Autor: Itamar Vieira Junior
Editorial, any: Edicions del Periscopi, 2023
Títol original, idioma, any: Torto arado, portuguès, 2018
Gènere: Narrativa
Traducció: Pere Comellas
Número de pàgines: 301
Llegit en: Català
 
Aprofitant que l'àvia Donana està enfeinada, les petites germanes Bibiana i Belonísia estiren la seva vella maleta de sota el llit i n'extreuen un ganivet amb mànec d'ivori, un objecte hipnòtic que les fascina. Però aquesta atracció és perillosa, perquè les porta a totes dues a patir ferides a la boca. Una d'elles en surt més malparada, perquè perd la llengua i també, és clar, la capacitat de parlar. Després de l'ensurt que causen a la família, aquest desafortunat incident té una conseqüència inesperada: les dues germanes es tornen inseparables i una esdevé la veu de l'altra. Aquesta unió fa que la vida a Água Negra, a la plantació en la que viuen, no es torni encara més difícil. Fa temps que l'esclavisme es va abolir a Brasil, però encara depenen del terratinent i de les inclemències climàtiques de la zona entre rius en la que viuen. A més, el seu entorn social és eminentment masclista i retrògrad. A mesura que van creixent s'hauran d'enfrontar a totes les dificultats de les dones joves de la plantació, tot i ser filles d'en Zeca Barret Gran, un dels homes més respectats de la regió, mestre de cerimònies de les festes del jarê i encarregat de tenir cura dels malalts que no poden anar a la ciutat ni accedir a la medicina convencional.
 
Brasil no és un país que visiti gaire sovint en les meves lectures, però aquesta publicació de Periscopi em permet explorar ja no només un país poc habitual, sinó les interioritats d'un gegant amb moltes cares, en la seva vessant més rural i menys glamurosa. "Arada torta" ens situa en una explotació agrícola de l'interior del país, gestionada pels seus habitants, però propietat d'un terratinent que només hi intervé per obtenir allò que considera seu. És una novel·la amb diverses veus que parteix d'un esdeveniment tràgic, però que ens serveix per dibuixar una realitat difícil: unes dones que s'han d'espavilar com poden amb el camí marcat que tenen. Els rituals religiosos de la regió, les creences, les feines del camp, tot se'ns descriu per entendre com es viu, o com es vivia no fa tant, en aquestes regions de Brasil, especialment des d'una perspectiva femenina, tot i que qui escriu és un home. Més avançat el llibre, a més, ens explica com hem arribat a la situació actual i parla de lluites per aconseguir drets per part d'aquesta comunitat que ja no són esclaus, però que encara és analfabeta en gran part i que treballa per guanyar-se mitjans de subsistència però sense percebre cap sou. El pas dels anys de la Bibiana i la Belonísia és l'evolució de la societat de la plantació, malgrat que la tradició es manté. Molt interessant la història del seu pare, en Zeca Barret Gran, tant el seu passat com el seu present i les tasques que desenvolupa com a home de referència de la regió.
 
Aquesta és una lectura lenta, dedicada, que exigeix certa atenció en els detalls. La narració és plena d'informació, descriptiva, acurada pel que fa a la vida en comunitat i a la família de les noies, però es guarda sorpreses al barret, de manera molt buscada, com per exemple quina és la germana que ha perdut la llengua, entre d'altres. Dedica esforç a l'ambientació i a la tradició i les creences, i en aquestes cultures indígenes la participació dels esperits és sempre importants. Aquí els anomenen "encantats" i els invoquen a les festes del jarê. Els personatges creuen fermament en la seva protecció, i també ens hi faran creure a nosaltres. M'ha agradat el protagonisme femení perquè en aquests assentaments les dones hi tenien totes les de perdre. La feina dura i el maltractament i la desconsideració són l'ordre del dia, i aquesta perspectiva ens permet observar la sororitat i l'empoderament d'algunes d'elles, malgrat tot. També m'ha agradat assistir a l'evolució ideològica de la colònia, tot i la manca de formació acadèmica. És una història dura i crua de vegades, que no estalvia dolor ni violència, però amb espurnes d'esperança. Sap mantenir l'interès i la intriga sobre diversos fets per aguantar la trama, alhora que aprofundeix en el retrat de la plantació i dona veu a una realitat que ens és força llunyana, i que sembla ser l'objectiu principal de l'autor. Ara bé, ben mirat, que no és l'arrelament a la terra i la preservació dels orígens un tema que ens toca molt de prop a tots, sigui quina sigui la nostra procedència? Doncs fins i tot aquí hi podem trobar punts de coincidència. Novel·la prou interessant i llegidora sense que hagi aconseguit ficar-se'm a dins del tot.
 
Impressió general: @@@ i mitja.