Autora: Aleksandra Kol·lontai
Editorial, any: Sembra llibres, 2023
Títol original, idioma, any: Любовь пчел трудовых, rus, 1925
Gènere: Narrativa
Traducció: Núria Farrés
Número de pàgines: 315
Llegit en: Català
 
Aleksandra Kol·lontai és una autora força desconeguda a casa nostra però va ser un personatge molt rellevant a la revolució russa. La seva afiliació al partit bolxevic la va portar a ser la primera dona ministra d'Europa. Tot i que venia d'una família aristocràtica, era una socialista convençuda que va lluitar pels drets dels treballadors i molt especialment en favor de l'alliberament de la dona. Va arribar més lluny que ningú fins llavors en aquest terreny. La seva lluita es reflecteix perfectament a "L'amor de les abelles obreres", una de les seves obres de ficció entre una extensíssima bibliografia. El volum, publicat ara de manera íntegra en català per primer cop, compta amb dos relats breus i una novel·la que perfectament poden ser exemples pràctics del que es trobaven les dones treballadores de la seva època. Les tres peces estan protagonitzades per dones i inclouen l'ideari i el pensament comunista, parlen de revolució, del proletariat i de les seves lluites. Però per davant de tot, parlen també d'amor, de diferents formes i maneres d'entendre'l. Fins i tot en això Kol·lontai no deixa de banda les seves conviccions polítiques.

"L'amor de tres generacions", el primer dels dos relats, ens mostra l'evolució del pensament de les dones. Fins i tot aquelles que ja tenien fama d'avançades i de practicar un pensament més lliure, veuen com la generació posterior arriba més enllà, fins al punt de no saber entendre-les, o costar d'acceptar els seus actes. "Germanes" parla dels desavantatges de les dones treballadores i de les poques opcions de sortir-se'n que tenen si perden la feina. Finalment, "Vassilissa Malíguina" és la història llarga i exposa com de difícil és mantenir les conviccions comunistes d'austeritat i de lluitar pels treballadors quan tastes la bona vida dels liberals. Una relació d'amor i fraternitat entre dues persones que s'estimen com a amants, com a amics i com a camarades, que es veu enterbolida per tota mena de traïcions i sospites. En els tres relats hi trobem referències a moments importants de la revolució, dates i esdeveniments concrets que s'integren en les històries. No hi falta discurs comunista, Kol·lontai defensa la rectitud de la doctrina i la contraposa sempre a les actituds liberals que, segons ella, van en contra dels treballadors i suposen un retrocés. I pel que fa a la dona és on trobem les declaracions més sorprenents per un llibre que va ser escrit als anys 20 del segle XX i en un entorn com la Rússia comunista. L'autora ens parla d'amor lliure, sense tants lligams, i assegura que es pot estimar de maneres diferents i a més d'una persona. També parla d'avortament com una opció viable davant d'embarassos no desitjats. Parla de prostitució d'una manera com ni avui en els nostres dies s'accepta, i també de menstruació sense fer servir eufemismes, amb naturalitat.
 
La proposta és ben curiosa, però val a dir que funciona. Es podria dir que són històries d'amor amb altíssim contingut polític, i des d'una perspectiva totalment femenina, però amb unes idees força avançades. Potser no seran del gust de tothom, però a mi m'interessa conèixer les bases del pensament comunista i sempre prefereixo fer-ho amb novel·les que no llegir assaig o directament a manuals. L'amor que aquí es representa té reminiscències a altres autors russos clàssics, sense arribar a la intensitat malaltissa de Dostoievski, tot i fer una exposició molt racional de les relacions, les protagonistes viuen l'amor de manera molt viva i a flor de pell, especialment la Vassilissa de la novel·la que porta el seu nom. A mi personalment m'ha agradat, però la descripció de com viu la Vassilissa l'amor cap el seu Vladímir és d'aquelles exagerades i poc versemblants. La desconfiança, la gelosia, sí que m'agrada com les tracta, però totes les situacions dubtoses que s'empassa després d'una paraula amable són caricaturesques, fan l'efecte que estem assistint a un espectacle de titelles que gairebé fa riure. Això no ho he percebut com un defecte, més aviat com una raresa. Potser sí que pot resultar una mica repetitiu. Però tot el volum l'he llegit amb avidesa, a bon ritme. Els relats són més concisos i afinats, saben què volen exposar i ho entenem de manera clara. La novel·la va més a foc lent, però resulta també molt interessant per tot el context que envolta la història d'amor. Pensant-ho fredament, diria que no són el meu tipus d'històries, però m'ho he passat molt bé llegint-les, m'han enganxat molt. Fan de mal recomanar, però si jo, que no sempre m'entenc amb els russos, n'he gaudit tant, potser són més aptes del que sembla. El vaig agafar amb molta curiositat i ganes i no m'ha decebut gens ni mica, ha estat una molt bona lectura.

Impressió general: @@@ i mitja
Moltes gràcies Sembra per enviar-me l'exemplar.