua, especialment pel que fa a la Mitsuko, que pel que entenc és el fil conductor d'aquesta pentalogia i encara ens queda molt per saber d'ella. El ritme de la literatura japonesa no és del gust de tothom, és una cultura tan diferent a la nostra que és temptador aventurar-s'hi, però llavors pot ser que no hi connectem. Jo hi he ensopegat diverses vegades, més enllà de Murakami, que per mi és una referència. Però he de dir que Shimazaki m'entra bé. Vaig abordar la lectura de "Lluna plena" amb moltes expectatives per algunes ressenyes que havia llegit, i em va semblar correcte, sense entusiasmar-me. Ara que ja en conec l'estil, m'he deixat portar per "Azami" i he gaudit la seva abraçada. No penso que un llibre sigui millor que l'altre, però ja m'hi he acostumat i compro la proposta. Així que penso que també llegiré "Hôzuki" quan surti en català, que és la continuació d'aquest, i pel que n'he llegit, dona molt més sentit i profunditat a la història.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Nørdica per fer-me arribar un exemplar per ressenyar.