Autor: Robert Marasco
Editorial, any: Males Herbes, 2023
Títol original, idioma, any: Burnt Offerings, anglès, 1973
Gènere: Terror
Traducció: Josep Sampere
Número de pàgines: 321
Llegit en: Català
 
Nova York, a l'estiu, és insuportable. Aquesta calor. Aquest xivarri al veïnat. La Marian Rolfe ha arribat al límit de la seva paciència. Han de sortir de la ciutat. En Ben no és tan expeditiu, però s'acaba convencent que els anirà molt bé passar els mesos de calor lluny de Queens. No són pas rics, però tenen un raconet. Però no s'esperen que trobaran una oferta com la que els arriba. Llogar una gran mansió, per tot l'estiu, a un preu molt i molt moderat. En Ben pensa que hi ha d'haver alguna trampa, és massa bonic per ser veritat. Però la Marian queda enamorada de la casa tan bon punt hi posa els peus. Els propietaris, els germans Allardyce, que ja són força grans, els diuen que només volen llogar la mansió a bona gent, i ells ho semblen. Ho tindran tot a la seva disposició, amb només dues condicions. Per una banda, s'han d'estimar la propietat com si fos seva. I per altra... hauran de tenir cura d'algú que hi viu, però pràcticament no els portarà feina. Tot i que és una proposta estranya, la Marian està més que convençuda, així que la parella, amb el petit David i la tieta Elizabeth, es disposen a passar l'estiu a cost de rei. El que no saben encara és que la casa té els seus propis plans per ells i que el poder que exerceix sobre la seva voluntat els portarà per camins insospitats.
 
Males Herbes està recuperant algunes veus oblidades de la intriga i el terror de la segona meitat del segle XX, i després de Joan Samson i Ruth Rendell li toca el torn a Robert Marasco, un autor que desconeixia. A "Sacrificis d'estiu" ens presenta una història que podem classificar en el gènere del terror clàssic, però que avança molt lentament fins el final esgarrifós. La família Rolfe accepta el tracte amb els Allardyce tot i ser conscients que ningú regala res en aquesta vida. Hem de suposar que la casa, l'autèntica protagonista d'aquesta història, ja juga un paper d'inici: els provoca una atracció irrefrenable que no poden eludir. Aquest poder recau especialment sobre la Marian, que desenvolupa una obsessió malaltissa per complir les seves obligacions adquirides. Se suposa que el premi és gaudir de les vacances en un entorn privilegiat, molt per sobre de les seves possibilitats. Però el que era una família feliç i avinguda, va esdevenint cada cop més infeliç per motius que no poden controlar. És d'aquella mena d'històries que creix progressivament en tensió i que atrapa perquè vols descobrir què està succeint. Al llarg de la trama anirem tenint pistes, o indicis, de que alguna cosa molt malèfica flota en l'ambient, però no és fins el tram final que es desencadena l'acció terrorífica. Tot i que en gran part del text no hi passa res fora del comú, es llegeix amb agilitat i interès perquè Marasco narra de manera planera i sap anar captant la nostra atenció en els petits detalls.

En això darrer hi ha una paradoxa. El llibre no resulta avorrit en cap moment, al contrari, és molt llegidor. Intriga, és clar, perquè saps que alguna cosa passarà. Però triga tant a passar que no pots evitar pensar que a aquesta obra li sobren pàgines. Si la voluntat era construir una trama de terror, podria haver estat un relat llarg, una novel·leta d'unes 100 pàgines, i ja hauria fet el fet. Perquè la idea central és força reeixida. Massa context pel desenllaç previst. Però com deia, tampoc queda la sensació que això o allò altre sobri, potser que li caldria una mica més d'angoixa i escenes terrorífiques repartides al llarg de les 321 pàgines. No soc gaire habitual del gènere de terror, per tant no tinc gaire amb què comparar, però m'ha fet pensar en Shirley Jackson per la tensió de la narració, aquell neguit que plana en tot moment, però el tram final és més explícit que les obres que he llegit d'aquesta autora. El desenllaç està molt ben trobat i fa pujar enters a la història. Juga amb la psicologia dels personatges, però també afegeix elements que s'escapen a la comprensió. Reconec que algunes escenes m'han neguitejat de valent, però tampoc diria que m'ha robat hores de son. No revelo cap secret si dic que no és el tipus d'història que prefereixo llegir, m'agraden més les que deixen marge a la imaginació, però pot ser una bona aposta pels amants del terror, si teniu prou paciència per acostar-vos a aquest desenllaç al ritme pausat que imprimeix l'autor.
 
Impressió general: @@@
Moltes gràcies Males Herbes per l'exemplar que em vau fer arribar.