Autora: Aki Shimazaki
Editorial, any: Empúries, 2022
Títol original, idioma, any: Sémi, francès, 2021
Gènere: Narrativa
Traducció: Mercè Ubach 
Número de pàgines: 142
Llegit en: Català
 
La tradició familiar japonesa passa perquè els fills casats es quedin a viure a casa els pares i en tinguin cura quan arribi el moment. Però en Nobuki decideix anar a viure a un altre lloc i que els seus pares Tetsuo i Fujiko vagin a viure a una residència de gent gran on estaran ben cuidats. La Fujiko té Alzheimer, mica en mica va perdent les seves facultats. Cada cop recorda menys coses, però té una memòria selectiva. Ha esborrat d'una plomada els quaranta anys de matrimoni amb en Tetsuo, per ella just s'acaben de conèixer i estan promesos. L'amor que l'home sent per ella el fa adaptar-se a les situacions que es presenten, encara que siguin difícils de gestionar emocionalment. Però potser no està tan preparat per gestionar unes revelacions que la malaltia farà aflorar. La desorientació de la Fujiko i les converses amb una amiga seva de joventut el portaran a qüestionar les certeses més arrelades de tota una vida en comú. Però qui és ell per retreure res a la seva dona, i més ara que no és mestressa de la seva voluntat i dels seus actes?
 
Aki Shimazaki és una autora canadenca d'origen japonès que escriu les seves obres en francès. Aquesta és la primera que ens arriba en català. A banda d'estar ambientada a Yonago, a la prefectura de Tottori, la temàtica és completament japonesa. En Tetsuo  i la Fujiko encarnen el tarannà i la tradició japonesa, la manera d'entendre el món que se'ns transmet d'altres autors del país. Però si una cosa ens iguala, és la malaltia i la convivència amb ella. L'Alzheimer és tan protagonista de la història com ho són els dos personatges. La comprensió, la resiliència i l'acceptació amb que ho viu en Tetsuo ens demostra l'amor que sent per la seva dona, fins i tot quan s'assabenta de fets dolorosos per ell. El passat aflora de la manera més inesperada, i fins i tot quedarà lloc per l'especulació. Està escrit de manera molt agradable, amb tendresa i no cau en el sentimentalisme ni el drama. És un llibre molt breu i concís, ens permet entrar en les sensacions i sentiments d'en Tetsuo, les seves cabòries, i reflexiona sobre el fet de fer-se gran i sobre tot allò que callem de la nostra vida. I sobretot, com deia, sobre com és conviure amb una malaltia que ho arrasa tot.
 
He llegit diversos autors japonesos, però autores no tantes, per això de seguida em va cridar aquest llibre que vaig veure molt ressenyat a instagram. L'autora té altres llibres traduïts al castellà i té una bona colla de seguidors. Sens dubte la brevetat de 'Lluna plena' el va fer molt llaminer per la iniciativa #MarçAsiàtic, però més enllà d'això, es tracta d'una bona història, senzilla, però que sap tocar-te la fibra. Perdre les capacitats cognitives i la memòria és un problema que ens pot afectar a tots i que en general preocupa força, perquè trobar-s'hi ha de ser molt dur. I com explica el llibre, encara és més dur de pair per la gent que hi ha de conviure. Shimazaki fuig de la llàgrima fàcil i fa un retrat força realista servint-se d'un argument de fons que genera interès i ganes de saber com es resoldrà, tenint en compte que, evidentment, la malaltia no té solució. M'ha agradat la tendresa i la cura amb què es tracta la Fujiko, la paciència d'en Tetsuo i el respecte que mostren altres personatges. En conjunt, un llibre prou agradable de llegir tot i que parla d'un tema que ens pot generar neguit i intranquil·litat i no se n'està de plasmar-ho. Però també ens fa pensar en la vellesa, en els secrets que cadascú es guarda i les coses que no arribem a saber de les persones que ens envolten, que potser de vegades és millor que romanguin guardades en el calaix. Bona proposta, espero tenir l'oportunitat de llegir més obres de l'autora en català.
 
Impressió general: @@@ i mitja