Autor: Franck Bouysse
Editorial, any: Crims.cat, 2022
Títol original, idioma, any: Grossir le ciel, francès, 2014
Gènere: Intriga
Traducció: Maria Llopis
Número de pàgines: 203
Llegit en: Català
 
Les Cévennes són una regió muntanyosa al sud de França amb zones poc habitades. Allà hi ha Les Doges, una finca amb dues granges separades uns centenars de metres. En una hi viu en Gus, un home ja gran, amb l'única companyia del seu gos Març i unes quantes vaques. A l'altra hi ha l'Abel, un granger encara més gran que també viu sol. Les seves famílies havien tingut alguna disputa en el passat, però després de quedar-se els dos sols, han desenvolupant alguna cosa semblant a una amistat. Porten vides tranquil·les, enfeinades i gaudeixen d'una bona copa en companyia, de tant en tant. En Gus no és creient, i encara menys practicant, però un bon dia, mentre mira distretament la tele, s'assabenta de la mort de mossèn Pierre i això el colpeix. D'alguna manera, suposa un punt d'inflexió psicològic per a ell. A més, l'Abel comença a mostrar-se esquiu i reservat i això genera tensió entre tots dos. El seu veí amaga alguna cosa i en Gus vol saber què és. Però potser no està preparat per conèixer els secrets que hi ha amagats rere el canvi de comportament.

Les bones sensacions lectores amb 'Nascut de cap dona' em van fer venir ganes de llegir més material de Franck Bouysse, i que Crims.cat publiqués al mateix temps aquest títol m'anava perfecte. Parlo de bones sensacions, però es tracta d'un llibre molt dur, explícit i força desagradable en alguns punts, però molt ben construït i amb una trama que et deixa capgirat. Això esperava d'aquest 'Grossir le ciel' que l'autor va publicar uns anys abans i, en gran part, ho he trobat. El llibre té dos personatges protagonistes que acaparen la major part de l'acció i una sèrie de secundaris que contribuiran a fer la història encara més inquietant. La trama avança a un ritme lent i descriptiu. En Gus anirà evocant records per presentar-nos la seva família i les relacions que tenien amb la de l'Abel, tot plegat per situar-nos. Mica en mica l'ambient es va tornant dens, opressiu, i se'ns va generant la sensació que passaran coses dolentes. L'ambientació és un dels punts forts de l'autor i ens sap contagiar el neguit dels seus personatges. A mesura que la tensió creix entre en Gus i l'Abel també anirem notant com se'ns tensen tots els músculs a nosaltres. Els diàlegs entre els dos grangers són volgudament artificials, rígids, tallants i et deixen més intranquil tot i la concòrdia aparent. Suspicàcies, girs inesperats, secrets revelats, ens trobem altre cop davant d'un llibre molt fosc i ple d'intriga, però també molt ben escrit i que sap mantenir-te arrapat. Bouysse, ja es nota, té facilitat per construir aquestes històries que t'arriben a gelar l'esperit amb una ambientació inhòspita i unes escenes corprenedores.

La segona lectura d'aquest autor el confirma com algú a tenir en compte en la literatura de gènere negre, en aquest cas en el món del 'rural noir' que està de moda últimament. Els paisatges aïllats, fins i tot idíl·lics, de muntanya o rurals,  que amaguen secrets dolorosos, de vegades cruels, o els crims més inconfessables. Bouysse sap generar unes atmosferes ben inquietants fins i tot quan no està passant res especialment esfereïdor. I quan entra en matèria, no s'està de ser explícit ni de recargolar els seus arguments. El resultat és molt bo, fregant el terror, però tot i arribar a ser molt gràfic, és un terror més aviat psicològic. Em passa amb ell que no tinc la sensació d'estar llegint uns llibres ambientats a França, ni a Europa. L'estil d'escriptura em fa pensar que els fets passen en algun indret remot dels EUA. No és cap demèrit, és clar, però no aconsegueixo situar-me a la França rural. Em sembla una bona aposta lectora pels amants de les històries fosques i inquietants. A banda de la trama, que és prou interessant, la construcció i la traça narrant de l'autor ajuden a valorar-lo. Em queda el dubte dels diàlegs, són fins i tot desagradables, per poc versemblants, i no sé dir si m'han agradat o no, però sens dubte contribueixen a la crispació general. Potser si he de triar entre els dos llibres em quedaria amb 'Nascut de cap dona', que em va semblar una història més complexa, amb més veus i més esgarrifosa. Però aquest no es queda lluny.

Impressió general: @@@
Exemplar gentilesa de CrimsCat.