Autoria: Vigdis Hjorth
Editorial, any: L'Altra Editorial, 2025
Títol original, idioma, any: Femten år. Den revolusjonære våren, noruec, 2022
Gènere: Narrativa
Traducció: Alexandra Pujol Skjønhaug
Número de pàgines: 204
Llegit en: Català

Quan ets petit, la vida somriu. Estius a casa de l'àvia, hiverns esquiant. Tot al teu voltant són certeses: la família, les amistats, les creences. Ningú ens prevé que això canviarà algun dia. La Paula ha arribat a aquest punt. De sobte, allò que li agradava tant fer, ja no li interessa tant. Se sent estranya, fins i tot el cos li canvia. Sent que només la seva amiga Karen la pot entendre. Però el pitjor de tot són les cartes. La mare s'escriu amb l'àvia, això la Paula ja ho sabia. Però un bon dia llegeix una carta a mig escriure i veu que li diu mentides. Entre altres coses, la mare assegura que la seva filla gran ha aprovat un examen important que tots ells saben que ha suspès. D'acord que l'àvia és una dona severa i molt religiosa, sempre estricta. Però quina necessitat hi ha de mentir-li? És que la mare li té por? La Paula s'ho fa venir bé per aconseguir llegir les respostes de l'àvia i s'adona que aquesta no és l'única mentida que li han explicat. Això l'amoïna i la turmenta. Sent com el seu món s'esfondra i no té ni la més petita idea de com aturar-ho.

Vigdis Hjorth és una novel·lista noruega amb una trajectòria notable, les obres de la qual tenen fama de ser autoficcionals. Quinze anys és una novel·la de formació que se centra justament en el moment en què la protagonista fa el clic i s'adona que les coses estan canviant al seu voltant. La Paula descobreix que ja no és una nena, tot i que no posa nom a tot això que li està passant. Veu els adults de manera diferent que abans, analitza el seu comportament i no els entén. Intenta trobar explicacions, molt especialment a les mentides de la seva mare, interpreta a la seva manera i des de la seva innocència. El que està fent, en realitat, és aprendre a ser adulta, tot i que ella no ho sap. El llibre inverteix un bon nombre de pàgines a mostrar-nos la Paula en el seu estadi previ, quan tot al seu voltant és controlat, el seu món no pateix cap alteració. Però quan descobreix les cartes i experimenta canvis de gustos i físics, tot es precipita i la protagonista ho viu amb la intensitat que pertoca per edat. Perd el control, està perduda, se sent exclosa de les dinàmiques familiars, però curiosament enforteix el seu vincle amb el germà petit, que és l'únic que es manté en aquesta bombolla infantil que ara enyora, perquè li feia tot més fàcil. Hjorth ho retrata molt bé des dels ulls de la Paula, que naturalment s'ho agafa tot de la pitjor manera. La rebel·lia, la inseguretat, els pensaments intrusius. Això ho converteix en una lectura incòmoda a estones, perquè la ment adolescent pot ser un lloc molt fosc.

La literatura nòrdica sol ser de ritme lent. Aquí trobem una narració pausada i molt descriptiva, especialment a la part inicial, i veiem molt clarament com la Paula va passant de la innocència i la despreocupació a un estat més neguitós en el que predomina la incertesa. La religió té un paper important en el llibre. Veiem com cada generació hi té menys tirada, des dels avis, que són molt creients i practicants, fins a la Paula, que qüestiona Déu i que només compleix els preceptes de l'església per obligació. També la seva relació amb la Karen és important. Demostra la intensitat amb què es viu l'amistat a aquella edat, i tot i que no especifica que es tracti d'una relació romàntica, podria ser-ho fins i tot sense coneixement de la Paula. El que tinc dubtes és amb el públic objectiu. Podria ser un testimoni que interessés als lectors joves que s'hi puguin veure reflectits, però a mi em sembla una prosa molt treballada i amb prou capes per a interessar a un lector més adult, malgrat tenir una protagonista tan jove. A mi m'ha agradat prou, m'ha semblat que aquest moment de canvi tan trencador està molt ben retratat i que fa reflexions interessants sobre què significa ser adult, sobre l'espiritualitat i sobre l'amistat. Pot costar una mica connectar amb el tarannà i el ritme nòrdics, a mi em passa de vegades, però això ja va a gust de cadascú. Interessant proposta que no mostra el pas a l'edat adulta de manera idealitzada i feliç. Si fos així, probablement no formaria part del catàleg de l'Altra.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@@
L'exemplar és una gentilesa de l'Altra.