Autor: Hjalmar Söderberg
Editorial, any: Adesiara, 2022 (2a edició, primera 2012)
Títol original, idioma, any: Doktor Glas, suec, 1905
Gènere: Narrativa
Traducció: Carolina Moreno
Número de pàgines: 155
Llegit en: Català
 
En Tyko Gabriel Glas és un metge íntegre, amb una moral ferma i que segueix al peu de la lletra el codi deontològic de la professió. Si més no, això és el que fa creure als seus veïns d'Estocolm, perquè és el que toca. Però en les seves reflexions el doctor Glas no és de conviccions tan fermes. Per exemple, la seva voluntat flaqueja cada cop que una dona li demana ajuda per desfer-se d'un embaràs no desitjat, però sap que ha de dir que no. Parlant de dones, el bon doctor, que ja té 33 anys, no ha estat mai amb cap mossa. Potser és per això que tot el seu codi ètic trontolla de veritat quan una jove molt bonica, i casada a la força amb un pastor repugnant, li demana ajuda perquè no té a qui recórrer. Ja no pot suportar que el seu home la busqui, no hi vol mantenir relacions sexuals. Perquè, a més, n'estima a un altre. Li demana a en Glas que convenci al seu marit que, per motius de salut, no li convé tenir relacions. Ella sap que no s'hi pot negar si ell la busca, per tant necessita una ajuda externa. El doctor es debat entre el seu deure moral i la voluntat que té d'ajudar la dama amb problemes. Les conseqüències dels seus actes poden ser nefastes. Per la noia, però també per ell, que podria perdre la feina si se sap que abusa de la seva autoritat com a metge per enganyar un pacient. Què farà el nostre amic Glas davant d'aquesta situació?

Hjalmar Söderberg va publicar aquest llibre l'any 1905, i això podria ser anecdòtic, però quan el llegeixes et fas creus de les idees tan avançades que es debaten en la ment del doctor Glas. És un llibre molt curtet però amb molt contingut. Està escrit en forma de diari personal, de manera que assistim al procés mental i a totes les reflexions del doctor, a la seva visió del món i la societat que li ha tocat viure. Realment, sembla normal, com indica a la contracoberta, que a molta gent del seu temps no li fessin gràcia aquestes idees, perquè trenquen molt amb la mentalitat de l'època. Per exemple, Söderberg, sempre des de la perspectiva del seu doctor, parla dels drets de les prostitutes i critica que les dones sempre hagin d'adoptar el cognom del seu marit. Parla també de les passions i les necessitats de les dones, passant per sobre de totes les convencions socials de l'època. Parla força obertament d'avortament i d'eutanàsia, i fins i tot critica l'existència de lleis injustes que impedeixen que puguis protegir una dona davant del seu agressor. Idees i debats que, avui dia no estan superats del tot. Per això em sembla que "El doctor Glas" és d'una rellevància impressionant, especialment perquè està escrit per un home. A banda d'això, hi ha el dilema moral entre allò que et sembla just però que saps que no és correcte o no està acceptat. La por a sortir-se de la línia per les conseqüències que pot portar. I de rebot, totes les reflexions van dirigides a fer una repassada, una revisió, a la mentalitat d'un país i d'una època. Com sempre, no podem obviar el context, llegit amb una mirada actual pot deixar-te indiferent, però quan penses que té 120 anys d'antiguitat, jo el qualificaria de transgressor.

Una de les reflexions d'"El doctor Glas" qüestiona directament la moral. La defineix com una concepte en constant evolució, i que es basa en els costums de cada època. Amb això ja es veu per on van els trets, Söderberg no es conforma amb les convencions del tombant de segle i exposa tota una altra manera de pensar. El dilema li serveix només de fil conductor, i fins i tot així aconsegueix fer-lo interessant. No és un llibre fàcil de llegir, el debat i la reflexió interna del doctor són d'un nivell força elevat i convé una lectura dedicada i atenta per no perdre's res. Però encara que et perdis una mica en el seu flux de pensament, sorprèn força i resulta molt interessant. Destacar, naturalment, la traducció de la Carolina Moreno, ja he perdut el compte dels autors nòrdics que he pogut descobrir gràcies a ella. La traducció flueix perfectament. Ha estat una bona lectura per iniciar el meu #JunyNòrdic, i he pogut conèixer un autor suec clàssic que no tenia en el radar, però que té almenys una altra obra traduïda al català, de manera que no descarto llegir-lo de nou. Trobo que exposa un imaginari molt avançat al seu temps i a més ho fa amb un molt bon nivell narratiu que dona gust de llegir. I a més, com que el nostre protagonista no té una vocació gaire arrelada, de tant en tant en deixa anar alguna contra els seus conciutadans com a pacients, que déu n'hi do. Un puntet d'humor i de distensió sempre sumen.
 
Impressió general: @@@ i mitja