Autor: Desconegut
Editorial, any: Adesiara, 2023
Títol original, idioma, any: Kormáks saga, norrè, segle XIII (probablement)
Gènere: Narrativa
Traducció: Inés Garcia
Número de pàgines: 262
Llegit en: Català
 
D'històries d'amor prohibit o condemnat se n'han fet sempre, i se'n faran moltes més en el futur, segur. Però Adesiara, de la mà de l'estudiosa Inés Garcia López, ha decidit portar-nos una de les més antigues que podem trobar, la saga islandesa de Kormákr, ambientada al segle X, tot i que els textos daten del XIII o del XIV. Kormákr és un poeta-heroi que s'enamora de la bella Steingerðr i comença a visitar-la amb assiduïtat, però no té pressa per demanar-la en matrimoni, cosa que no està gaire ben vista per la mentalitat de l'època. A la suspicàcia de la seva família s'hi unirà una maledicció llançada cap al guerrer, i ja tenim el drama servit. La vida del nostre home es convertirà en una brega constant per mantenir l'honor, un seguit d'aventures i de duels que el portarà per totes les terres nòrdiques, fent incursions de saqueig i fent valer la seva força i valentia davant de qualsevol adversari. Un guerrer llegendari i sense por, però alhora un erudit de la poesia i de la metàfora. A la saga de Kormákr se la compara amb Tristany i Isolda i és un autèntic privilegi tenir-la traduïda al català.
 
De fet, l'edició d'Adesiara és bilingüe, cada parell de pàgines el tenim en norrè a l'esquerra i en català a la dreta. El norrè és una llengua d'origen germànic precursora de les llengües nòrdiques actuals. Com és natural, un text tan antic no pot venir servit sense cap explicació, i aquí hi ha la feina ingent de la Inés Garcia, que prologa i apunta l'obra per a la màxima comprensió del lector. A més, n'és la traductora, és clar. I creieu-me que no podia ser una tasca gens fàcil. Es tracta d'una obra en prosa a la que se li nota el pas dels segles pel que fa a l'estil. Però a més, les respostes d'en Kormákr a moltes situacions són en forma de vísa, una estrofa poètica farcida de metàfores i perífrasis metafòriques anomenades kenningar. L'heroi les va component a mesura que les recita, és un improvisador nat. És una forma molt curiosa de relacionar-se amb els altres personatges. No us podeu imaginar quantes metàfores diferents es poden fer servir per parlar d'una dona, o d'un guerrer, que són els conceptes que més es veuen poetitzats en les vísur. Més enllà d'això, el gruix del text, a banda de les desavinences amoroses entre el protagonista i na Steingerðr, se l'emporten els duels del tipus hólmganga, amb unes normes molt estrictes. L'honor i l'intent de conservar-lo, sempre present en textos medievals. En aquest cas, però no tot és realista i versemblant. També hi apareixen personatges amb algunes habilitats especials, la vidència, la capacitat de canviar de forma o de llançar maleficis, i també apareixen espases mítiques amb noms propis. Tot plegat, no dista pas gaire de les obres de fantasia èpica que estem acostumats a llegir actualment.

Si soc honest, tenia poques esperances d'entendre una obra medieval ambientada, a més, en terres tan llunyanes. El propi imaginari víking ens ha arribat molt deformat. Ens atreu, però no tot el que tenim al cap és verídic. Però la meva obsessió amb Islàndia em va fer llançar de cap a aquesta lectura, i no me'n penedeixo. En realitat no és tan difícil, allò que explica el text es pot seguir perfectament i no és una escriptura de gran complexitat. Fins i tot diria que sorprèn i que està escrit amb gràcia. Els poemes, és clar, sí que són més complicats per la forta càrrega metafòrica que tenen, per a nosaltres el que diu en Kormákr té poc sentit, però aquí és on entra l'acompanyament de la Inés Garcia, que ens va explicant tot el que ens cal. El volum és un autèntic assaig per entendre la saga, de poc ens servirà que sigui bilingüe, perquè no entenem res del norrè, però fins i tot això em sembla excel·lent, dona moltíssim valor a aquesta publicació. Però com comentava, potser no som conscients de la importància de comptar amb una traducció al català de la saga completa, d'una obra tan poc "mainstream" en els nostres dies, però que honora un sector editorial que no sempre ens dona totes les alegries que voldríem. Des d'aquí, la meva admiració i el meu reconeixement a la feina d'Inés Garcia i a la valentia d'Adesiara per publicar-la. A més, pel que tinc entès, no serà l'única saga islandesa que publicaran plegats. I tot i que no és un text fàcil, ni seria el meu gènere preferit, allà em tindran per llegir les properes propostes que ens portin.

Impressió general: @@@