Autoria: Siguizmund Krjijanovski
Editorial, any: Comanegra, 2024
Títol original, idioma, any: Antologia de nova creació, rus, 1922-1939
Gènere: Relats
Traducció: Marta Nin
Número de pàgines: 256
Llegit en: Català

La mà dreta d'un pianista decideix fugir, alliberar-se del cos, en plena actuació, amb l'auditori ple i un públic entregat. On van, aquells dits? Quin destí tindrà l'apèndix lluny del seu amo i dels ambients que coneix? D'això parla el primer relat d'El paper perd la paciència. I és només el principi, perquè ens en queden vuit més, tan esbojarrats, tan surrealistes com el primer. Siguizmund Krjijanovski ens explica la trajectòria vital d'un pensament, des del moment de néixer fins molts anys després. També ens descobreix el Quadraturín, una substància capaç d'engrandir el minúscul espai que les autoritats bolxevics assignaven a cada ciutadà per viure. O ens relata, de manera molt particular, les seves desventures amb el mercat editorial rus, que li va tancar totes les portes perquè les seves obres no convenien al poble. En cadascun dels contes hi podem trobar bocins de realitat, però el seu desenvolupament ens condueix a escenaris surrealistes, a situacions en les que l'absurd ens aporta més informació que la versió oficial. Una mirada aguda, irònica, i d'una qualitat literària indubtable.

El nom de Siguizmund Krjijanovski m'era totalment desconegut fins que Comanegra va publicar aquest Portàtil de disseny tan llampant i cridaner. Més que l'autor, el que em va cridar l'atenció va ser la traductora, ja que Marta Nin m'havia meravellat amb les seves traduccions de Nariné Abgarian i m'havia fet gaudir Tolstoi per primer cop amb el recull que també va publicar Comanegra Quanta terra necessita una persona. Els textos de Krjijanovski no són en absolut convencionals, pel què expliquen i per com ho expliquen, i un cop més Marta Nin els presenta en un català excel·lent i molt fluid de llegir. L'autor no era precisament popular, tampoc a la seva època. La seva posició crítica amb la revolució i la sàtira que construeix a partir de realitats deformades fins l'absurd, van fer que els editors de l'època no trobessin convenient la seva publicació. El relat més llarg del recull, El punt de llibre, és una història d'històries que parla precisament de la reticència editorial que va patir la seva obra. Krjijanovski feia servir la ironia i el surrealisme per retratar fets concrets de la Rússia de l'època, i ho feia amb gran enginy, però sense amagar-se'n gaire, tampoc. Normal que un país que mai ha tolerat que se'n malparli, encara fos més contrari a la seva difusió en plena revolució. Però vist des de la distància geogràfica i també temporal, l'estil agut i esbojarrat d'aquests textos, que sovint ens condueixen a la hilaritat potser sense buscar-ho, té una vigència que ens permet valorar-los actualment. Una prosa de vegades poètica i sempre elaborada que juga amb els marges de la realitat per fer-nos enrogir com a espècie, perquè per més fantasiós que sigui el cas concret, al final queda demostrada la ridiculesa de l'home o del poble.

Grata sorpresa aquesta lectura, de la qual no sabia gaire què esperar-ne pels comentaris que n'havia sentit, però que m'ha funcionat bé en general. Alguns contes m'han semblat brillants i només un parell els he trobat més pesats: El punt de llibre, per dispers, tot i que prou interessant, i La terra dels Nos que és de caire filosòfic i no vaig aconseguir entrar-hi. La resta finíssims, per llegir amb sorpresa de la imaginació de l'autor i el desenvolupament de les situacions que crea, i acabar amb un "que cabró" per la seva murrieria. Difícil triar, però diria que els que m'han convençut més són Biografia d'un pensament, El colze immossegable i El carbó groc. Amb tot el que he dit ja podeu imaginar que no hi trobareu el clàssic realisme soviètic, però entre els elements més surrealistes sí que hi trobem trets de la societat russa i el seu funcionament en l'època que li va tocar viure. No deixa de ser un autor crític a la seva manera, però com que no ho fa obertament sinó a través d'artefactes narratius, no sé si és un autor pel gran públic, tot i que té una qualitat literària indubtable. A mi no se m'ha fet difícil i n'he gaudit prou, la sabia llarga aquest Krjijanovski! A més, tenir traduït al català un autor així, d'aquest nivell però amb tan poc ressò, és valent i molt meritori. No cal dir que jo ho aplaudeixo.

Impressió general: @@@@
L'exemplar és una gentilesa de Comanegra.

AQUESTA ÉS LA RESSENYA NÚMERO 900 DEL LLIBRES I PUNT!