Autora: Ursula K. Le Guin
Editorial, any: Raig Verd, 2023
Títol original, idioma, any: Rocannon's World, anglès, 1966
Gènere: Ciència Ficció
Traducció: Blanca Busquets
Número de pàgines: 239
Llegit en: Català
 
La Lliga de Tots els Mons ja havia entrar en contacte amb el planeta Formalhaut II, un món amb dues espècies habitants i tres ètnies diferenciades, una tecnologia equivalent a la de l'edat de bronze i una estructura social organitzada en tribus i clans. En un moment d'inestabilitat per la rebel·lia del planeta Faraday, la Lliga no va voler involucrar Formalhaut II a la seva confederació perquè no semblava que es poguessin defensar de cap atac. I justament ara que l'etnòleg Gaveral Rocannon està de visita al planeta, la seva nau pateix un atac i queda destruïda. En l'atemptat perd tota la seva tripulació i també la possibilitat de comunicar-se amb la Lliga per rebre ajuda. Amb l'ajuda d'una companyia diversa formada per membres de les diferents ètnies, Rocannon empren un viatge al sud a la recerca dels seus atacants. La missió el porta a descobrir moltes coses que els "senyors de les estrelles" no sabien d'aquell racó de l'univers, ni tan sols els seus propis habitants.

Després de publicar en català i en unes edicions excel·lents algunes de les obres més notables d'Ursula K. Le Guin, l'editorial Raig Verd mira cap enrere per portar-nos la primera novel·la de l'autora, que s'ha d'englobar en el cicle hainita, dins el gènere de la ciència ficció. El pròleg d'aquesta obra és un dels relats que també trobem al recull "Les dotze direccions del vent": "El collaret de la Semley". Allà l'autora ja ens explica les diferents ètnies que viuen a Formalhaut II i posa en contacte els habitants del planeta amb emissaris de la Lliga de Tots els Mons. Tot i que ens planteja un context de viatges interplanetaris i descriu tecnologia avançada, un cop l'etnòleg Rocannon es veu desposseït d'aquestes avantatges, la història es converteix en una trama de fantasia gairebé èpica tipus viatge de l'heroi, amb moltes aventures. Hi trobem molts elements de la fantasia més clàssica que va inspirar l'autora, començant per les diferents espècies humanoides de Formalhaut, algunes d'elles amb poders telepàtics, l'existència d'objectes mítics amb propietats màgiques o d'animals quimèrics i altres éssers. Però tot i que en aquesta primera novel·la Le Guin no explota del tot els temes que tractaria posteriorment, també deixa la seva empremta, per exemple diferenciant llinatges amb diferents colors de pell i fenotip entre espècies. I també innova en els elements de ciència ficció: en aquest llibre apareix per primer cop el concepte de "responible", un sistema de comunicació instantani la velocitat del qual supera la de la llum. Aquest concepte el faria servir posteriorment Orson Scott Card a la seva Saga d'Ender, i també aprofundiria en l'exploració de Le Guin d'altres formes de vida per tot l'univers.

Aquesta no és la millor novel·la d'Ursula K. Le Guin, cosa perfectament normal per tractar-se del seu primer treball llarg. Més endavant l'autora ampliaria els seus universos temàtics i ideològics i faria trames més complexes i més detallades. Rocannon és una història més senzilla i planera de llegir, però no simple, i ja voldrien molts autors haver debutat amb una obra així. De fet, ja voldrien molts autors tenir una obra així en tota la seva bibliografia, però tampoc no voldria faltar a ningú. El fet d'haver-li llegit ja unes quantes obres té l'inconvenient que li compares totes, i en això surt perdent. Però també té l'avantatge que t'adones de l'evolució que va seguir l'autora i l'admires encara més. "El món de Rocannon" permet captar-ne millor les influències, però també comença a mostrar com va canviar el gènere després de passar per les seves mans i com tants altres autors la van agafar de referència. Per si no es nota, que ja sé que sí, Le Guin em té completament guanyat i tinc ganes de seguir descobrint la seva obra. No per casualitat la vaig descobrir fa només uns anys però és ja, de llarg, la meva autora més llegida. Aviat tindré l'oportunitat de tornar-hi, perquè Raig Verd publica al setembre "Planeta d'exili", el llibre que cronològicament segueix a aquest. No fallaré a la cita.

Impressió general: @@@
Moltes gràcies Raig Verd per fer-me arribar un exemplar del llibre.