Autoria: Sir Arthur Conan Doyle
Editorial, any: Viena Edicions (El Cercle de Viena), 2019
Títol original, idioma, any: The Return of Sherlock Holmes, anglès, 1905
Gènere: Novel·la negra
Traducció: Xavier Zambrano
Número de pàgines: 414
Llegit en: Català

Ja fa tres anys del desafortunat incident que es va emportar Sherlock Holmes i el seu arxienemic James Moriarty al fons dels salts de Reichenbach, a Suïssa. El doctor John H. Watson, el company i cronista del detectiu, va recollir els fets al seu escrit "El problema final". Des de llavors viu una vida més tranquil·la, lluny dels ambients que freqüentava amb l'intrèpid Holmes, però, per què no dir-ho, també més avorrida. Enyorar totes les aventures plegats és normal, però el que ja no ho és tant és que el seu amic se li aparegui quan menys s'ho espera. De fet, mai es va trobar el seu cos, ni tampoc el d'en Moriarty. Efectivament, en Sherlock Holmes no va perdre la vida allà a Suïssa, va aconseguir escapar de la caiguda i sortir-se'n. Amb moltes dificultats, això sí. I precisament perquè encara hi ha gent disposada a fer-li mal, s'ha mantingut en moviment, viatjant d'incògnit, i no s'ha deixat veure fins que el perill ha passat. Ara que ja no tem per la seva seguretat, pot tornar-se a dedicar a allò que més li agrada, en companyia, és clar, del seu inseparable doctor. Els esperen tretze nous casos que ens porten des de la seva reaparició sobtada fins al seu retir professional. Però amb Holmes no podem estar mai segurs de res.

Feia temps que no tornava a l'univers Sherlock Holmes i és el clar exemple de llibre que saps que et funcionarà, però incomprensiblement vas deixant passar. Per l'època de publicació d'aquests volums fantàstics que va anar editant Viena, relaciono Holmes amb lectura nadalenca, i d'aquest any no ha passat. Si hi ha una sèrie de llibres, un autor, o un protagonista que compleixen absolutament les expectatives, són aquests. L'estructura és la mateixa que als dos volums que el precedeixen: Les aventures de Sherlock Holmes i Les memòries de Sherlock Holmes. Es tracta de tretze relats de misteri aparentment irresoluble que l'intrèpid detectiu resoldrà davant l'astorament del seu company Watson, del fatxenda inspector Lestrade o del jove inspector Stanley Hopkins, fent servir les seves habilitats deductives i els seus experiments poc convencionals. Robatoris, assassinats, falses acusacions, cap activitat delictiva resistirà l'enginy i l'astúcia de Holmes. I el lector tampoc s'estalviarà els seus comentaris pedants i el seu comportament brusc, però no ens enganyem, són gran part de la gràcia. Sí que és cert que entre els nous casos relatats per Watson també n'hi trobarem que no es van resoldre tan satisfactòriament com la parella hauria volgut, però no pas per descuit o error d'en Holmes, això mai!

Com deia, cap sorpresa en aquest tercer recull, escrit un temps després que Conan Doyle decidís matar el seu protagonista, davant d'una oferta que era difícilment rebutjable. Els fans del detectiu tenien ganes de més i els editors ho sabien. Tot això s'explica en un interessantíssim epíleg de Josep Lluís Martín Berbois. Destacar també l'excel·lent traducció de Xavier Zambrano, que ha trobat un to molt escaient pels personatges i em sembla que té gran part del mèrit de que l'obra es pugui gaudir tant. Les trames que basteix Conan Doyle són enginyoses i de vegades rebuscades. Aconsegueix despistar-nos i ens fa pensar que el cas no té una solució plausible, però també sabem que Sherlock Holmes aconseguirà sorprendre'ns tant com a la resta de protagonistes. Tant se val si les seves deduccions de vegades siguin una mica agafades amb pinces, perquè la diversió està assegurada. Encara que de vegades exclamis "apa, aquí!", no pots parar de llegir amb una devoció i un entusiasme gairebé infantils. Personalment, em fascina quan un desafortunat personatge acudeix al 221b de Baker Street buscant l'ajuda del famós detectiu i ell d'una mirada li endevina fins i tot la marca dels calçotets. És antològic. Bons misteris, protagonistes carismàtics i ben definits, i a més concentrats en textos de vint o trenta pàgines que estalvien tota la palla perquè van ben de cara a barraca. Pur entreteniment per gaudir de la lectura, però a més amb una qualitat literària indubtable. És pràcticament impossible triar, perquè tots tenen un nivell molt semblant, però potser La segona taca, el que tanca el recull i que inicialment havia de ser una història a banda, és un conte més complex i enrevessat, però també és més llarg. Molt content d'haver tornat a llegir Sherlock, m'ho ha fet passar tan bé com sempre. Em faig el ferm propòsit de no deixar passar tant temps abans de tornar-hi. El darrer cop d'arquet m'espera a la lleixa.

Impressió general: @@@@