Autoria: Joseph Roth
Editorial, any: Gata Maula, 2025
Títol original, idioma, any: Das Spinnennetz, alemany, 1923
Gènere: Narrativa
Traducció: Marc Jiménez Buzzi
Número de pàgines: 155
Llegit en: Català

La família d'en Theodor Lohse el menysprea. Seria diferent si fos mort, si hagués mort servint a la Gran Guerra com a alferes, però un cop acabat el conflicte, només es dedica a estudiar dret i es conforma fent de preceptor a casa d'un joier ric. És un home força mediocre que ningú considera gaire, però també té el seu orgull. I és l'orgull i certs aires de grandesa difosos que l'impulsen a allistar-se a grups d'extrema dreta, una força emergent que té cada cop més presència a la societat alemanya. I tot i que ell no havia abraçat explícitament aquestes ideologies, entre les seves files hi troba refugi i el reconeixement que sempre se li ha negat, de manera que les seves accions seran cada cop més abrandades per tal de prosperar en una organització que avança clarament per alçar-se amb el poder i assolir l'hegemonia. I és ben sabut que per prosperar en aquesta vida s'han de deixar de banda els escrúpols. Aquest aspecte afavoreix en Theodor: ell no els ha conegut mai, els escrúpols.

L'editorial gironina Gata Maula va iniciar la seva activitat fa pocs mesos amb dues cartes de presentació de molt nivell. Han publicat per primer cop en català l'autora xinesa Can Xue, que per posar en context era la principal candidata al Nobel de literatura 2024, i aquesta breu història de Joseph Roth, un dels noms més rellevants de la literatura europea d'entre guerres. La teranyina explica l'ascens del nazisme a la societat alemanya després de la Primera Guerra Mundial, i ho fa de manera enginyosa a partir d'un personatge anodí i no gaire espavilat, però que té moltes ganes d'escalar posicions dins de l'organització a la qual s'ha afiliat. Després d'assolir alguns èxits com a informant, podríem dir que la fama li puja al cap i es desboca totalment. Si s'ha de denunciar jueus, ell serà qui en denunciï més. Si cal injuriar companys per tal de passar-los a davant, no se n'estarà. De fet, una de les seves primeres accions per posicionar-se dins de l'organització ja deixa clar que està disposat a tot, però això és millor descobrir-ho amb la lectura. Tan desfermat està, que li acaben assignant algú perquè el lligui curt, en Benjamin Lenz, una figura enigmàtica que es va beneficiant dels deliris d'en Theodor, que acaba tenint una percepció d'ell mateix propera al nou führer.

El plantejament és molt interessant i Roth, austríac d'origen jueu, el desenvolupa de manera gairebé caricaturesca, fent gala d'una ironia que lliga poc amb la gravetat dels fets que descriu. Imagino que més val riure que plorar. La història em va atreure de seguida que la vaig conèixer, però m'hi ha fallat la connexió amb l'estil de l'autor. És molt breu, no s'embranca més del necessari, però, així i tot, em costava avançar i no perdre'm perquè la manera d'explicar-se no aconseguia fixar la meva atenció en el text, tot i que té moments realment gloriosos que et deixen ben parat de què és capaç de fer en Theodor Lohse per assolir els seus objectius. I em sap greu perquè tinc un altre llibre de l'autor corrent per casa i em sembla que Roth toca temes molt interessants des de perspectives poc acostumades, però no sé si l'acabaré llegint perquè el que no m'ha funcionat és alguna cosa més intangible que l'enginy del seu relat o la seva qualitat narrativa, que la té. La valoració que en faig respon a les sensacions que m'ha aportat la lectura, però m'agradarà llegir opinions d'altra gent perquè tinc la impressió que, si li agafes el fil, és un llibre xocant d'aquests que t'empasses en un moment. Fins i tot escrivint aquesta ressenya tal com m'ha sortit, em sorprèn que no aconseguís atrapar-me més, però em va acabar avorrint perquè em desconnectava de la lectura. L'hauria de rellegir en algun moment per veure si aconsegueixo connectar-hi.

IMPRESSIÓ GENERAL: @@
El llibre és una gentilesa de Gata Maula.