Autor: L. Frank Baum
Editorial, any: Adesiara, 2023
Títol original, idioma, any: The Wizard of Oz, anglès, 1900
Gènere: Infantil
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 161
Llegit en: Català
Editorial, any: Adesiara, 2023
Títol original, idioma, any: The Wizard of Oz, anglès, 1900
Gènere: Infantil
Traducció: Dolors Udina
Número de pàgines: 161
Llegit en: Català
Com se li acudeix al gosset Totó fugir quan s'acosta el cicló? Per no deixar-lo a l'estacada, la petita Dorothy el persegueix fins a encalçar-lo, però ja no és a temps de tancar-se al refugi amb l'oncle Henry i la tieta Em: el cicló arrenca la casa on viuen i se l'emporta fins la terra d'Oz. La Dorothy i en Totó no pateixen cap mal, però no es pot dir el mateix de la Mala Bruixa de l'Est, ja que la casa li ha aterrat just a sobre. Aquest fet sembla alegrar molt els habitants d'aquella zona, els munchkins. Era una bruixa malvada i la Dorothy per ells és una autèntica heroïna. Però la nena només pensa en tornar a casa, i com que ningú sap on cau Kansas, l'adrecen a Ciutat Maragda, on viu el meravellós bruixot d'Oz, que és l'únic que la podrà ajudar. Per arribar-hi haurà de seguir el camí de llambordins grocs, no té pèrdua! Però sí que pot ser llarg i difícil. Compten amb la benedicció de la Bona Bruixa del Nord, que els serà de gran ajuda. Però no hi aniran sols. Pel camí se'ls uniran tres pintorescos personatges que també volen demanar coses al bruixot: l'Espantaocells, que vol un cervell, el Llenyataire de Llauna, que vol un cor, i el Lleó Poruc, que pensa demanar valor.
És pràcticament impossible no tenir al cap la imatge d'una jove Judy Garland caminant per un camí de rajoles grogues de bracet de tres senyors: un disfressat d'espantaocells, un amb un embut al cap i pintat de plata, i un suposat lleó bípede. Per això quan vaig veure que Adesiara reeditava el llibre i, a més, amb traducció de Dolors Udina, em van venir moltes ganes de llegir-lo. Es tracta d'un clàssic infantil que tots tenim present, un conte de fades del tipus "viatge de l'heroi" i amb una estructura típica d'episodis: cada capítol és una aventura. En una nota inicial, l'autor diu que s'allunya dels contes clàssics amb una moralitat terrible per aprendre i que busca només distreure els joves lectors de la seva època. Però no es pot negar que és un llibre ple de lliçons. Els personatges busquen allò que no els cal perquè demostren capítol rere capítol que van sobrats d'allò que pensen que els manca. També ensenya que no tot allò en què creiem cegament és fiable, i que a un amic no se'l deixa enrere. La capacitat d'atrapar i de distreure la té, però per la manera de resoldre els conflictes i els perills que va plantejant, només pot funcionar per canalla molt petita que es pugui deixar enlluernar per la fantasia i no qüestionar-se res. No obstant, la construcció del món és prou enginyosa. No es desenvolupa en excés per no trencar el ritme, però és molt original.
És difícil jutjar una història que data del 1900 perquè segur que infinitat d'obres posteriors s'hi han inspirat. Ho vulguem o no, tot i no tenir una consciència clara d'haver mirat adaptacions ni molt menys llegit el llibre, el seu argument i fins i tot la seva moralitat formen part de l'imaginari col·lectiu. És un conte per passar-ho bé i no buscar-li gaire les costures. Per com està escrit, t'imagines que te l'estan explicant de manera oral i que, si ets petit, l'escoltes embadalit per tota la màgia, les aventures i la fantasia que conté, a poc que l'orador tingui gràcia explicant-se. Resulta una mica repetitiu que tot sovint cadascun dels personatges exclami què pensa demanar-li al gran bruixot i, des d'una perspectiva adulta, una mica decebedora la resolució de la majoria de conflictes. No puc evitar pensar que està narrat amb la idea que el seu públic és acrític i inconscient i que només es deixarà enlluernar pels elements més brillants. Però deixaré de banda tot això per dir que com a conte de fades segueix funcionant i pot tenir corda per estona, que m'ha agradat llegir-lo i em quedo amb la seva part més imaginativa, el seu humor i els missatges que llança. Sens dubte és un d'aquells clàssics que recordaré amb afecte i estic content de comptar-lo entre el meu bagatge lector.
Impressió general: @@@ i mitja
2 Comentaris
No l'he llegit d'adulta, tot i que fa uns mesos vaig recuperar l'exemplar de casa els meus pares amb la intenció de llegir-lo de nou. Crec que haver llegit la teva ressenya em salvarà d'una possible decepció, que ja sabem que això pot passar quan rellegeixes llibres que tens idealitzats. Jo el vaig llegir de nena i probablement no li vaig trobar tots aquests punts que comentes, com la repetició o com resol alguns conflictes. Suposo que això passa amb altres llibres de literatura infantil :)
ResponEliminaSí, malauradament o no, és molt comú que es facin lectures diferents de petit que de gran. En alguns casos va bé perquè de petit no captes un tipus de matisos i només gaudeixes de la superfície, i si el llegeixes després hi trobes moltes capes. Però em temo que no és el cas d'aquest llibre. Ara em sap greu perquè potser la meva ressenya condicionarà la teva lectura, i t'hi fixaràs més. Potser t'he espatllat la relectura! En tot cas, si al final et decideixes a llegir-lo, en parlem i a veure si a tu et sembla que funciona igual de bé per a adults. Gràcies pel comentari!
Elimina