Autora: Miriam Toews
Editorial, any: Les Hores, 2023
Títol original, idioma, any: Fight Night, anglès, 2021
Gènere: Narrativa
Traducció: Octavi Gil
Número de pàgines: 235
Llegit en: Català
 
La Swiv hauria de ser a l'escola, però passa els dies a casa amb la seva àvia Elvira, mentre la mare assaja la seva propera obra de teatre. Com que la van expulsar, no pot anar a classe i és l'àvia qui s'encarrega de donar-li lliçons, encara que no es tracti del millor model curricular possible. La nena té cura de l'àvia i vigila que no s'oblidi de prendre cap pastilla. Les tres se'n surten prou bé, tot i que a la petita li manca el seu pare, que segons li diuen, és en algun lloc indeterminat lluitant contra els feixistes. Mentre espera que torni, s'imagina que li explica totes les seves vivències i aprenentatges. Els problemes de salut de la seva àvia, que malgrat tot és una dona alegre i despreocupada, i els inconvenients de la seva mare, que ha d'afrontar la feina embarassada d'en Gord, el futur germà o germana de la Swiv. Tres generacions de dones que lluiten, a la seva manera, contra el moment i la situació que els toca viure. Tot plegat des de la perspectiva de la més menuda, tal com percep el món algú que ronda la tendra edat de 8 anys, però que té una flama a dins que, com li diu l'àvia, ha d'aconseguir que no s'apagui mai.

Aquí a casa nostra vam conèixer la Miriam Toews amb la seva colpidora obra "Elles parlen", de la qual fins i tot se n'ha fet una adaptació cinematogràfica. "Que no s'apagui la flama" és una història molt diferent però les dones tornen a ser les protagonistes: tres dones d'una família que passen cadascuna per moments que no tenen res a veure, però unides per vincles que van molt més enllà de la sang. La protagonista i narradora és la petita Swiv, i això dona molt de joc narratiu. La Swiv dirigeix les seves explicacions al seu pare absent, i ho fa a raig, descrivint detalladament algunes situacions i deixant fluir el seu pensament per explicar allò que sent i pateix. I tot sovint el que pateix és vergonya, perquè li costa entendre els comentaris i els comportaments de la mare i de l'àvia. Uns comentaris, per cert, que poden arribar a sobtar, perquè encara avui és motiu d'estranyesa que les dones parlin amb tanta llibertat de la seva sexualitat o fins i tot del seu cos. La Swiv, pudorosa, prudent i responsable, ens ofereix un torrent de fets i idees que ens provoquen una gran varietat de sensacions. És fàcil imaginar que la història té moments tendres, tristos, trencadors i fins i tot miserables. Però també està explicada amb molt d'humor, per l'exposició expansiva i exagerada de la Swiv (el que deia, el món vist a ulls d'algú de 8 anys és molt diferent) i per les sortides i vivacitat de l'àvia Elvira, que tot i que podem arribar a pensar que no hi és tota, és un personatge entranyable que fa un cant a la vida molt memorable.

Hi ha diverses coses destacables d'aquest llibre, començant per les dues protagonistes principals, perquè són les dues que més interactuen, que són neta i àvia. La seva relació és molt especial i, si per separat ja són dos grans personatges, juntes fan una sinergia molt interessant. Posat que les dones hi juguen un paper central, aquestes dones supervivents sense cap home al seu voltant, també hi trobem força discurs feminista molt ben integrat a la trama. I per descomptat, per la pròpia veu narrativa i com desenvolupa el seu flux de pensament, la Swiv transmet moltes coses. L'escriptura és exigent, penso que Toews ha sabut trobar un bon enfocament per la història que volia explicar i que se'n surt amb molta solvència, però no es tracta d'un text planer i senzill de llegir, tant pel que explica com per com ho explica. Per la complexitat narrativa m'ha semblat una obra amb més calat que "Elles parlen", però m'he trobat amb una impressió semblant. És d'aquestes autores amb qui em costa connectar i que em sembla que gaudeixo menys del que les seves obres mereixen. Pel que he anat dient, ja es veu que el considero un molt bon llibre i m'ha agradat prou, però no tant com podria pel que ofereix. No obstant, Toews és una autora a tenir en compte i penso que en sentirem a parlar més. 

Impressió general: @@@
Moltes gràcies Les Hores per enviar-nos un exemplar.