Autor: Earl Derr Biggers
Editorial, any: Biblioteca Clandestina, 2023
Títol original, idioma, any: The House Without a Key, anglès, 1925
Gènere: Novel·la negra
Traducció: Sílvia Aymerich
Número de pàgines: 430
Llegit en: Català
 
La família Winterslip té dues branques. Per una banda hi ha els de Boston, puritans, de moral recta i ben posicionats a la societat, molt respectats per les famílies més benestants. I per l'altra, els de Hawaii... La Minerva Winterslip és dels bostonians, però una visita a Honolulu que havia de durar setmanes s'acaba convertint en una estada de molts mesos sense data de tornada. Per això la família hi envia el jove John Quincy, perquè convenci la seva tia per tornar a casa. Però just abans d'arribar a l'illa, en Dan Winterslip, el parent que allotja la Minerva, apareix mort a casa seva. En Dan havia fet molta fortuna, segur que això hi té alguna cosa a veure. Quan en John Quincy finalment arriba, es troba un panorama molt diferent del que esperava i de seguida s'embolica en la investigació del crim, juntament amb el detectiu Charlie Chan, el millor home de la policia local, que és d'origen xinès i té una manera de parlar molt peculiar. Mentre segueixen la pista als responsables, en John Quincy es va deixant seduir pels plaers de les illes, i també pel que no són les illes. Mica en mica la seva tirada cap a la seva vida benestant i el seu camí marcat van flaquejant. Ara entén molt més la seva tia...
 
Qui més, qui menys, tenim les nostres petites obsessions. Quan vaig saber que la cinquena proposta de Biblioteca Clandestina s'ambientava a Hawaii, vaig tenir claríssim que volia llegir-la. No és una fixació exclusiva, em sol passar el mateix quan el país protagonista és Islàndia. Però tampoc era tirar-se a la piscina, perquè aquesta lectura venia precedida per altres dos títols d'aquest segell i tots dos m'havien convençut molt. Aquest no ha estat l'excepció, té un estil molt semblant als altres dos. Estem parlant d'una novel·la negra força clàssica amb una bona dosi d'investigació policial i amb uns quants al·licients extra. Una lectura àgil i absorbent ja se li pressuposa, en tot moment es manté l'interès per saber qui va matar en Dan Winterslip, però també els motius, perquè el llibre toca temes com el tràfic de persones dels negreres o les missions. En Dan, és clar, tenia més enemics dels que semblava, i els orígens de la seva fortuna no eren gaire clars. També és interessant el retrat que fa del Hawaii de l'època, a principis del segle XX, que és molt diferent de com l'imaginem avui, i aquesta comparació i dicotomia constant entre les illes i el continent. Ja no només això, també la gran diferència entre Califòrnia i la costa Est, que són dos mons sociològicament molt distants. El mestissatge asiàtic és molt present a Hawaii, i això es manifesta també en alguns dels personatges protagonistes. En John Quincy, per una banda, és un dels que té més paper i assistirem a l'evolució del seu pensament, per bé que, tot i que se'l descriu com un jove de conviccions fermes, de seguida se'ns mostra com enamoradís i apassionat. Però si hi ha un personatge captivador aquest és el detectiu Charlie Chan, el corpulent investigador d'origen xinès que intenta parlar d'una manera tan educada i fent servir cultismes que acaba sent hilarant. Aquí tenim la barreja perfecta d'un policia perspicaç, carismàtic i analític, però que alhora ens fa fer un tip de riure. No negaré que l'amic Chan m'ho ha fet passar molt bé.
 
Un cop més, Biblioteca Clandestina ens redescobreix una història molt llegidora d'aquestes que sempre ve de gust devorar i que són garantia de bona estona de lectura, a poc que t'agradi el gènere negre. Gènere negre a l'antiga, de detectius seguint pistes, en aquest cas fins i tot renegant una mica de la ciència forense, i sense l'estridència, la violència extrema i els excessos que mostra el gènere actualment. Per ser una mica perepunyetes diré que hi he trobat unes quantes errades de picatge que estaria bé revisar per futures edicions, algunes més de les que es troben en qualsevol llibre. I un altre tema és l'ús del passat simple en la traducció en comptes del perifràstic que es fa servir més actualment. Això no és cap incorrecció, naturalment, però el fa semblar un text més antic quan la traducció és actual i em va fer una mica estranya la lectura fins que m'hi vaig acostumar. Dos detalls que potser es poden tenir en compte, però que no afecten a la meva valoració de l'obra, perquè m'ho he passat molt bé llegint-la. M'ha atrapar perquè és força intrigant, però també m'ha divertit perquè juga força amb la ironia i l'estil és alegre i planer. I tot això sense comptar en Chan, que és l'estrella amagada del llibre, però que en realitat és el protagonista d'una sèrie de novel·les de l'autor. "La casa sense clau" és la primera del cicle. Així que si l'editorial segueix apostant per publicar més llibres de Biggers d'aquesta sèrie, allà em tindran per llegir-les.
 
Impressió general: @@@@