Autora: Shubhangi Swarup
Editorial, any: Sembra Llibres, 2021
Títol original, idioma, any: Latitudes of Longing, anglès, 2018
Gènere: Narrativa
Traducció: Elisabet Ràfols
Número de pàgines: 310
Llegit en: Català
Editorial, any: Sembra Llibres, 2021
Títol original, idioma, any: Latitudes of Longing, anglès, 2018
Gènere: Narrativa
Traducció: Elisabet Ràfols
Número de pàgines: 310
Llegit en: Català

No és senzill descriure aquest llibre pel continu i incansable degotall d'informació que aboca. Si bé la trama avança cronològicament des dels anys 40 del segle passat, fins pràcticament l'actualitat, no es pot dir, ni de bon tros, que sigui un relat lineal. Anirem seguint les desventures dels protagonistes fins a encadenar-ne uns altres que continuaran avançant i ampliant una xarxa entre països i ambients diferents. I intercalades entre les trames de cadascú, llegendes, somnis, costums, anècdotes, esdeveniments històrics, un retrat de tot el territori entre Pakistan i Myanmar que és molt interessant, però de vegades resulta fins i tot excessiva. Per si no fos poc, l'escriptura és molt poètica i a estones onírica, es barreja realitat i espiritualitat, visions místiques amb descripcions de la natura, de geografia o geologia. La natura, per cert, hi juga un paper fonamental. Especialment pels dos primers protagonistes, en Girija Prasad i la Chanda Devi, que viuen en perfecta comunió amb l'entorn salvatge de les illes Andaman, però tota la resta de personatges també hi estaran lligats d'una manera o altra. Un poeta empresonat, uns amants octogenaris, un científic que estudia les glaceres, entre d'altres, tots ells molt peculiars i amb la seva pròpia història, aparentment inconnexa, però que tindrà alguns punts d'unió.
No se m'acudeix cap llibre que compleixi millor la premissa del #MarçAsiàtic. En català tenim molt poca literatura de països com Índia, Pakistan o Nepal. Tot i que està escrit originalment en anglès, l'autora és nascuda a l'Índia i ens munta un viatge que transcorre durant moltes dècades i en una basta extensió de terreny, un passeig per la història de la regió, i també per les singularitats de cada territori. Ho fa amb uns personatges molt diversos i amb una riquesa de llenguatge molt notable. Una obra que, pel nostre desconeixement de tot allò que descriu, no para d'aportar-nos informació. Del misticisme que frega la fantasia passa a les realitats més crues. Del desastre a l'esperança. Una obra magna que pot arribar a aclaparar i que fa de mal recomanar, tot i que jo n'he gaudit i m'ha semblat un molt bon llibre. Però la densitat, la dispersió constant i el puzle de milers de peces que va construint pot fer desistir al lector que s'esperi una lectura lleugera i agradable. Cal entrar-hi, cal submergir-se en el text i deixar-se portar, agafar el fil que de vegades sembla que es perdi completament. Altrament, és el típic llibre que pots deixar perquè no saps on va. Jo he tingut sort. Tot i que no sempre llegeixo de la manera atenta que els llibres requereixen, vaig aconseguir congeniar amb l'estil i m'ha agradat com a lectura, però sobretot com a descobriment d'unes terres, d'un temps i d'una història que em semblen d'un altre món. Amb dosis de paciència, m'ha acabat semblant una delícia.
Impressió general: @@@ i mitja
2 Comentaris
Pues algo muy especial debe tener esta autora si al final, alguien tan riguroso como tú, cae de rodillas. Y la adora...
ResponEliminaChiloé
Bé, potser no n'hi ha per tant com per dir que caic de genolls als seus peus. Però m'ha semblat una obra molt difícil d'escriure tal com la planteja l'autora, i se'n surt bé. Tot un trencaclosques força treballat. Però em sembla també que és molt fàcil no aconseguir entrar en la història i que es pugui fer tediós. Gràcies pel comentari!
Elimina