Autor: Yukio Mishima
Editorial, any: Amsterdam (Ara Mini), 2011
Títol original, idioma, any: 潮騷, anglès, 1954
Gènere: Narrativa
Traducció: Joaquim Pijoan i Ko Tazawa
Número de pàgines: 211
Llegit en: Català
 
A la petita illa de pescadors Utajima, el jove Shinji ha de mantenir la seva família després de la mort del seu pare. Té només 18 anys, però és fort i treballa dur. No tenen gaire recursos, però és un noi amable que cau bé a tothom i el valoren per la seva gentilesa. No sap gaire res de la vida, però això està a punt de canviar: quan descobreix una noia que no té vista i de seguida capta la seva atenció. És estrany, perquè a l'illa es coneix tothom. Resulta ser la Hatsue, la filla d'un dels homes més benestants d'Utajima, el vell Teru. L'atracció no triga a aparèixer entre els dos, però el seu amor és impossible, no està ben vist per ningú. Pertanyen a mons diferents i les convencions socials i la tradició allunyen els dos joves. Però no estan disposats a rendir-se, d'una manera o altra, i malgrat les prohibicions explícites i els interessos d'altra gent, mantindran el contacte i el seu amor anirà creixent. Però serà prou fort per superar tots els obstacles que trobarà?

Després d'estrenar-me amb l'autor amb 'Confessions d'una màscara', vaig tenir ganes d'aprofundir en l'obra de Mishima i ho faig ara amb l'ocasió de la iniciativa #MarçAsiàtic, aprofitant que vaig trobar aquesta edició d'un dels seus llibres més populars en una llibreria de segona mà. Es tracta d'una història d'amor impossible entre dos joves que pertanyen a classes socials diferents, ambientada en un poble pescador tradicional en el que una relació així esdevé un escàndol. Ho tenen tot en contra, però és clar, és una obra de ficció, no cal dir res més. Tot i que la narració ens permet conèixer costums i tradicions locals i descriu bé l'ofici de pescador, detalls que enriqueixen i donen valor a l'obra, té un to més aviat juvenil i els obstacles són, en aparença, simples endarreriments del que ja imaginem que passarà. És una història explicada un milió de vegades, però per ambientació, per la profunditat dels personatges i perquè incideix en temes socials i de diferència de classe, és una obra força atractiva i absorbent, aconsegueix atrapar. Els personatges secundaris, com ara la mare o la família del faroner, també juguen papers importants i la seva participació també dona joc al conjunt. Tot plegat només té un inconvenient: la traducció. Es tracta d'una traducció que no compleix gens els estàndards actuals, probablement literal, sense interpretació, frase per frase, de manera que el text no és fluït, hi ha repeticions, es trava, i com a gran aportació fa parlar als personatges de classes més baixes en un dialecte semblant al mallorquí. Una tria qüestionable, trobo.
 
El tema de la traducció no és menor perquè dificulta molt la lectura àgil d'una obra que, per altra banda, té molts ingredients per deixar un bon gust de boca. Un conte sense gaire misteri, però que capta l'interès per l'escenari i els costums que descriu, d'aquests que et fa llegir tranquil perquè saps que tot anirà bé. Considero que val la pena llegir-lo i que es mereix una bona traducció al català, com la d'Albert Nolla en l'edició de 'Confessions d'una màscara' per l'editorial Adesiara, per tal que l'autor pugui ser descobert per noves generacions de lectors, penso que pot tenir corda per estona. Tant és així que en faig una valoració positiva, m'ha semblat un bon llibre amb una història maca per a tots els públics, i faré per seguir llegint Mishima si en tinc l'oportunitat. Però com a membre d'una tradició literària tan diferent i ja amb moltes dècades a les esquenes, és difícil que pugui captar el lector català si no se'ns presenta amb una bona reinterpretació del text. Llàstima que aquest no hagi estat el cas.
 
Impressió general: @@@