Autora: Beatrice Salvioni
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2023
Títol original, idioma, any: La Malnata, italià, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Pau Vidal
Número de pàgines: 283
Llegit en: Català
 
Monza, 1935. La Francesca, una nena de 12 anys filla d'una família de classe mitjana amb aspiracions, desenvolupa una atracció irrefrenable per una altra nena que juga a la llera del Lambro amb dos amics més. Cada dia se la mira des del pont, no ho pot evitar. Però no s'hi pot acostar, aquella noia és la Malnada, tothom sap que està maleïda i que porta mala astrugància. Però un dia, a la botiga del senyor Mísero, un incident amb unes cireres creuarà el camí de les dues joves i ja no es tornarà a separar. La Francesca haurà de fer mans i mànigues per burlar la vigilància de la seva mare i poder trobar-se amb la Maddalena. Descobrirà una realitat molt més dura de la que li toca viure a casa, però també coneixerà una família que l'acull millor que la seva pròpia. La difícil etapa de les noies, a punt d'arribar a l'edat adulta, s'esdevé en una època convulsa en una Itàlia dominada pel feixista Mussolini, i en la que els afins al règim tenen les portes obertes per prosperar i carta blanca per actuar. No és que en una terra de gent treballadora com Monza no hi hagi detractors del feixisme, però qui es pot atrevir a alçar la veu i contravenir les directrius del dictador? Qui ho faci ja sap que haurà de pagar les conseqüències.

No és amb aquest panorama que comença la novel·la. El pròleg ens presenta una escena molt dura i colpidora, a la qual haurem d'arribar més tard, i que manté la intriga durant tota la lectura. La Francesca narra en primera persona, des d'un hipotètic futur, les seves vivències a la tendra edat de 12 anys, molt especialment pel que fa a la seva atracció per la Maddalena i el seu univers. Però de retruc Salvioni fa un retrat d'una època, una narració desacomplexada que mostra la impunitat del feixisme, el classisme i la superstició d'una terra de gent treballadora i amb pocs recursos, molt influenciada per la religió. Parla dels horrors de la guerra, tot i que també descriu la divisió d'opinions d'una societat respecte al colonialisme a Etiòpia i al què es defensa. L'autora combina amb molta traça dels dues vessants del llibre: per una banda la relació de les nenes i el seu entorn, i per l'altra aquesta mirada més global. La intimitat amb que coneixem els pensaments de la Francesca és molt tendre. Una nena assenyada i ingènua que farà el pas a edat adulta amb aquesta atracció cap a la Malnada, la noia maleïda a qui atribueixen unes quantes desgràcies. Aquesta obsessió la fa tornar rebel, li assenyala un altre camí. La relació entre les dues no és explícita i es deixa a la interpretació del lector. Es pot llegir com una simple amistat, intensa i visceral, com ho és tot a l'adolescència, o es pot pensar que va més enllà. No té cap importància. Sí que ens trobem amb una Maddalena que no demostra una inclinació tan magnètica per la Francesca i l'haurem de trobar en els gestos. Cal que, com a lectors, ens adonem que la realitat de la nena maleïda és molt més complexa per tot el que envolta a la seva figura i una situació familiar difícil.

Tot i tractar-se d'històries molt diferents, i estar ambientades fins i tot en països diferents, aquesta lectura la relaciono molt amb l'última que vaig fer: "Afirma Pereira" d'Antonio Tabucchi. El moment vital dels protagonistes de cadascuna no tenen res a veure, però sí que ens situem en una dècada dels 30 del segle XX en la que els feixismes imperaven a Europa i la seva manera d'actuar era molt semblant. Tant a la Lisboa de Pereira com a la Monza de la Francesca i la Malnada, la situació es viu amb aparent normalitat, però la repressió i l'autoritarisme serveixen per mantenir la població controlada i temorosa. Hi ha coses que no es poden dir ni fer, que fins i tot no s'haurien ni de pensar. En el dos casos també seran els joves qui es rebel·lin contra les imposicions. Tant Tabucchi com Salvioni denuncien els feixismes de Salazar i Mussolini des dels detalls, per pura evidència. A "La Malnada", a més, hi ha el plus de tractar-se de protagonistes femenines i molt joves, que a banda de combatre tot el que ja he esmentat, hauran de suportar el masclisme i la violència descarnada a la que els protagonistes masculins les sotmeten, senzillament perquè saben que poden, perquè ho poden fer amb total impunitat. I aquí també hi tenim una reivindicació molt necessària de l'autora. Tots dos llibres em semblen molt bones propostes lectores, amb diverses capes de lectura i amb retrats molt ben fets que convé conèixer i recordar. Segur que el de casa nostra no era gaire diferent. Salvioni, que no té ni 30 anys encara, em sembla una autora molt interessant que convindrà seguir. A més, segons la seva biografia, ha practicat esgrima medieval i ha pujat al Monte Rosa (4634m!). Si aquests no són motius suficients per seguir-li la pista, jo ja no sé!
 
Impressió general: @@@@