Autora: Shubhangi Swarup
Editorial, any: Sembra Llibres, 2021
Títol original, idioma, any: Latitudes of Longing, anglès, 2018
Gènere: Narrativa
Traducció: Elisabet Ràfols 
Número de pàgines: 310
Llegit en: Català
 
En Girija Prasad i la Chanda Devi són una parella molt especial. Ell va anar a formar-se a Anglaterra i va tornar amb tots els honors. Un home tan eminent necessita casar-se de seguida, així que van concertar ràpid el matrimoni. Però cap dels dos no anhelava la companyia, vivien perfectament en els seus mons interiors. L'estudi de la natura és la vida d'en Girija Prasad, però és que la Chanda Devi va una passa més enllà: ella veu els esperits i pot comunicar-se amb els arbres. Contra pronòstic, i sense buscar-ho, la seva relació transcendirà fins i tot l'amor. Començaran la seva vida en comú a les remotes illes Andaman, properes a la costa de Myanmar, però que pertanyen a l'Índia, país que acaba d'assolir la independència i que ha deixat de ser una colònia britànica. Però el temps no s'atura, ni per ells ni per un món que no para de girar. De la mà de diverses generacions viatjarem per diversos països del sud-est asiàtic, el subcontinent indi i fins i tot les muntanyes de l'Himàlaia, i malgrat la diversitat de paratges i de circumstàncies, interioritzarem una sensació holística en la que tot està connectat.

No és senzill descriure aquest llibre pel continu i incansable degotall d'informació que aboca. Si bé la trama avança cronològicament des dels anys 40 del segle passat, fins pràcticament l'actualitat, no es pot dir, ni de bon tros, que sigui un relat lineal. Anirem seguint les desventures dels protagonistes fins a encadenar-ne uns altres que continuaran avançant i ampliant una xarxa entre països i ambients diferents. I intercalades entre les trames de cadascú, llegendes, somnis, costums, anècdotes, esdeveniments històrics, un retrat de tot el territori entre Pakistan i Myanmar que és molt interessant, però de vegades resulta fins i tot excessiva. Per si no fos poc, l'escriptura és molt poètica i a estones onírica, es barreja realitat i espiritualitat, visions místiques amb descripcions de la natura, de geografia o geologia. La natura, per cert, hi juga un paper fonamental. Especialment pels dos primers protagonistes, en Girija Prasad i la Chanda Devi, que viuen en perfecta comunió amb l'entorn salvatge de les illes Andaman, però tota la resta de personatges també hi estaran lligats d'una manera o altra. Un poeta empresonat, uns amants octogenaris, un científic que estudia les glaceres, entre d'altres, tots ells molt peculiars i amb la seva pròpia història, aparentment inconnexa, però que tindrà alguns punts d'unió.

No se m'acudeix cap llibre que compleixi millor la premissa del #MarçAsiàtic. En català tenim molt poca literatura de països com Índia, Pakistan o Nepal. Tot i que està escrit originalment en anglès, l'autora és nascuda a l'Índia i ens munta un viatge que transcorre durant moltes dècades i en una basta extensió de terreny, un passeig per la història de la regió, i també per les singularitats de cada territori. Ho fa amb uns personatges molt diversos i amb una riquesa de llenguatge molt notable. Una obra que, pel nostre desconeixement de tot allò que descriu, no para d'aportar-nos informació. Del misticisme que frega la fantasia passa a les realitats més crues. Del desastre a l'esperança. Una obra magna que pot arribar a aclaparar i que fa de mal recomanar, tot i que jo n'he gaudit i m'ha semblat un molt bon llibre. Però la densitat, la dispersió constant i el puzle de milers de peces que va construint pot fer desistir al lector que s'esperi una lectura lleugera i agradable. Cal entrar-hi, cal submergir-se en el text i deixar-se portar, agafar el fil que de vegades sembla que es perdi completament. Altrament, és el típic llibre que pots deixar perquè no saps on va. Jo he tingut sort. Tot i que no sempre llegeixo de la manera atenta que els llibres requereixen, vaig aconseguir congeniar amb l'estil i m'ha agradat com a lectura, però sobretot com a descobriment d'unes terres, d'un temps i d'una història que em semblen d'un altre món. Amb dosis de paciència, m'ha acabat semblant una delícia.
 
Impressió general: @@@ i mitja