Autor: Lev Tolstoi
Editorial, any: Comanegra (Portàtils), 2022
Títol original, idioma, any: Antologia seleccionada per l'editorial, Rus
Gènere: Narrativa, Relats
Traducció: Marta Nin
Número de pàgines: 224
Llegit en: Català
 
Hom pot ser un virtuós de la música, però si també ets massa aficionat a la beguda, el més probable és que no arribis a omplir sales de concerts. D'altres virtuts, a més, poden veure's menystingudes i silenciades si no tens l'aspecte que s'espera de tu. Una altra cosa és l'ambició, el voler estirar més el braç que la màniga, especialment quan fas tractes amb qui no els has de fer. Ah, i sempre hi ha perspectives molt diferents entre dues faccions enfrontades, les versions que transcendeixen poden ser molt diferents. Aquests i altres temes són els que es poden trobar en els sis textos que conformen aquesta antologia de relats de Lev Tolstoi, a cura de la Marta Nin, que també s'ha encarregat de la traducció, que presenta l'editorial Comanegra en la seva col·lecció Portàtils. Contes llargs, descriptius, detallats i molt reflexius que ens transporten a altres temps i a altres ambients, però que també interpel·len la part més fonda de l'ésser humà i les difícils relacions que de vegades establim. I en això no hi ha temps que valguin, ens hi podrem reconèixer perfectament en els nostres dies.

Segona topada amb aquest clàssic de la literatura russa després d'haver llegit un volum amb La mort d'Ivan Ilitx i La Sonata a Kreutzer i la perspectiva m'ha canviat totalment. Sempre he tingut reticència amb autors com Tolstoi i la primera experiència va servir per perdre la por, però per confirmar que es tractava d'una escriptura densa i molt descriptiva. Després de llegir aquest altre recull puc afirmar que el comte Lev Nicolàievitx Tolstoi era un meste de la paraula. No ens enganyarem, pot passar-se pàgines senceres descrivint la cara d'una persona amb una precisió quirúrgica, que fins i tot el més negat podria reconstruir un retrat robot, i en general no és el tipus d'escriptura que m'atrapa. Però amb aquesta gran traducció, actual i fluïda, és molt més senzill i dinàmic de llegir. Són sis històries escrites en moments molt diferents de la seva vida. Totes retraten molt bé allò que l'autor vol transmetre, amb el seu posat sorrut i profund que dona solemnitat a qualsevol tema, però també es permet jugar amb la ironia i conté tocs d'humor. Humor a la russa, això sí! La seva capacitat d'aprofundir en l'ànima humana és sorprenent. L'art, la manera d'afrontar la mort, les aparences, la vellesa i la decrepitud, l'avarícia, les possessions humanes, la dicotomia entre les classes dominants i el proletariat, són alguns dels temes que tracta. I en alguns casos fa servir protagonistes que ni tan sols són humans, però els missatges ens arriben alts i clar.

Com passa gairebé sempre, aquest recull de relats inclou peces desiguals, però totes en general mantenen un bon nivell. Cadascuna tracta temes que capten l'interès i que ens generaran debats interns i reflexions. Però no puc passar sense destacar els dos textos que per mi brillen amb llum pròpia: 'La història d'un cavall' i la que dona nom al llibre 'Quanta terra necessita una persona'. La primera perquè difícilment podem trobar un document escrit que retrati tan bé els humans com ho fa en Perxador, el cavall protagonista, que pateix en carn pròpia moltes baixeses de la nostra espècie. I el segon perquè el trobo senzillament magistral, un relat rodó que parla sobre els perills de l'avarícia. En conjunt, he acabat molt gratament sorprès d'aquesta segona experiència. He de dir que l'editorial Comanegra em va fer arribar l'exemplar i no les tenia totes, Tolstoi no entrava en els meus plans. Però no puc estar més agraït que m'hagin empès a llegir-lo. A banda de l'edició compacta i la cura en la selecció i traducció dels textos que han fet la lectura més fàcil i agradable, m'han descobert un Tolstoi que no és tan llunyà com em pensava, que es pot llegir en els nostres dies i segueix funcionant a la perfecció, perquè l'ésser humà evoluciona molt ràpid tecnològicament, però no tant emocionalment. I les sensacions, sentiments i debats morals que l'autor planteja i descriu a la perfecció i de manera molt detallada són perfectament aplicables a la nostra realitat. Ni tan sols les descripcions més minucioses, que potser serien innecessàries, se m'han fet feixugues. Soc el primer sorprès. I no amago la meva alegria amb aquest canvi de rumb inesperat. A veure si ara m'agradaran els russos! Una cosa sí que la tinc clara. Tolstoi no és un clàssic per casualitat. El seu nom ha d'aparèixer sempre quan s'esmenti la paraula literatura.
 
Impressió general: @@@@
Gràcies Comanegra per l'exemplar.