Autor: Lev Tolstoi
Editorial, any: Cal Carré, 2023
Títol original, idioma, any: Утро помещика, rus, 1856
Gènere: Narrativa
Traducció: Miquel Cabal
Número de pàgines: 169
Llegit en: Català

És poc habitual trobar un aristòcrata amb consciència social. El jove príncep Dmitri Nekhliúdov està convençut que tots els mals de l'època en que viu rauen en les males condicions laborals i de vida dels treballadors de la terra. Per això decideix abandonar els seus estudis universitaris i consagrar la seva vida a millorar l'existència dels serfs que treballen les seves propietats. Ni tan sols els intents de disuadir-lo de la seva estimada tieta, la comtessa Belorétskaia, li trauran la idea del cap. De seguida es posa a disposició dels homes i dones que treballen les seves terres i els anima a fer-li peticions per millorar les seves condicions. El matí que decideix visitar-los casa per casa i tractar amb ells les necessitats que manifesten, descobreix que amb bona voluntat no n'hi haurà prou per arreglar la seva mísra existència. I potser amb molta feina i paciència tampoc.

Aquesta breu narració, que es desenvolupa majoritàriament en un matí, havia de formar part d'una obra més llarga dedicada a relatar les condicions de vida dels serfs, en una època de canvi de tsar en la que un jove Lev Tolstoi es veia amb més cor de ser crític amb els governants. El projecte llarg va restar inacabat. Sembla ser que, com altres obres seves, té un fort component autobiogràfic i està protagonitzat per un personatge que ja havia fet servir anteriorment. L'argument és senzill: un terratinent jove vol dedicar-se a millorar la qualitat de vida dels seus treballadors, els estén la mà i els ofereix tota l'ajuda que necessitin per prosperar. Però quan topa amb la realitat descobreix que la seva situació és encara més precària del que havia imaginat. No només viuen en la més absoluta misèria, sinó que no donen crèdit a les intencions del príncep, ni manifesten cap voluntat de canviar. Tot un xoc de l'idealisme del protagonista amb la crua realitat. Tolstoi descriu bé l'evolució de la desesperació d'en Nekhliúdov, com també les condicions de vida de diverses famílies camperoles, amb diferents graus d'empobriment associats. D'alguna manera, tot i ser una obra primerenca, ja explora bé la naturalesa humana d'un extracte molt concret de la societat russa de l'època, alhora que ens mostra un protagonista tan ingenu, amb tan bones intencions, que costa una mica de creure que sigui versemblant. Tot i que, si està basat en la pròpia experiència, haurem de pensar que Tolstoi estava genuïnament preocupat pel tema.

Més un conte llarg que una novel·la, l'autor desplega igualment la seva capacitat narrativa i descriptiva. Capta molt bé la frustració de Nekhliúdov i l'actitud dels serfs al seu servei. L'escàs èxit que té l'empresa del príncep l'acaba exasperant a ell i també a nosaltres. Entenc que Tolstoi vol fer un retrat fidedigne de les classes més pobres tal i com les veu ell mateix, però m'he quedat amb la impressió que no en surten gaire ben parades. Els diversos camperols queden com uns ganduls, uns aprofitats i uns engalipadors. I no és perquè no tinguin vides miserables, que les tenen, però encara intenten enredar. El missatge que n'extrec, que imagino que no és el que pretenia donar Tolstoi, és que tant i fan les bones intencions de les classes dominants, la baixa pagesia no té remei, però perquè no vol tenir-lo. Gairebé resulta hilarant com van esquivant les propostes del príncep. Només ho entenc si contemplo que Tolstoi ens està fent un retrat irònic i intenta assenyalar que les arrels dels problemes són molt més profundes i no ens podem quedar en la superfície per solucionar-los. M'hauria agradat saber com pensava completar l'auca en l'obra que s'havia de dir Novel·la d'un terratinent rus. Es va quedar en aquesta història curta que és auto-conclusiva, però que podria continuar perfectament. M'ha agradat com està plantejat, però no tant la imatge que m'ha quedat dels serfs, és clar. Un altre punt positiu: compta amb una gran traducció de Miquel Cabal. Estic content d'anar descobrint Lev Tolstoi, encara en petites dosis, i a més aquest cop estreno editorial, és la primera publicació que llegeixo de Cal Carré. Això sempre em fa goig destacar-ho.

Impressió general: @@@