Autor: David Foster Wallace
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2023 (5a edició, la primera és de 2014)
Títol original, idioma, any: This Is Water, anglès, 2009
Gènere: No-ficció
Traducció: Ferran Ràfols
Número de pàgines: 150
Llegit en: Català
 
David Foster Wallace és un d'aquells noms que sempre plana quan es parla dels grans escriptors de la segona meitat del segle XX. Potser fins i tot ens venen al cap imatges seves, amb aquells cabells llargs sortint sota un mocador bandana i ulleres. Autor de tres novel·les, assagista i professor d'escriptura, va convertir-se en un referent de la seva generació, però també va haver d'afrontar problemes de salut mental i l'addicció a les drogues. Els seus textos tenen fama de ser enrevessats i d'haver-se de llegir amb els cinc sentits ben a l'aguait. Per això he volgut fer un tast de la seva obra amb aquest breu discurs que va escriure per l'acte de graduació dels alumnes del Kenyon College, al 2005. Li van demanar que els parlés del que volgués i va ser l'únic cop que va fer una conferència d'aquesta mena. En ella no pretén alliçonar ni donar consells als joves graduats, no es considerava exemple de res. Però sí que els prevé per la vida adulta que estan a punt de descobrir i els convida a prendre decisions lliurement. Sense voler-ho, els dona els pocs consells que potser els seran útils de veritat.

Edicions del Periscopi va editar aquesta conferència el 2014, i ha estat un dels 10 títols que ha recuperat per celebrar el seu desè aniversari. Com ja em va passar amb "Ànima" de Wajdi Mouawad, m'he pres aquesta reedició com un senyal: ja tocava conèixer aquest autor. El volum és molt breu, només té 150 pàgines, però és que a cadascuna d'aquestes pàgines hi ha només una frase, que pot ser més o menys llarga. De manera que es pot llegir en només una estona i anar amarant-se de les sàvies paraules de DFW, que de tant planeres i evidents, resulten ser reveladores. No puc parlar per les seves altres obres, però amb aquests quatre esbossos sobre la seva manera de pensar ja m'ha semblat una ment preclara, d'algú que hi veu una mica més enllà que la resta de mortals. I per ajudar-nos a entendre'l millor i posar-hi context, el llibre compta amb un epíleg del malaurat Vicenç Pagès Jordà que val molt la pena de llegir. No puc dir-ne gaire més. M'ha semblat inspirador, un d'aquells textos per rellegir de tant en tant i descobrir-hi nous matisos cada cop. I m'ha tret la por que em feia DFW, m'anima a atrevir-me amb alguna de les seves obres més complexes. Potser començaré per algun dels seus reculls d'articles per seguir formant-me amb la seva escriptura. Però tinc clar que val la pena llegir-lo i que no caigui en l'oblit.

Impressió general: @@@